Canvis

===Els Viages extraordinaris===

===Els Viages extraordinaris===

En [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centre de la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867). En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans inclús  que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al món en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En l'any [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centre de la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867). En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans inclús  que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al món en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En 1861 conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islandia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  

En l'any [[1861]] conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islandia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  

En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.

En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.