Llínea 127: |
Llínea 127: |
| Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la producció agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. | | Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la producció agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. |
| | | |
− | El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe. | + | El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Carip. |
| | | |
| A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]]. | | A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]]. |
Llínea 297: |
Llínea 297: |
| Els rius de Guatemala de major llongitut són: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despuix se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despuix de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]]. | | Els rius de Guatemala de major llongitut són: [[riu Motagua]] des del Departament del Quiché fins la frontera en [[Fondaries]] en el Departament d'Izabal; el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] naix en el Departament d'Huehuetenango com [[riu Chixoy]] o Negre i despuix se convertix en el [[Usumacinta|riu Usumacinta]] en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despuix de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el [[riu Polochic]], el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]] i el [[riu Sarstún]]. |
| | | |
− | Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caribeña. | + | Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital [[Ciutat de Guatemala]], [[Quetzaltenango]] i [[Escuintla (departament)|Escuintla]]. El gran [[Llac d'Izabal]] està situat prop de la costa Caripña. |
| | | |
| === Recursos naturals === | | === Recursos naturals === |
Llínea 307: |
Llínea 307: |
| Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur. | | Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur. |
| | | |
− | [[File:Plaques tectoniques.png|thumb|300px|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Caribe]] | + | [[File:Plaques tectoniques.png|thumb|300px|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Carip]] |
| | | |
| Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en térmens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano. | | Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en térmens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano. |
Llínea 313: |
Llínea 313: |
| En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este. | | En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este. |
| | | |
− | El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una chicoteta area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]]. | + | El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Carip cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una chicoteta area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]]. |
| | | |
| L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. | | L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. |
Llínea 319: |
Llínea 319: |
| En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen vàries decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i això explica per que són poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys. | | En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen vàries decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i això explica per que són poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys. |
| | | |
− | El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Caribe i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Caribe i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom. | + | El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Carip i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Carip i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom. |
| | | |
| === Volcans === | | === Volcans === |
Llínea 346: |
Llínea 346: |
| [[Archiu:Riu Cahabón al seu pas per Semuc Champey.JPG|thumb|250px|[[Riu Cahabón]], un dels més importants del país, al seu pas pel Monument Natural de [[Semuc Champey]] en el departament de [[Alta Verapaz]].]] | | [[Archiu:Riu Cahabón al seu pas per Semuc Champey.JPG|thumb|250px|[[Riu Cahabón]], un dels més importants del país, al seu pas pel Monument Natural de [[Semuc Champey]] en el departament de [[Alta Verapaz]].]] |
| | | |
− | Els sistemes montanyosos determinen dos grans regions hidrografiques, la dels rius que desemboquen en l'[[ocea Pacific]], i els que ho fan en el [[Ocea Atlantic|Atlantic]], que a la seua volta se dividixen en dos vertents: la del Caribe, pel golfo de Fondaries, i la del golfo de Mèxic, travessant Yucatán. Els rius que desemboquen en el golfo de Fondaries són extensos i profunts, propis per a la navegació i la peixca; entre els més importants estan el [[riu Motagua]] o riu Gran, i el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]], esgolidor natural del [[Llac d'Izabal]]; aixina mateixa se troben els rius que no són propis de navegació i que igualment desemboquen en l'ocea Atlantic, com són el [[riu Polochic]] i [[riu Sarstún]] (frontera entre Guatemala i [[Belice]]). | + | Els sistemes montanyosos determinen dos grans regions hidrografiques, la dels rius que desemboquen en l'[[ocea Pacific]], i els que ho fan en el [[Ocea Atlantic|Atlantic]], que a la seua volta se dividixen en dos vertents: la del Carip, pel golfo de Fondaries, i la del golfo de Mèxic, travessant Yucatán. Els rius que desemboquen en el golfo de Fondaries són extensos i profunts, propis per a la navegació i la peixca; entre els més importants estan el [[riu Motagua]] o riu Gran, i el [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]], esgolidor natural del [[Llac d'Izabal]]; aixina mateixa se troben els rius que no són propis de navegació i que igualment desemboquen en l'ocea Atlantic, com són el [[riu Polochic]] i [[riu Sarstún]] (frontera entre Guatemala i [[Belice]]). |
