2438
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el [[Bildungsroman]]. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.
La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el [[Bildungsroman]]. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.
Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató|Platón]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.
Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura]]