3843
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lema_nacional =
| lema_nacional =
| himne_nacional =
| himne_nacional =
| capital =[[El Aaiún]],<br> [[Tifariti]] ''de facto''
| capital =[[El Aaiun]],<br> [[Tifariti]] ''de facto''
| capital_població =
| capital_població =
| capital_coord =
| capital_coord =
La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del [[Front Polisario]]. És un Estat membre de l'[[Unió Africana]]. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'[[Espanyol en el Sàhara Occidental|espanyol en la República Saharaui]] com idioma cooficial de facto (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels [[països hispanoafricans]].
La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del [[Front Polisario]]. És un Estat membre de l'[[Unió Africana]]. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'[[Espanyol en el Sàhara Occidental|espanyol en la República Saharaui]] com idioma cooficial de facto (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels [[països hispanoafricans]].
==Història==
El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els [[Espanya|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]] obtenint en la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) el reconeiximent de la seua soberania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], l'[[ONU]] començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisari]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols. Per la seua part, el govern [[franquisme|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat|fosfats]].
En [[1974]] l'[[Assamblea general de l'ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.
Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda [[Marcha Verda]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I|Don Juan Carlos]] firmà el 14 de novembre de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració temporal de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. El 26 de febrer de [[1976]] Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la [[República Àrap Saharaui Democràtica]].
== Referències ==
== Referències ==