Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| === Idiomes dominants === | | === Idiomes dominants === |
− | El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendre a l'existència dels imperis mateixos. | + | El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendir a l'existència dels imperis mateixos. |
| | | |
| En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]]. | | En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]]. |
| | | |
| === Llengües nacionals normalisades === | | === Llengües nacionals normalisades === |
− | El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagalo|tagalo]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malay|malay]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes. | + | El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagal|tagal]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malai|malai]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes. |
| | | |
| Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això. | | Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això. |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones. | | Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones. |
| | | |
− | L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malay que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies. | + | L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malai que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies. |
| | | |
− | En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagalo|tagalo]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials. | + | En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagal|tagal]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials. |
| | | |
− | Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscano) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés. | + | Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscà) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés. |
| | | |
| Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses. | | Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses. |