Canvis

=== Joventut ===

=== Joventut ===

Se graduà en l'any [[1900]], obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que més avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

Se graduà en l'any [[1900]], obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que més avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de chicoteta i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref>

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de chicoteta i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos artículs foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els artículs del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref>

=== Madurea ===

=== Madurea ===

En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  

En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  

== Trayectoria cientifica ==

== Trayectoria cientifica ==

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atraccio capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la [[termodinamica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atraccio capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la [[termodinamica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

=== Els articuls de 1905 ===

=== Els artículs de 1905 ===

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelectric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos articuls foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unio internacional de fisica pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la fisica 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Lanzamiento de l'Any Mundial de la Fisica]</ref> celebrant el centenari de publicacio d'estos treballs.

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelectric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unio internacional de fisica pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la fisica 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Lanzamiento de l'Any Mundial de la Fisica]</ref> celebrant el centenari de publicacio d'estos treballs.

==== Efecte fotoelectric ====

==== Efecte fotoelectric ====

{{AP|Efecte fotoelectric}}

{{AP|Efecte fotoelectric}}