Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 8: Llínea 8:  
* Tercera Migració: [[500 a. C.]] des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort.
 
* Tercera Migració: [[500 a. C.]] des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort.
 
* Quarta Migració: [[sigle VI]] d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir la [[dacsa]], la [[yuca]], el [[tabac]] i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social.
 
* Quarta Migració: [[sigle VI]] d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir la [[dacsa]], la [[yuca]], el [[tabac]] i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social.
* Quinta Migració: Primera mitat del [[sigle XV]] d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes.
+
* Quinta Migració: Primera mitat del [[sigle XV]] d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes.  
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
126 643

edicions

Menú de navegació