Canvis

Riu (edita)

Revisió de 01:23 6 jun 2009

35 bytes eliminats , 01:23 6 jun 2009

sense resum d'edició

Llínea 22: Llínea 22:

*L'[[Amazones]], en tres afluents importants en la seua part alta (''Marañón'', ''Ucayali'' i ''Huallaga'') encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]].

*L'[[Orinoco]] enn afluent més llarc que el propi Orinoco en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]].

−

*El [[Miño]], ~~enu~~ afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]].

+

*El [[Miño]], en un afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]].

*El [[riu Mississípi]] - [[riu Missuri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència.

−

*El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu ab este nom en la seua confluència ab el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut es major.

+

*El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu en este nom en la seua confluència en el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut és major.

−

*El [[Bergantes]], en la seua confluència en [[Forcall]] ab atres dos rius més llarcs seguix conservant el seu nom.

+

*El [[Bergantes]], en la seua confluència en [[Forcall]] en atres dos rius més llarcs seguix conservant el seu nom.

−

I en atres casos, un mateix riu te noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. Es el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.)

+

I en atres casos, un mateix riu té noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. És el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.)

−

La solució efectiva que acabaria ab estes discussions seria fer prevaldre els noms en la [[toponímia]] més antiga, sobre la llongitut o cabal dels rius: si el [[Miño]] sempre s'ha considerat el riu principal i el Sil el seu afluent, no tenim ninguna raó per a intentar canviar esta denominació tan antiga en el temps. I lo mateix podria dir-se en molts atres casos.

+

La solució efectiva que acabaria en estes discussions seria fer prevaldre els noms en la [[toponímia]] més antiga, sobre la llongitut o cabal dels rius: si el [[Miño]] sempre s'ha considerat el riu principal i el Sil el seu afluent, no tenim ninguna raó per a intentar canviar esta denominació tan antiga en el temps. I lo mateix podria dir-se en molts atres casos.

== Tipos de rius ==

=== Classificació segons periodo d'activitat ===

==== Perennes ====

−

Estos rius estan formats por cursos d'aigua localisats en regions de pluges abundants ab escasses fluctuacions a lo llarc de l'any. Pero, inclús en les àrees on plou molt poc poden existir rius ab cabal permanent si existix una alimentació freàtica (es dir, d'aigües subterrànees) suficient. La majoria dels rius poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, degut a les fluctuacions de les característiques de la cobertura vegetal, de les precipitacions i d'atres variacions del temps atmosfèric com la nuvolositat, insolació, evaporació o més be, evapotranspiració, etc.

+

Estos rius estan formats por cursos d'aigua localisats en regions de pluges abundants en escasses fluctuacions a lo llarc de l'any. Pero, inclús en les àrees on plou molt poc poden existir rius en cabal permanent si existix una alimentació freàtica (és dir, d'aigües subterrànees) suficient. La majoria dels rius poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, degut a les fluctuacions de les característiques de la cobertura vegetal, de les precipitacions i d'atres variacions del temps atmosfèric com la nuvolositat, insolació, evaporació o més be, evapotranspiració, etc.

==== Estacionals ====

−

Estos rius i [[ramble]]s son de zones ab clima tipo mediterràneu, on hi ha estacions molt diferenciades, ab [[hivern]]s humits i [[estiu]]s secs o viceversa.

+

Estos rius i [[ramble]]s son de zones en clima tipo mediterràneu, on hi ha estacions molt diferenciades, en [[hivern]]s humits i [[estiu]]s secs o viceversa.

Solen donar-se més en zones de montanya que en les zones de planura.

==== Transitoris ====

−

Son els rius de zones ab clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò es degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades son torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom de [[wadi]]s o uadis, als llits casi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden aplegar a tindre ~~[[creixcude]]s~~ violentes i molt breus.

+

Son els rius de zones en clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades son torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom de [[wadi]]s o uadis, als llits casi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden aplegar a tindre creixcudes violentes i molt breus.