| | | |
| De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa). | | De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa). |
Llínea 352: |
Llínea 352: |
| El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el més gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]]. | | El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el més gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]]. |
| | | |
− | El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref> | + | El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Carip, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref> |
| | | |
| La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades. | | La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades. |
Llínea 363: |
Llínea 363: |
| Els rius són: [[Riu Coatán|Coatán]] (naix en Guatemala i entra en Mèxic), [[Riu Suchiate|Suchiate]] (servix de frontera en Mèxic), [[Riu Taronger|Taronger]], [[Riu Ocosito|Ocosito]], [[Riu Samalá|Samalá]], [[Riu Sisican|Sisican]], [[Riu Nahualate|Nahualate]], [[Riu Mare Vella|Mare Vella]], [[Riu Coyolate|Coyolate]], [[Riu Acome|Acome]], [[Riu Achiguate|Achiguate]], [[Riu María Linda|María Linda]], [[Riu Pas Fondo|Pas Fondo]], [[Riu Els Esclaus|Els Esclaus]], [[Riu Pau|Pau]] i [[Riu Ostua|Ostua]]-[[Cinca]] (naixen en Guatemala i entren a El Salvador) i [[Riu Olopa|Olopa]], que servix de frontera en El Salvador. | | Els rius són: [[Riu Coatán|Coatán]] (naix en Guatemala i entra en Mèxic), [[Riu Suchiate|Suchiate]] (servix de frontera en Mèxic), [[Riu Taronger|Taronger]], [[Riu Ocosito|Ocosito]], [[Riu Samalá|Samalá]], [[Riu Sisican|Sisican]], [[Riu Nahualate|Nahualate]], [[Riu Mare Vella|Mare Vella]], [[Riu Coyolate|Coyolate]], [[Riu Acome|Acome]], [[Riu Achiguate|Achiguate]], [[Riu María Linda|María Linda]], [[Riu Pas Fondo|Pas Fondo]], [[Riu Els Esclaus|Els Esclaus]], [[Riu Pau|Pau]] i [[Riu Ostua|Ostua]]-[[Cinca]] (naixen en Guatemala i entren a El Salvador) i [[Riu Olopa|Olopa]], que servix de frontera en El Salvador. |
| | | |
− | ==== Vertent del mar Caribe (ocea Atlantic) ==== | + | ==== Vertent del mar Carip (ocea Atlantic) ==== |
− | En esta vertent la llongitut dels rius és molt major i inclou el riu més llarc del país, el riu Motagua en 486,5 km de llongitut. Les pendents són més suaus i el seu desenroll és menys brusc, ya que en la part montanyosa els rius corren sobre grans barrancas i canons. Les creixcudes són de major duració i els temps de propagació són també majors. Els cabals són més constants durant tot l'any. La vertent del mar Caribe ocupa aproximadament 35% del país. Per les condicions per a la navegació, esta vertent conte els principals rius navegables, com el Sarstún, el Polochic i el del llac d'Izabal, el riu Dolç. | + | En esta vertent la llongitut dels rius és molt major i inclou el riu més llarc del país, el riu Motagua en 486,5 km de llongitut. Les pendents són més suaus i el seu desenroll és menys brusc, ya que en la part montanyosa els rius corren sobre grans barrancas i canons. Les creixcudes són de major duració i els temps de propagació són també majors. Els cabals són més constants durant tot l'any. La vertent del mar Carip ocupa aproximadament 35% del país. Per les condicions per a la navegació, esta vertent conte els principals rius navegables, com el Sarstún, el Polochic i el del llac d'Izabal, el riu Dolç. |
| | | |
| Respecte a la precipitació, esta vertent en el seu sector sur conte les zones semiáridas del país a on les precipitacions per a algunes zones de Zacapa, Chiquimula i El Progres presenten valors de precipitació menors a 500 mm/any, en contrast en el sector centre-este en el departament d'Izabal a on el ranc anual de precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.000 mm i el sector centre-nort mante un ranc de precipitació anual entre els 1.000 a 2.500. A partir de les precipitacions presentades, el volum d'escorrentía s'estima en 31.900 m³/any. | | Respecte a la precipitació, esta vertent en el seu sector sur conte les zones semiáridas del país a on les precipitacions per a algunes zones de Zacapa, Chiquimula i El Progres presenten valors de precipitació menors a 500 mm/any, en contrast en el sector centre-este en el departament d'Izabal a on el ranc anual de precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.000 mm i el sector centre-nort mante un ranc de precipitació anual entre els 1.000 a 2.500. A partir de les precipitacions presentades, el volum d'escorrentía s'estima en 31.900 m³/any. |
Llínea 372: |
Llínea 372: |
| ==== Vertent del golf de Mèxic ==== | | ==== Vertent del golf de Mèxic ==== |
| [[Archiu:Usumacintalancha.jpg|thumb|left|150px|El riu Usumacinta, en la frontera entre [[México]] i Guatemala.]] | | [[Archiu:Usumacintalancha.jpg|thumb|left|150px|El riu Usumacinta, en la frontera entre [[México]] i Guatemala.]] |
