Canvis

Despuix de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una série de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.

Despuix de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una série de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.

Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].

Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat pell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].

El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La série Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[sigle XX]].

El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La série Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[sigle XX]].

En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en el sigle XX]] al voltant d'un jove que viu en un món de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» per el seu besnet en 1989 i publicada en 1994.

En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en el sigle XX]] al voltant d'un jove que viu en un món de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» pel seu besnet en 1989 i publicada en 1994.

==Anticipacions==

==Anticipacions==