=== Alòctons ===

Llínea 47: Llínea 47:

=== Classificació segons geomorfologia ===

−

Segons la geometria en planta que adopta la corrent, se poden classificar els rius en tres tipos bàsics: rectilíneu, meàndric i anastomosat (braided en anglés). Els paràmetros utilisats per a esta classificació son la sinuositat i multiplicitat. Esta última depén ~~d'el~~ número de barres que dividix la corrent en varios braços.

+

Segons la geometria en planta que adopta la corrent, se poden classificar els rius en tres tipos bàsics: rectilíneu, meàndric i anastomosat (braided en anglés). Els paràmetros utilisats per a esta classificació son la sinuositat i multiplicitat. Esta última depén del número de barres que dividix la corrent en varios braços.

==== Rectilíneu ====

−

Estes corrents se caracterisen per una sinuositat baixa (menor a 1,5) i multiplicitat 1, es dir, un únic canal. Son molt inestables, tenint a evolucionar a atres tipos de riu. Tenen cabal d'alta energia i gran capacitat erosiva.

+

Estes corrents se caracterisen per una sinuositat baixa (menor a 1,5) i multiplicitat 1, és dir, un únic canal. Son molt inestables, tenint a evolucionar a atres tipos de riu. Tenen cabal d'alta energia i gran capacitat erosiva.

==== Anastomosat ====

[[Image: Waimakariri01_gobeirne.jpg‎|thumb||right|El riu Waimakariri en l'Illa del sur de [[Nova Zelanda]], un bon eixemple de riu anastomosat.]]

−

Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se ab obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, es dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable després, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi riu.

+

Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable després, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi riu.

==== Meàndric ====

−

Este tipo de riu te sinuositat alta (major a 1,5) i canal únic. La seua característica principal és la unitat geomètrica dita [[meandre]], curva completa sobre el canal, composta per dos arcs successius. En contrast ab els dos tipos anteriors, les corrents fluvials meandriformes combinen un caràcter erosiu (generalment, en la part cóncava de la curva o meandre) i sedimentari (en la ~~vor~~ convexa). Estes diferencies se deuen, com es obvi, a la distinta velocitat de les aigües en les dos vores.

+

Este tipo de riu té sinuositat alta (major a 1,5) i canal únic. La seua característica principal és l'unitat geomètrica dita [[meandre]], curva completa sobre el canal, composta per dos arcs successius. En contrast en els dos tipos anteriors, les corrents fluvials meandriformes combinen un caràcter erosiu (generalment, en la part cóncava de la curva o meandre) i sedimentari (en la vora convexa). Estes diferencies se deuen, com és obvi, a la distinta velocitat de les aigües en les dos vores.

== Conques dels rius ==

−

Alguns rius curts i [[torrent]]s poden fluir des de la seua capçalera o inici fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'atre major, ni rebre aigua de atres rius. En general, un riu forma part d'una [[ret de drenage]] (o sistema fluvial) ocupant una [[~~conca (accident geogràfic)|~~conca hidrogràfica]]. Algunes conques comprenen pocs quilómetros quadrats, en canvi la conca del riu [[Amazones]] s'estén a lo llarc de 6,14 millons de km² (Vore: [[Anex:Conques del mon per superfície|llista de les principals conques]]).

+

Alguns rius curts i [[torrent]]s poden fluir des de la seua capçalera o inici fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'atre major, ni rebre aigua d'atres rius. En general, un riu forma part d'una [[ret de drenage]] (o sistema fluvial) ocupant una [[conca hidrogràfica]]. Algunes conques comprenen pocs quilómetros quadrats, en canvi la conca del riu [[Amazones]] s'estén a lo llarc de 6,14 millons de km² (Vore: [[Anex:Conques del mon per superfície|llista de les principals conques]]).