− | A l'igual que els rius de la Vertent del Caribe, els rius d'esta vertent posseixen grans llongituts, trobant-se els rius més cabalosos del país com ho són l'Usumacinta, Chixoy i La Passió. Les creixcudes són de llarga duració, els caixers són relativament estables i els recorreguts més sinuosos, donat que les pendents són relativament suaus en comparança a les atres vertents. Esta vertent és la més gran en Guatemala i ocupa aproximadament el 40% del país. | + | A l'igual que els rius de la Vertent del Carip, els rius d'esta vertent posseixen grans llongituts, trobant-se els rius més cabalosos del país com ho són l'Usumacinta, Chixoy i La Passió. Les creixcudes són de llarga duració, els caixers són relativament estables i els recorreguts més sinuosos, donat que les pendents són relativament suaus en comparança a les atres vertents. Esta vertent és la més gran en Guatemala i ocupa aproximadament el 40% del país. |
| | | |
| Per a esta vertent la precipitació anual per al sector nort, comprés entre el nort d'Alta Verapaz i el llimit nort de Petén, se troba entre els 1.000 a 2.500 mm; mentres que el sector centre-oest varia entre 600 mm en les capdamunts montanyoses d'Huehuetenango, Totonicapán,. Quiché i Baixa Verapaz, i alcança els 5,550 mm anuals en regions al nort d'Huehuetenango, Quiché i Alta Verapaz principalment; per lo que el volum d'escorrentía s'estima en 43,300 millons de m³/any. | | Per a esta vertent la precipitació anual per al sector nort, comprés entre el nort d'Alta Verapaz i el llimit nort de Petén, se troba entre els 1.000 a 2.500 mm; mentres que el sector centre-oest varia entre 600 mm en les capdamunts montanyoses d'Huehuetenango, Totonicapán,. Quiché i Baixa Verapaz, i alcança els 5,550 mm anuals en regions al nort d'Huehuetenango, Quiché i Alta Verapaz principalment; per lo que el volum d'escorrentía s'estima en 43,300 millons de m³/any. |
| | | |
− | Existix una consistencia en l'ocurrencia d'inundacions basats en la pendent de l'area afectada, ya que un 82,4% dels events ocorren en arees en pendents menors al 8%. La vertent del Pacific presenta la major ocurrencia d'events (60%), seguit per la vertent del Mar Caribe en un 36% i el 4% restant ocorre en la vertent del Golfo de Mèxic). La major cantitat d'inundacions ocorren en la segona mitat de l'hivern (el 65,6% entre els mesos d'agost i novembre), sent les conques més afectades les del Riu María Linda, Riu Motagua, Riu Achiguate i Riu Coyolate. | + | Existix una consistencia en l'ocurrencia d'inundacions basats en la pendent de l'area afectada, ya que un 82,4% dels events ocorren en arees en pendents menors al 8%. La vertent del Pacific presenta la major ocurrencia d'events (60%), seguit per la vertent del Mar Carip en un 36% i el 4% restant ocorre en la vertent del Golfo de Mèxic). La major cantitat d'inundacions ocorren en la segona mitat de l'hivern (el 65,6% entre els mesos d'agost i novembre), sent les conques més afectades les del Riu María Linda, Riu Motagua, Riu Achiguate i Riu Coyolate. |
| | | |
| Els rius son: [[Riu Cuilco|Cuilco]]; [[Riu Seleguá|Seleguá]]; [[Riu Nentón|Nentón]]; [[Riu Pojom|Pojom]]; [[Riu Ixcán|Ixcán]]; [[Riu Xalbal|Xaclbal]]; [[Riu Salines|Salines]]; [[Riu La Passio|La Passio]]; [[Usumacinta]] i [[Riu Sant Pere (Guatemala)|Sant Pere]]. | | Els rius son: [[Riu Cuilco|Cuilco]]; [[Riu Seleguá|Seleguá]]; [[Riu Nentón|Nentón]]; [[Riu Pojom|Pojom]]; [[Riu Ixcán|Ixcán]]; [[Riu Xalbal|Xaclbal]]; [[Riu Salines|Salines]]; [[Riu La Passio|La Passio]]; [[Usumacinta]] i [[Riu Sant Pere (Guatemala)|Sant Pere]]. |
Llínea 410: |
Llínea 410: |
| També s'han registrat [[neu|nevades]] inusuales en les capdamunts més altes del país. Guatemala per estar ubicada en la zona tropical del planeta no registra este fenomen, pero en l'ultima década ha registrat nevades més freqüents i intenses en alguns pics del país. L'ultima gran nevada sobre Guatemala caigué en el [[volcà Tajumulco]] el [[19 de decembre]] de [[2009]], acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en la capdamunt de dit [[volcà]]. | | També s'han registrat [[neu|nevades]] inusuales en les capdamunts més altes del país. Guatemala per estar ubicada en la zona tropical del planeta no registra este fenomen, pero en l'ultima década ha registrat nevades més freqüents i intenses en alguns pics del país. L'ultima gran nevada sobre Guatemala caigué en el [[volcà Tajumulco]] el [[19 de decembre]] de [[2009]], acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en la capdamunt de dit [[volcà]]. |
| | | |
− | El fenomen s'ha associat a major incidència de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Caribe i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vengut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades. | + | El fenomen s'ha associat a major incidència de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Carip i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vengut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades. |
| | | |
| En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconòmicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenomens climatics. | | En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconòmicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenomens climatics. |
Llínea 1230: |
Llínea 1230: |
| | West = {{MEX}} | | | West = {{MEX}} |
| | Centre = {{Flagicon | Guatemala}} [Resum [de Guatemala | Guatemala]] | | | Centre = {{Flagicon | Guatemala}} [Resum [de Guatemala | Guatemala]] |
− | | Este = [[Mar Caribe]] | + | | Este = [[Mar Carip]] |
| | Suroest = [[Ocea Pacific]] | | | Suroest = [[Ocea Pacific]] |
| | Sur = [[Ocea Pacific]] | | | Sur = [[Ocea Pacific]] |