− | {{Cita|Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlàrem en el carrer sent chiquets i despuix en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l'esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l'escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d'ells'. I és perque dins de l'escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador|''¿Parlen valencià en l'escola?'' (''Las Provincias'', 21.5.2009). Manuel Casaña i Taroncher}} | + | {{Cita|Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlàrem en el carrer sent chiquets i despuix en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l'esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l'escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d'ells'. I és perque dins de l'escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador|''¿Parlen valencià en l'escola?'' (''[[Las Provincias]]'', 21.5.2009). Manuel Casaña i Taroncher}} |