Les conques dels rius i les seues rets de drenage poden canviar de forma natural en periodos relativament curts de temps com conseqüència de [[captura fluvial|captures fluvials]].

== Rius i paisages ==

−

Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el paisage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del riu [[Majes]], en el [[Perú]], es encara més profunt, ab uns 3 km de profunditat.

+

Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el paisage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del riu [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat.

Els valls fluvials en general tenen forma de V, sobre tot, en les zones montanyoses d'alçament recent, pero esta forma se modifica a lo llarc del curs del riu, eixamplant ademés el seu tamany, pendent, perfil transversal, capacitat de transport de sediments i atres moltes característiques.

== Biologia ==

−

La [[flora]] i [[fauna]] dels rius son diferents a la que se troba en els oceans perque l'aigua te distintes característiques, especialment la salinitat. Les espècies que habiten els rius s'han tingut que adaptar a les corrents i als desnivells. Pero, existixen numeroses excepcions, com es el cas dels [[Salmó|salmons]] que desoven en les conques superiors o montanyoses dels rius o el dels [[Taburó|taburons]] d'aigua dolça de [[Nicaragua]] i també en el cas de les espècies marines que penetren en els deltes oceànics duts per la [[plenamar]] de les marees i [[corrent]]s oceàniques, tal com succeïx en els deltes del [[Macareo (hidrografia)|Orinoco]] i de l'[[Amazones]]. Lo mateix succeïx ab els [[estuari]]s dels rius, encara que en este cas, l'entrada d'espècies marines en els rius sol ser momentànea durant el fluix o plenamar lo qual se deu a que se buiden durant el refluix o baixamar mentres que en els deltes, lo que canvia durant les marees és la major o menor salinitat de les seues aigües.

+

La [[flora]] i [[fauna]] dels rius son diferents a la que se troba en els oceans perque l'aigua te distintes característiques, especialment la salinitat. Les espècies que habiten els rius s'han tingut que adaptar a les corrents i als desnivells. Pero, existixen numeroses excepcions, com es el cas dels [[Salmó|salmons]] que desoven en les conques superiors o montanyoses dels rius o el dels [[Taburó|taburons]] d'aigua dolça de [[Nicaragua]] i també en el cas de les espècies marines que penetren en els deltes oceànics duts per la [[plenamar]] de les marees i [[corrent]]s oceàniques, tal com succeïx en els deltes del [[Macareo (hidrografia)|Orinoco]] i de l'[[Amazones]]. Lo mateix succeïx en els [[estuari]]s dels rius, encara que en este cas, l'entrada d'espècies marines en els rius sol ser momentànea durant el fluix o plenamar lo qual se deu a que se buiden durant el refluix o baixamar mentres que en els deltes, lo que canvia durant les marees és la major o menor salinitat de les seues aigües.

Alguns peixos d'aigua dolça son:

−

* [[Anguila]]: naixen en el ''Mar de los Sargazos''. Les larves emigren cap als rius europeus i nortafricans, on apleguen als tres anys d'edat (angules). En els rius passaran entre 4 i 10 anys, moment en el que comencen la seua migració reproductora cap al lloc en el que naixqueren. Els adults moren després de reproduir-se.

+

* [[Anguila]]: naixen en el ''Mar de los Sargazos''. Les larves emigren cap als rius europeus i nortafricans, on apleguen als tres anys d'edat (angules). En els rius passaran entre 4 i 10 anys, moment en el que comencen la seua migració reproductora cap al lloc en el que naixqueren. Els adults moren després de reproduir-se.

* [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]].

* [[Brema]]: viu en aigües de corrent suaus.

Llínea 84: Llínea 84:

* [[Ródeo]]

* [[Rutilo]]: s'adapta a les aigües fangoses encara que preferix les clares.

−

* [[Salmó]]: naix en rius de montanya ab aigües de corrent ràpida i fondos pedregosos. Als tres anys [[migració animal|emigra]] cap ~~a l~~ mar i regressa al riu per a reproduir-se.

