Canvis

4 bytes afegits ,  21:34 1 jun 2022
Text reemplaça - ' articul' a ' artícul'
Llínea 68: Llínea 68:  
{{AP|Efecte fotoelectric}}
 
{{AP|Efecte fotoelectric}}
 
El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heuristic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelectric]].
 
El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heuristic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelectric]].
La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este articul constitui un dels pilars basics de la [[mecanica quantica]]. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogué ser elaborat quan la teoria quantica estigue més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teorica, Einstein rebe el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] de [[1921]].
+
La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este artícul constitui un dels pilars basics de la [[mecanica quantica]]. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogué ser elaborat quan la teoria quantica estigue més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teorica, Einstein rebe el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] de [[1921]].
 
==== Moviment browniano ====
 
==== Moviment browniano ====
{{AP|Moviment browniano}}El segon articul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.
+
{{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.
L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>
+
L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>
 
L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.
 
L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.
 
Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un método senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>
 
Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un método senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>
Llínea 77: Llínea 77:  
==== Relativitat especial ====
 
==== Relativitat especial ====
 
{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]
 
{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]
El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interacció gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>
+
El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interacció gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>
 
Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>
 
Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>
 
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>
 
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>