Canvis

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En Ruyz Diaz de Vivar, [[El Cit]] a on creà el senyoriu cristià de Valéncia independent de qualsevol atre regne (1094-1102). A la mort d'El Cit en [[1099]] fon succesït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz]] qui gobernà Valéncia hasda [[1102]].  

En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En Ruyz Diaz de Vivar, [[El Sit]] a on creà el senyoriu cristià de Valéncia independent de qualsevol atre regne (1094-1102). A la mort d'El Cit en [[1099]] fon succesït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz]] qui gobernà Valéncia hasda [[1102]].  

[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]

[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]

En acabant, en 1102 el Regne el caigué en mans d'una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] seguits dels [[almohades]]. Entre ells se reconstruiren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat ([[1147]]-[[1172]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impedí els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda pel seu fill primogènit que finalment l'entregà als almohades.

En acabant, en 1102 el Regne el caigué en mans d'una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] seguits dels [[almohades]]. Entre ells se reconstruiren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat ([[1147]]-[[1172]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impedí els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda tenaçment pel seu fill primogènit pero finalment caigué en mans dels almohades.

=== El Rei En Jaume ===

=== El Rei En Jaume ===

=== Les Germanies ===

=== Les Germanies ===

{{AP|Les Germanies}}

{{AP|Les Germanies}}

A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra la noblea abusiva que acabà en una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea per por de les consequències. Els valencians estaven comandats per [[Joan Llorens]] que buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de l'interior se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i perderen totes les seues pertenències. En acabant d'açò se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en el [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que acabaren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.

A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra la noblea abusiva que acabà en una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea per por de les consequències. Els valencians estaven comandats per [[Joan Llorens]] que buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de l'interior se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i perderen totes les seues pertenències. En acabant d'açò se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en el [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que acabaren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.  

====Conseqüències====

====Conseqüències====

Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. Llavors es produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.

Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. Llavors es produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época. En esta época destacaren els valencians [[Lluis Beltran]], [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]] i el Patriarca [[Joan de Ribera]], els tres canonisats. 

===L'Humanisme valencià===

===L'Humanisme valencià===

L'[[humanisme]] tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita''.

L'[[humanisme]] tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Flandes|flamenca]] de [[Bruixes]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita''.

===L'Expulsió dels moriscs===

===L'Expulsió dels moriscs===

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]]. [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

===Guerra de Successió ===

===Guerra de Successió ===

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històricdestaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]