Canvis

Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató|Platón]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.

Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató|Platón]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.

[[Categoria:Noveles filosòfiques]]

[[Categoria:Noveles filosòfiques]]

[[Categoria:Lliteratura filosòfica]]

[[Categoria:Lliteratura filosòfica]]