124 351
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== Idiomes dominants ===
=== Idiomes dominants ===
El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], el [[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], el [[idioma espanyol|espanyol]] i el [[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendre a l'existència dels imperis mateixos.
El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendre a l'existència dels imperis mateixos.
En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]].
En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]].
El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagalo|tagalo]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malay|malay]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes.
El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagalo|tagalo]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malay|malay]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes.
Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. El [[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això.
Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això.
=== Llengües franques, sabirs i llengües criollas ===
=== Llengües franques, sabirs i llengües criollas ===
Les [[llengua criolla|llengües criolles]] solen sorgir en les situacions de contacte abans descrites quan es desenrolla una comunitat en el centre de contacte. Es creu que estos idiomes es presenten quan els chiquets creixen en estes comunitats i apliquen als sabirs regles gramaticals innates. El pas d'un sabir a un crioll es coneix com criollisació.
Les [[llengua criolla|llengües criolles]] solen sorgir en les situacions de contacte abans descrites quan es desenrolla una comunitat en el centre de contacte. Es creu que estos idiomes es presenten quan els chiquets creixen en estes comunitats i apliquen als sabirs regles gramaticals innates. El pas d'un sabir a un crioll es coneix com criollisació.
Els sabirs solen ser llengües de curta duració, ya que, despuix d'una generació de contacte, es criollisen. Existixen excepcions, no obstant. En el [[Mediterràneu]] ha existit una comunitat de navegants d'orígens llingüístics diversos, que han mantingut un sabir cridat [[lingua franca]] fins a finals del sigle XIX.
Els sabirs solen ser llengües de curta duració, ya que, despuix d'una generació de contacte, es criollisen. Existixen excepcions, no obstant. En el [[Mediterràneu]] ha existit una comunitat de navegants d'orígens llingüístics diversos, que han mantingut un sabir cridat [[lingua franca]] fins a finals del [[sigle XIX]].
=== Idiomes controlats ===
=== Idiomes controlats ===
Els idiomes controlats sorgixen davant la dificultat llingüística que representen les llengües naturals per als parlants no natius. Encara que hi haja un idioma dominant (per eixemple l'[[idioma anglés|anglés]] hui en dia), no tots els que ho utilisen entenen les subtilees gramaticals o dominen el ric vocabulari del mateix, en gran mesura perque ho han deprés tart o mal.
Els idiomes controlats sorgixen davant la dificultat llingüística que representen les llengües naturals per als parlants no natius. Encara que hi haja un idioma dominant (per eixemple l'[[idioma anglés|anglés]] hui en dia), no tots els que ho utilisen entenen les subtilees gramaticals o dominen el ric vocabulari del mateix, en gran mesura perque ho han deprés tart o mal.
Idiomes com [[Basic English]], [[Simple English]] o el [[Inglés especial|Special English]] de [[Voice of America]], estan tots basats en l'anglés pero busquen distints tipos de simplificació, tals com a vocabularis reduïts (Basic English) o l'us d'estructures gramaticals senzilles (Simple English, Special English), i una pronunciació senzilla (Special English).
Idiomes com [[Basic English]], [[Simple English]] o el [[Inglés especial|Special English]] de [[Voice of America]], estan tots basats en l'anglés pero busquen distints tipos de simplificació, tals com a vocabularis reduïts (Basic English) o l'us d'estructures gramaticals senzilles (Simple English, Special English), i una pronunciació senzilla (Special English).
=== Llengües construïdes ===
=== Llengües construïdes ===
Des del [[sigle XIX]], moltes persones han intentat resoldre el problema de la comunicació entre pobles per mig de l'us d'idiomes artificials, [[llengua construïda|construïts]] o planificats. Alguns d'estos idiomes pretenen ser neutrals, és dir que no provinguen d'un grup dominant i senzills, sense les complicacions gramaticals d'una llengua natural.
Des del sigle XIX, moltes persones han intentat resoldre el problema de la comunicació entre pobles per mig de l'us d'idiomes artificials, [[llengua construïda|construïts]] o planificats. Alguns d'estos idiomes pretenen ser neutrals, és dir que no provinguen d'un grup dominant i senzills, sense les complicacions gramaticals d'una llengua natural.
