Canvis

[[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|250px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]]

[[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|250px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]]

'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]]. Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], al est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], al oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]].

'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]].

El seu accident geogràfic pricipal és el [[Barranc del Carraixet]].

 

Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], a l'est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], a l'oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]]. El seu accident geogràfic principal és el [[Barranc del Carraixet]].

== Història ==

== Història ==

Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En el desapareiximent dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Bàrcena]]. Fon un municipi independent fins a l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà de [[Poble Nou]].

Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Bàrcena]]. Fon un municipi independent fins a l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà de [[Poble Nou]].

== Tradicions  ==

== Tradicions  ==

 

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', la ''Llar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', el ''Fogar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.

== Patrimoni ==

== Patrimoni ==

Iglésia del sants Abdón i Senén: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara perteneixia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es cambià als Sants de la Pedra.

Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es canvià als Sants de la Pedra.

Ermita de Sant Roc: es trova a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] pels veïns. Antigament alvergava el cementeri.

Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] pels veïns. Antigament albergava el cementeri.

== Economia ==

== Economia ==

La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària e important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

== Referències ==

== Referències ==