Canvis

Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].

Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].

Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemània]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.

Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemanya]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.

En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.  

En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.