3843
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Tesoro de Villena.jpg|thumb|right|250px|Tesor de [[Villena]] ]]
[[File:Tesoro de Villena.jpg|thumb|right|250px|Tesor de [[Villena]] ]]
{{AP|Prehistòria en la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Prehistòria en la Comunitat Valenciana}}
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.
Els orígens de la civilisació en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]], fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.
=== Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Oropesa ===
=== Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Oropesa ===
===Els Íbers===
===Els Íbers===
{{AP|Íbers}}
{{AP|Íbers}}
Els [[Íbers]] (s. [[sigle VII a. C.|VII]]-[[sigle I a. C.|I a. C.]]) foren els primers en habitar la [[Comunitat Valenciana]]. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:
Els [[Íbers]] (s. [[sigle VII a. C.|VII]]-[[sigle I a. C.|I a. C.]]) foren els primers en habitar la [[Comunitat Valenciana]]. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit vàries teories:
*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]] de les regions mediterrànees situades més a l'est, i la seua arribada se data des del quint mileni adés de Crist al tercer mileni adés de Crist.
*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]] de les regions mediterrànees situades més a l'est, i la seua arribada se data des del quint mileni adés de Crist al tercer mileni adés de Crist.
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els íbers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'[[Espanya]] i, possiblement, més avant se propagaren per tot el restant de la [[Península Ibèrica]].
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els íbers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental de la [[Península Ibèrica]].
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer mileni adés de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]].
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la cultura megalítica que sorgix en tota esta zona.
*També s'ha sugerit que probablement provinguen d'una capa demogràfica de la [[Cultura dels camps d'urnes]].
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]] o [[Llíria]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. També foren experts en l'art de la [[ceràmica]].
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]] o [[Llíria]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. També foren experts en l'art de la [[ceràmica]].
Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els seus primers sigles d'existència. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detengut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres, com [[Lisboa]]. Els romans deixaren el [[llatí]] en les terres valencianes.
Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els seus primers sigles d'existència. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detengut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres, com [[Lisboa]]. Els romans deixaren el [[llatí]] en les terres valencianes.
== Edat Mija ==
== Edat Mija ==
[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]
[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]
{{AP|Pobles germànics}}
{{AP|Pobles germànics}}
La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotats desapareguent per a sempre.
La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]]. Els [[visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els alans foren derrotats desapareguent per a sempre.
Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué certa autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.
Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué certa autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.
[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]
[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]
En acabant, en 1102 el Regne el caigué en mans d'una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] seguits dels [[almohades]]. Entre ells se reconstruiren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat ([[1147]]-[[1172]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impedí els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda tenaçment pel seu fill primogènit pero finalment caigué en mans dels almohades.
En acabant, en 1102 el Regne el caigué en mans d'una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] seguits dels [[almohades]]. Entre ells se reconstruïren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat ([[1147]]-[[1172]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impedí els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda tenaçment pel seu fill primogènit pero finalment caigué en mans dels almohades.
=== El Rei En Jaume ===
=== El Rei En Jaume ===
[[File:C o a Alessandro VI.svg|thumb|right|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Aleixandre VI]] en les armes dels Borja.]]
[[File:C o a Alessandro VI.svg|thumb|right|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Aleixandre VI]] en les armes dels Borja.]]
[[File:C o a Callistus III.svg|thumb|left|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja.]]
[[File:C o a Callistus III.svg|thumb|left|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja.]]
La puixança valenciana també deixà l'existència de dos pontífexs valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], que governaren la Cristandat durant el [[sigle XV]], els dos de la família valenciana d'[[Els Borja]].
La puixança valenciana també deixà l'existència de dos pontífexs valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], que governaren la Cristandat durant el [[sigle XV]], els dos de la família valenciana d'[[els Borja]].
Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.
Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.
També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor del mateixos. També, en [[1501]] donà la bula per a la formalisació de l'[[Universitat de Valéncia]] que agrupava els estudis ya existents.
També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor del mateixos.
== Edat Moderna ==
== Edat Moderna ==
===Guerra de Successió ===
===Guerra de Successió ===
{{AP|Guerra de successió}}
{{AP|Guerra de successió}}
En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.
En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder. A l'inici del seu regnat Felip V encara no havia renunciat a la corona francesa i no jurà els [[Furs de Valéncia]] per a ocupar-se de problemes en [[Nàpols]], condicions posades per Carles II.
Durant la [[guerra de successió]], en el Regne de Valéncia les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per l'Archiduc no complí la seua promesa, aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren ajusticiats.
La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.
La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.
{{AP|Batalla de Valéncia}}
{{AP|Batalla de Valéncia}}
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari, la [[Batalla de Valéncia]]. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any [[1982]]. En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o pancatalanistes com la [[Coalició Compromís]].
A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari, la [[Batalla de Valéncia]]. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any [[1982]]. En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] del [[PPCV]] o del [[PSPV]] s'han anat succeint convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o pancatalanistes com la [[Coalició Compromís]].
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el catalanisme</center>]]
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el pancatalanisme</center>]]
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL no respecta la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les Normes d'El Puig seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la llengua valenciana.
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL no respecta la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les Normes d'El Puig seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la llengua valenciana.