78 888
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle'
Els distints mijos de transport que hi ha en el país són els següents:
Els distints mijos de transport que hi ha en el país són els següents:
* [[Ferrovía]]s, que tenen una trocha de 0,914 [[metro|m]] i una extensió de 884 km, dels quals 102 km són de propietat privada i el restant està en desús.
* [[Ferrovía]]s, que tenen una trocha de 0,914 [[metro|m]] i una extensió de 884 km, dels quals 102 km són de propietat privada i el restant està en desús.
* [[Carretera]]s pavimentades de 3.616 km que inclouen 140 km de vies rapides, i sense emmanisar de 9.484 (estima a 1996) lo que dona 13.100 [[km]] en total. Segons la Cambra Guatemalteca de la Construcció, per a [[2008]] hi ha 6,409 quilometros pavimentats.<ref>[http://www.sigloxxi.com/noticies/22769 Articul en ''Segle XXI'']</ref>
* [[Carretera]]s pavimentades de 3.616 km que inclouen 140 km de vies rapides, i sense emmanisar de 9.484 (estima a 1996) lo que dona 13.100 [[km]] en total. Segons la Cambra Guatemalteca de la Construcció, per a [[2008]] hi ha 6,409 quilometros pavimentats.<ref>[http://www.sigloxxi.com/noticies/22769 Articul en ''Sigle XXI'']</ref>
* [[Transport fluvial|Vies fluvials]], que tenen una extensió de 260 km navegables, als que s'agreguen 730 km que són navegables durant l'estació d'aigües altes.
* [[Transport fluvial|Vies fluvials]], que tenen una extensió de 260 km navegables, als que s'agreguen 730 km que són navegables durant l'estació d'aigües altes.
[[Archiu:CatedralGuatemala.jpg|thumb|190px|[[Seu de Ciutat de Guatemala|Seu Metropolitana]] ubicada en la Zona 1 de la Ciutat de Guatemala.]]
[[Archiu:CatedralGuatemala.jpg|thumb|190px|[[Seu de Ciutat de Guatemala|Seu Metropolitana]] ubicada en la Zona 1 de la Ciutat de Guatemala.]]
El [[Iglésia Catòlica|Catòlicisme romà]] fon portada pels conquistadors espanyols com part de la doctrina que ensenyarien en el nou continent, inicià en Guatemala durant el [[Segle XXVII]]. Esta comunitat religiosa era l'única reconeguda durant l'epoca colonial.
El [[Iglésia Catòlica|Catòlicisme romà]] fon portada pels conquistadors espanyols com part de la doctrina que ensenyarien en el nou continent, inicià en Guatemala durant el [[Sigle XXVII]]. Esta comunitat religiosa era l'única reconeguda durant l'epoca colonial.
[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|thumb|190px|[[Basilica d'Esquipulas]] es un dels centres de pelegrinage catolic més important de [[Centroamérica]].]]
[[Archiu:Esquipulas basilica.JPG|thumb|190px|[[Basilica d'Esquipulas]] es un dels centres de pelegrinage catolic més important de [[Centroamérica]].]]
El [[18 de decembre]] de [[1534]] s'establí la Diócesis de Guatemala, hui [[Arquidiócesis de Guatemala]]. A finals de [[1758]] fon construida la [[Basilica d'Esquipulas]], temple caòlic més gran de Guatemala. Entre [[1782]] i [[1815]] fon construida la [[Seu de Ciutat de Guatemala]].
El [[18 de decembre]] de [[1534]] s'establí la Diócesis de Guatemala, hui [[Arquidiócesis de Guatemala]]. A finals de [[1758]] fon construida la [[Basilica d'Esquipulas]], temple caòlic més gran de Guatemala. Entre [[1782]] i [[1815]] fon construida la [[Seu de Ciutat de Guatemala]].
==== Protestantisme ====
==== Protestantisme ====
En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de [[1950]], mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Sigle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de [[1950]], mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia més gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia més gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>
Guatemala conta en 6 diaris de circulació nacional; 5 noticiaris nacionals de [[televisió]] oberta i 5 noticiaris nacionals de televisió per cable, entre ells Canal Antic, Guatevision, Azteca Guatemala, Veja Canal i Albavision per cable; i numerosos noticiaris i programes d'opinió per radi tant nacionals com locals. Entre els noticiaris de radi més coneguts estan Patrullaje Informatiu i Radi Sonora, A Primera Hora d'Emissores Unides i L'Independent de Radi Nova Mon.
Guatemala conta en 6 diaris de circulació nacional; 5 noticiaris nacionals de [[televisió]] oberta i 5 noticiaris nacionals de televisió per cable, entre ells Canal Antic, Guatevision, Azteca Guatemala, Veja Canal i Albavision per cable; i numerosos noticiaris i programes d'opinió per radi tant nacionals com locals. Entre els noticiaris de radi més coneguts estan Patrullaje Informatiu i Radi Sonora, A Primera Hora d'Emissores Unides i L'Independent de Radi Nova Mon.
Els diaris són: ''[[Segle 21]]'', ''Al Dia'', ''[[elPeriódico]]'', ''[[L'Hora (Guatemala)|L'Hora]]'', ''El nostre Diari'' i ''[[Prensa Lliure (Periodic diari)|Prensa Lliure]]''.
Els diaris són: ''[[Sigle 21]]'', ''Al Dia'', ''[[elPeriódico]]'', ''[[L'Hora (Guatemala)|L'Hora]]'', ''El nostre Diari'' i ''[[Prensa Lliure (Periodic diari)|Prensa Lliure]]''.
Els noticiaris de televisió oberta són Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'artícul 35 de la Constitució Política de la República, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.
Els noticiaris de televisió oberta són Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'artícul 35 de la Constitució Política de la República, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.