Canvis

L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).  

L'[[estructuralisme]] és un corrent més o manco estés en les ciències socials. Els seus orígens es remonten a [[Ferdinand de Saussure]], llingüiste, qui propongué a ''grosso modo'' que la [[llenguage|llengua]] és un sistema de signes. Despuix de la seua ''conversió'' a l'antropologia (tal com la flama en ''Trists tròpics''), [[Claude Lévi-straus]] -influït per [[Roman Jakobson]]- hauria de reprendre este concepte per a l'estudi dels fets d'interés antropològic, entre els que la cultura era a soles un més. D'acort en Lévi-straus, la cultura és bàsicament un sistema de signes<ref>I en l'us de ''signe'' i ''símbol'' en francés hi ha que parar atenció, perque encara que té el mateix significat que en valencià, en anglés (la llengua en que està escrita bona part de la teoria simbòlica de l'antropològica) els térmens tenen connotacions invertides.</ref> produïts per l'activitat simbòlica de la ment humana (tesis que compartix en White).  

En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-straus anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.  

En ''Antropologia estructural'' ([[1978]]) Lévi-Straus anirà definint les relacions que existixen entre els signes i símbols del sistema, i la seua funció en la societat, sense prestar massa atenció ad est últim punt. En resum, es pot dir que en la teoria estructuralista, la cultura és un [[mensage]] que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seues regles. El mensage de la cultura parla de la concepció del grup social que la crega, parla de les seues relacions en internes i externes. En ''El pensament salvage'' ([[2002]]), Lévi-straus apunta que tots els símbols i signes que està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que posseïxen totes les ments humanes. Esta capacitat, bàsicament consistix en la classificació de les coses del món en grups, als que s'atribuïxen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes ([[camp semàntic]]) que no tinga un complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per [[metàfora]] (com en el cas de les paraules) o [[metonímia]] (com en el cas dels emblemes de la realea) als fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per eixemple, mentres en la cultura occidental, el roig és el color de l'amor, en [[Mesoamèrica]] és el de la mort.  

Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures a on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles a on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.  

Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles "primitius" i "civilisats" estan fetes de la mateixa matèria, i per tant, els sistemes dominants de coneiximent del món exterior dominants en cada un ([[màgia]] en els primers, [[ciència]] en els segons) no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes, una de les més importants és el modo en que manipulen els elements del sistema. En tant que la màgia improvisa, la ciència procedix sobre la base del [[método científic]] (Lévi-straus, 2002: cap.1). L'us del método científic no vol dir, segons Lévi-straus que les cultures a on la ciència és dominant siguen superiors, o que aquelles a on la màgia juga un paper fonamental siguen manco rigoroses o metòdiques en la seua manera de conéixer al món. Simplement són d'índole distinta unes en atres, pero la possibilitat de comprensió entre abdós tipos de cultures radica en la seua base en una facultat universal del gènero humà.