Canvis

Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els seus primers sigles d'existència. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detengut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua  beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres, com [[Lisboa]]. Els romans deixaren el [[llatí]] en les terres valencianes.

Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els seus primers sigles d'existència. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detengut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua  beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres, com [[Lisboa]]. Els romans deixaren el [[llatí]] en les terres valencianes.

== Edat Mija ==

== Edat Mija ==

{{AP|Edat Mija en la Comunitat Valenciana}}

{{AP|Edat Mija en la Comunitat Valenciana}}

=== Pobles germànics ===

=== Pobles germànics ===

[[File:Hispania 560 AD SVG.svg|thumb|right|200px|Regne visigot cap a l'any [[560]].]]

[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]

{{AP|Pobles germànics}}

{{AP|Pobles germànics}}

La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotat en les terres valencianes desapareguent per a sempre.  

La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotat en les terres valencianes desapareguent per a sempre.  

Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. Llavors els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]] i [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué una àmplia autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en els [[concilis de Toledo]] acabant la seua integranció la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. Llavors els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]] i [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué una àmplia autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

=== L'Época musulmana ===

=== L'Época musulmana ===

{{AP|Jaume I de Valéncia}}

{{AP|Jaume I de Valéncia}}

[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG|thumb|right|200px| Estàtua de Jaume I en [[Valéncia]] ]]

[[File:Monumento a Jaime I El Conquistador, Valencia, España, 2014-06-29, DD 12.JPG|thumb|right|200px| Estàtua de Jaume I en [[Valéncia]] ]]

Els [[almohades]] foren derrotats per una coalició de regnes cristians en la [[Batalla de las Naves de Tolosa]] lo que permeté als reis cristians iniciar una etapa de grans conquistes cap al sur. [[Jaume I d'Aragó]] conquistà els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]), i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] ([[1266]]) el qual cedí a [[Castella]]. La reconquista valenciana fon prou pacífica, en alguna batalla com la [[Batalla del Puig]], gràcies a la política de pactes del rei. En primer lloc pactà en el Senyor de [[Sogorp]] que li rendí vasallage i adoptà la fe [[cristianisme|cristiana]]. Gràcies ad açò aplegà a les portes de la [[Valéncia|capital valenciana]] la qual sitià en el seu eixèrcit fins conseguir que el seu emir [[Zayyan]] cedira i li rendira vasallage el [[9 d'octubre]] de [[1238]].

Els [[almohades]] foren derrotats per una coalició de regnes cristians en la [[Batalla de las Naves de Tolosa]] ([[1212]]) lo que permeté als reis cristians iniciar una etapa de grans conquistes cap al sur. [[Jaume I d'Aragó]] conquistà els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]), i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] ([[1266]]) el qual cedí a [[Castella]]. La reconquista valenciana fon prou pacífica, en alguna batalla com la [[Batalla del Puig]], gràcies a la política de pactes del rei. En primer lloc pactà en el Senyor de [[Sogorp]] que li rendí vasallage i adoptà la fe [[cristianisme|cristiana]]. Gràcies ad açò aplegà a les portes de la [[Valéncia|capital valenciana]] la qual sitià en el seu eixèrcit fins conseguir que el seu emir [[Zayyan]] cedira i li rendira vasallage el [[9 d'octubre]] de [[1238]].

Jaume I se dedicà a construir un [[Regne de Valéncia]] cristià. El rei li donà el [[furs]], lleis que organisaven la llibertat política, econòmica i jurídica de Valéncia. Els furs foren escrits en el [[Llengua Valenciana|romanç]] que parlava el poble. També donà la [[Real Senyera]]  bandera de tots els valencians. Degut a lo pactat en Zayyan, el rei garantí la convivència de cristians, judeus i musulmans. Aixina se sentaren les bases d'una época de prosperitat.

Jaume I se dedicà a construir un [[Regne de Valéncia]] cristià. El rei li donà el [[furs]], lleis que organisaven la llibertat política, econòmica i jurídica de Valéncia. Els furs foren escrits en el [[Llengua Valenciana|romanç]] que parlava el poble. També donà la [[Real Senyera]]  bandera de tots els valencians. Degut a lo pactat en Zayyan, el rei garantí la convivència de cristians, judeus i musulmans. Aixina se sentaren les bases d'una época de prosperitat.

===Época d'esplendor===

===Época d'esplendor===

[[File:Llonja.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Llonja de la Seda]].</center>]]

[[File:Llonja.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Llonja de la Seda]].</center>]]

En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en un punt de gran desenroll social, econòmic i cultural a nivell mundial.  

En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en un punt de gran desenroll social, econòmic i cultural.  

====Les conquistes en el Mediterràneu====

====Les conquistes en el Mediterràneu====

=== Les Germanies ===

=== Les Germanies ===

{{AP|Les Germanies}}

{{AP|Les Germanies}}

A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra la noblea abusiva que provocà una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea per por de les consequències. Els valencians estaven comandats pel seu llíder [[Joan Llorens]] que buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de [[Corona de Castella|Castella]] se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i perderen totes les seues pertenències. En acabant d'açò se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en lo [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que acabaren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.

A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra la noblea abusiva que acabà en una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea per por de les consequències. Els valencians estaven comandats per [[Joan Llorens]] que buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de l'interior se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i perderen totes les seues pertenències. En acabant d'açò se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en el [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que acabaren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.

====Conseqüències====

====Conseqüències====

Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament dels diferents àmbits socials. Llavors es produí un gran moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.

Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. Llavors es produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.

===L'Humanisme valencià===

===L'Humanisme valencià===

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

Com a conseqüència el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. [[Els Furs]] valencians, entre atres, foren derogats deixant al Regne sense autonomia i reconiximent. En el seu lloc s'impongué una llei homogénea basada en [[Furs de Castella]] encara que modificats, en l'intenció d'imitar als absolutistes francesos.  

Com a conseqüència el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. [[Els Furs]] valencians, entre atres, foren derogats deixant al Regne sense autonomia i reconiximent. En el seu lloc s'impongué una llei homogénea basada en [[Furs de Castella]], encara que modificats, en l'intenció d'imitar als absolutistes francesos.  

===L'Ilustració valenciana===

===L'Ilustració valenciana===

En acabant de la política [[autarquia|autàrtica]] fins a [[1959]], la societat i economia valencianes se desenrollaren durant el tardofranquisme. El [[turisme]] i l'[[indústria]] superen a l'[[agricultura]]. El creiximent demogràfic també fon molt notable en les terres valencianes.

En acabant de la política [[autarquia|autàrtica]] fins a [[1959]], la societat i economia valencianes se desenrollaren durant el tardofranquisme. El [[turisme]] i l'[[indústria]] superen a l'[[agricultura]]. El creiximent demogràfic també fon molt notable en les terres valencianes.

===La Batalla de Valéncia===

===La Trancició i l'época autonòmica===

[[Archiu:No mos fareu catalans.gif|thumb|right|181px|<center>Pegatina de '''No mos fareu catalans'''.</center>]]

[[Archiu:No mos fareu catalans.gif|thumb|right|181px|<center>Pegatina de '''No mos fareu catalans'''.</center>]]

{{AP|Batalla de Valéncia}}

{{AP|Batalla de Valéncia}}

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari, la [[Batalla de Valéncia]]. El moviment [[valencianisme|valencianiste]] resultà determinant en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, sent reconeguts i oficialisats. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el catalanisme</center>]]

[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el catalanisme</center>]]