Els eixemples més coneguts són el [[esperanto]] i la [[interlingua]], pero hi ha molts uns atres més.
Els eixemples més coneguts són l'[[esperanto]] i l'[[interlingua]], pero hi ha molts atres més.
== Situació de les llengües auxiliars ==
== Situació de les llengües auxiliars ==
=== Llengües auxiliars internacionals ===
=== Llengües auxiliars internacionals ===
En l'actualitat el [[idioma anglés|anglés]] és la llengua auxiliar dominant. Açò es deu, principalment, a l'importància econòmica dels [[Estats Units]], que a la seua volta va succeir a la de [[Gran Bretanya]]. Este fet ha provocat controvèrsies. Molts s'oponen al domini de facto de l'anglés per considerar que es tracta d'una forma de colonialisme cultural. En [[Dret Internacional]], cap llengua és reconeguda com a única llengua auxiliar universal, ya que organismes com la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] reconeixen atres llengües, ademés de l'anglés, com a llengües oficials o de treball.
En l'actualitat l'[[idioma anglés|anglés]] és la llengua auxiliar dominant. Açò es deu, principalment, a l'importància econòmica dels [[Estats Units]], que a la seua volta va succeir a la de [[Gran Bretanya]]. Este fet ha provocat controvèrsies. Molts s'oponen al domini de facto de l'anglés per considerar que es tracta d'una forma de colonialisme cultural. En [[Dret Internacional]], cap llengua és reconeguda com a única llengua auxiliar universal, ya que organismes com la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] reconeixen atres llengües, ademés de l'anglés, com a llengües oficials o de treball.
Dins de les llengües controlades, hi ha casos com el del ''Special English'' que semblen haver conseguit el seu objectiu de ser "fàcils" per a un ampli públic que no és parlant natiu de l'idioma i de ser prou utilisades.
Dins de les llengües controlades, hi ha casos com el del ''Special English'' que semblen haver conseguit el seu objectiu de ser "fàcils" per a un ampli públic que no és parlant natiu de l'idioma i de ser prou utilisades.
Per un atre costat, les llengües controlades basades en l'anglés deriven el seu èxit de la popularitat de l'anglés com a llengua auxiliar internacional. Propostes d'utilisar un castellà o un francés simplificats, per eixemple, no passen de ser conjectures del mateix nivell que les llengües planificades.
Per un atre costat, les llengües controlades basades en l'anglés deriven el seu èxit de la popularitat de l'anglés com a llengua auxiliar internacional. Propostes d'utilisar un castellà o un francés simplificats, per eixemple, no passen de ser conjectures del mateix nivell que les llengües planificades.
Sobre les llengües planificades, varen gojar de gran popularitat en Europa entre finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Esta popularitat no va sobrepassar, no obstant, l'us del [[idioma francés|francés]] com a llengua cultural i diplomàtica o del [[idioma anglés|anglés]] com a llengua dels negocis. Els partidaris d'estes llengües varen ser perseguits en l'auge del [[nacionalisme]] entre guerres, ya que els moviments i organisacions internacionalistes eren condenats pels [[nazis]], com, per eixemple, la [[religió catòlica]], els centres d'ensenyança i cultura de la [[Aliança Francesa]], etc.
Sobre les llengües planificades, varen gojar de gran popularitat en Europa entre finals del sigle XIX i principis del [[sigle XX]]. Esta popularitat no va sobrepassar, no obstant, l'us del [[idioma francés|francés]] com a llengua cultural i diplomàtica o de l'[[idioma anglés|anglés]] com a llengua dels negocis. Els partidaris d'estes llengües varen ser perseguits en l'auge del [[nacionalisme]] entre guerres, ya que els moviments i organisacions internacionalistes eren condenats pels [[nazis]], com, per eixemple, la [[religió catòlica]], els centres d'ensenyança i cultura de l'[[Aliança Francesa]], etc.
Per un atre costat, la situació dominant dels [[Estats Units]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va afiançar l'anglés, inclús en el bloc soviètic.
Per un atre costat, la situació dominant dels [[Estats Units]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va afiançar l'anglés, inclús en el bloc soviètic.
