Canvis

30 bytes afegits ,  12 giner
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Ortografia}}
 
[[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]]
 
[[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]]
 
La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' fon una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijan [[sigle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort de més o manco un terç de la població [[Europa|europea]].
 
La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' fon una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijan [[sigle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort de més o manco un terç de la població [[Europa|europea]].
Llínea 7: Llínea 8:  
La pesta està causada per la bactèria [[Yersinia pestis|''Yersinia pestis'']], afecta els [[rossegadors]] en zones endèmiques i provoca grans epidèmies quan conseguix infectar les [[rata|rates]] ([[Rattus norvegicus|''Rattus norvegicus'']]) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits, les puces, les quals actuen com a principal vehícul de transmissió als humans.  
 
La pesta està causada per la bactèria [[Yersinia pestis|''Yersinia pestis'']], afecta els [[rossegadors]] en zones endèmiques i provoca grans epidèmies quan conseguix infectar les [[rata|rates]] ([[Rattus norvegicus|''Rattus norvegicus'']]) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits, les puces, les quals actuen com a principal vehícul de transmissió als humans.  
   −
En l'[[edat mija]] es crea que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i començaren a exterminar-los. La cosa empijoarà perque els gats se menjaven les rates i, al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la pesta negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modo de transmissió de l'epidèmia. Aixina puix, encara que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mida que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.
+
En l'[[edat mija]] es crea que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i començaren a exterminar-los. La cosa empijorarà perque els gats se menjaven les rates i, al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la pesta negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modo de transmissió de l'epidèmia. Aixina puix, encara que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mida que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.
   −
Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la major part de les víctimes morien en el terme de quatre a sèt dies.
+
Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la major part de les víctimes morien en el terme de quatre a sèt dies.
    
== Difusió de l'epidèmia ==
 
== Difusió de l'epidèmia ==
Llínea 16: Llínea 17:  
No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  
 
No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  
   −
Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucrània]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establit una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols sitiaren la ciutat durant  un temps i es sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.
+
Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucrània]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establit una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols sitiaren la ciutat durant  un temps i es sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En [[octubre]] de l'any [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.
   −
Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció noroest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Contràriament, algunes zones del continent no es veren afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. Moltes persones cregueren que la pesta negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per a fer penitència.
+
Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció noroest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de l'any 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Contràriament, algunes zones del continent no es veren afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. Moltes persones cregueren que la pesta negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per a fer penitència.
 
De fet, com que anaven de ciutat en ciutat, participaren de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>
 
De fet, com que anaven de ciutat en ciutat, participaren de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>
    
== Formes i síntomes de la malaltia ==
 
== Formes i síntomes de la malaltia ==
 
La '''pesta negra''' presentava tres variants típiques:
 
La '''pesta negra''' presentava tres variants típiques:
* La [[pesta bubònica]]: era la forma més freqüent de la pesta negra. Se transmetia pel contacte directe en [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] baix la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri.
+
* La [[pesta bubònica]]: era la forma més freqüent de la pesta negra. Se transmetia pel contacte directe en [[rata|rates]], [[puça|puces]] i [[gall|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el [[coll]] i les [[Aixella|aixelles]] pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] baix la [[pell]], raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri.
    
* La [[pesta pulmonar]] o pesta neumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per a alenar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa.  
 
* La [[pesta pulmonar]] o pesta neumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per a alenar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa.  
Llínea 58: Llínea 59:  
== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==
 
== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==
   −
Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí en l'any 1352 en la ciutat d'Aquisgrà, a on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- es llançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alé. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'ací que les rotllanes de balladors anaren fent cada volta més i més grans a mida que la histèria creixia. El nomenat "ballde Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge en la ciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava als hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braços i els peus (a la volta que s'hi sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns varen atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'aquí que en Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada tarantella (sobretot en la zona napolitana, a on es frenà finalment l'epidèmia).  
+
Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí en l'any 1352 en la ciutat d'[[Aquisgrà]], a on aparegueren tot un grapat de persones que –de colp- es llançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alé. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'ací que els rogles de balladors s'anaren fent cada volta més i més grans a mida que l'histèria creixia. El nomenat "ball de Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular per a referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge en la ciutat d'[[Estrasburc]]. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava als hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions en la cara, les mans, els braços i els peus (a la volta que es sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns varen atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'ací que en Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada tarantella (sobretot en la zona napolitana, a on es frenà finalment l'epidèmia).  
Ademés, també va fer-se famós el nomenat "foc de Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap a l'any [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela, pero els seus síntomes eren diferents: s'encomanava a primers de l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i els malalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se en els monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que pronte es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fon relacionar-ho en la mala collita i l'humitat arraïl d'uns foncs paràsits (Claviceps purpurea'') que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui en menjaven.
+
Ademés, també va fer-se famós el nomenat "foc de Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap a l'any [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela, pero els seus síntomes eren diferents: s'encomanava a primers de l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós, i els malalts que patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se en els monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'ací el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una classe de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que pronte es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fon relacionar-ho en la mala collita i l'humitat arraïl d'uns foncs paràsits (Claviceps purpurea'') que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui el menjaven.
    
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
 
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
Llínea 88: Llínea 89:  
[[Categoria:Història de la medicina]]
 
[[Categoria:Història de la medicina]]
 
[[Categoria:Epidemiologia]]
 
[[Categoria:Epidemiologia]]
[[Categoria:Baixa Edat mijana]]
+
[[Categoria:Baixa Edat mija]]
39 455

edicions