Canvis

2 bytes eliminats ,  02:05 30 nov 2021
Text reemplaça - ' de el' a ' del'
Llínea 118: Llínea 118:  
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
 
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
   −
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
+
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
    
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
 
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.