La percepció de quines llengües internacionals poden ser més útils varia segons els països. Aixina, per eixemple, en [[Amèrica]], en els països que no són [[hispanoparlant]]s, com [[Brasil]] o [[Estats Units]], tendix a pensar-se que l'espanyol és més important que el francés, mentres que en [[Àfrica]] sol considerar-se que l'àrap, el francés, l'anglés, el [[Idioma portugués|portugués]] o inclús el [[Idioma swahili|swahili]] poden ser més útils per a un africà que l'espanyol. En [[Europa]] la tendència general en l'actualitat és que s'estudien per lo manco dos llengües estrangeres europees en el [[bachillerat]]. En [[Àsia]] moltes persones pensen que el coneiximent del [[Idioma chinenc|chinenc]] o del [[Idioma japonés|japonés]] pot ser molt útil, etc. També pot variar en un país en el determini de no molts anys. Aixina, en [[Espanya]], despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], moltes persones pensaven que la llengua del futur seria l'alemà perque creïen que la [[Segona Guerra Mundial]] anava a terminar en la victòria de les potències del [[Potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Eix]]. Quan va terminar la Segona Guerra Mundial la llengua estrangera més estudiada en Espanya va ser el francés fins a finals dels [[Anys 1960|anys 60]], principis de [[Anys 1970|els 70]], en que la llengua estrangera més estudiada va passar a ser l'anglés. En l'entrada d'Espanya en la [[Unió Europea]] es va plantejar la conveniència d'estudiar, per lo manco, dos llengües estrangeres, etc. En canvi, en atres països, com per eixemple [[Portugal]], el francés i l'anglés són tradicionalment obligatoris en el bachillerat, per lo que no va haver pràcticament cap canvi en la segona mitat del sigle XX, llevat que el llatí va passar a ser optatiu en l'alemà, en l'entrada de Portugal en la [[Unió Europea]].
La percepció de quines llengües internacionals poden ser més útils varia segons els països. Aixina, per eixemple, en [[Amèrica]], en els països que no són [[hispanoparlant]]s, com [[Brasil]] o [[Estats Units]], tendix a pensar-se que l'espanyol és més important que el francés, mentres que en [[Àfrica]] sol considerar-se que l'àrap, el francés, l'anglés, el [[Idioma portugués|portugués]] o inclús el [[Idioma swahili|swahili]] poden ser més útils per a un africà que l'espanyol. En [[Europa]] la tendència general en l'actualitat és que s'estudien per lo manco dos llengües estrangeres europees en el [[bachillerat]]. En [[Àsia]] moltes persones pensen que el coneiximent del [[Idioma chinenc|chinenc]] o del [[Idioma japonés|japonés]] pot ser molt útil, etc. També pot variar en un país en el determini de no molts anys. Aixina, en [[Espanya]], despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], moltes persones pensaven que la llengua del futur seria l'alemà perque creïen que la [[Segona Guerra Mundial]] anava a terminar en la victòria de les potències del [[Potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Eix]]. Quan va terminar la Segona Guerra Mundial la llengua estrangera més estudiada en Espanya va ser el francés fins a finals dels [[Anys 1960|anys 60]] i principis [[Anys 1970|dels 70]], en que la llengua estrangera més estudiada va passar a ser l'anglés. En l'entrada d'Espanya en l'[[Unió Europea]] es va plantejar la conveniència d'estudiar, per lo manco, dos llengües estrangeres, etc. En canvi, en atres països, com per eixemple [[Portugal]], el francés i l'anglés són tradicionalment obligatoris en el bachillerat, per lo que no va haver pràcticament cap canvi en la segona mitat del sigle XX, llevat que el [[llatí]] va passar a ser optatiu en l'alemà, en l'entrada de Portugal en l'[[Unió Europea]].
=== Llengües nacionals i lliteràries ===
=== Llengües nacionals i lliteràries ===
Potser la llengua planificada més exitosa és el [[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones.
Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones.
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malay que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies.
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malay que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies.
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagalo|tagalo]], i el [[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials.
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagalo|tagalo]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials.
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscano) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés.
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscano) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés.
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en China (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses.
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==