Canvis

Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  

Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  

En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.  

En l'any [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.  

Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.

Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.

Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].

Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].

En [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.

En l'any [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.

Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...  

Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...  

En [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].

En l'any [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].

== Obra ==

== Obra ==