+

* [[Salmó]]: naix en rius de montanya en aigües de corrent ràpida i fondos pedregosos. Als tres anys [[migració animal|emigra]] cap al mar i regressa al riu per a reproduir-se.

* [[Temblador]], gimnot o anguila elèctrica (Amèrica del Sur)

* [[Truita]] de riu: viu en aigües clares i fredes, riques en oxigen.

Llínea 90: Llínea 90:

== Contaminació ==

−

L'aigua és un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ya ~~ans de~~ aplegar a terra rep la seua primera carrega contaminant, quant dissol substancies com anhídrit carbònic, òxit de [[sofre]] i de [[nitrogen]] que la convertixen en [[pluja àcida]]. Ya en terra, l'aigua discorre per la superfície o se filtra cap a capes subterrànees. Al travessar els camps l'aigua del riu se carrega de pesticides i quant passa per ciutats arrastra productes com naftes, olis d'auto, [[metal]]s pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, pero per a això necessiten tindre un tram molt llarc en el que les bactèries puguen realisar el seu treball depurador. En un riu contaminat per matèria orgànica se distinguixen tres zones a partir del punt de contaminació:

+

L'aigua és un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ya abanns d'aplegar a terra rep la seua primera carrega contaminant, quant dissol substancies com anhídrit carbònic, òxit de [[sofre]] i de [[nitrogen]] que la convertixen en [[pluja àcida]]. Ya en terra, l'aigua discorre per la superfície o se filtra cap a capes subterrànees. Al travessar els camps l'aigua del riu se carrega de pesticides i quant passa per ciutats arrastra productes com naftes, olis d'auto, [[metal]]s pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, pero per a això necessiten tindre un tram molt llarc en el que les bactèries puguen realisar el seu treball depurador. En un riu contaminat per matèria orgànica se distinguixen tres zones a partir del punt de contaminació:

a) Zona polisaprobia: Molt contaminada. Elevada població de bactèries.

Llínea 96: Llínea 96:

b) Zona mesosaprobia: Contaminació mija. Les bactèries ya han eliminat gran part de la contaminació orgànica.

−

c) Zona oligosaprobia: L'aigua està en condicions similars a les que tenia ~~ans~~ de que s'haguera produït la contaminació.

+

c) Zona oligosaprobia: L'aigua està en condicions similars a les que tenia abanns de que s'haguera produït la contaminació.

== Rius més llarcs ==

[[Image: Mouths_of_amazon_geocover_1990.png‎|thumb|right|Vista des d'un satèlit de la desembocadura del riu [[Amazones]]]]

−

Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon ab una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc al [[Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref>

+

Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon en una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc a l'[[Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref>

#Riu [[Amazones]] (6.800 km).

Llínea 116: Llínea 116:

== Regulació internacional ==

−

Tot ~~Estat~~ eixercix sobirana territorial sobre el curs o porció del curs d'un riu que forma part del seu territori.

+

Tot estat eixercix sobirana territorial sobre el curs o porció del curs d'un riu que forma part del seu territori.

Existixen dos categories de rius:

Llínea 126: Llínea 126:

La policia i administració d'un riu obert a la lliure navegació suscita numerosos problemes: el règim aduaner, el pilotage, els reglaments de port, les tasses, etc.

−

La norma general es que en principi l'administració de cada sector del riu es eixercida ~~per el~~ respectiu riberenc.

+

La norma general és que en principi l'administració de cada sector del riu és eixercida pel respectiu riberenc.

−

Una fòrmula que ha aplegat a evitar problemes, sobre tot en els rius europeus on la concentració de la navegació es molt gran, consistix en l'establiment de comissiones internacionals d'administració fluvial.

+

Una fòrmula que ha aplegat a evitar problemes, sobre tot en els rius europeus on la concentració de la navegació és molt gran, consistix en l'establiment de comissiones internacionals d'administració fluvial.

== Potamologia ==

Llínea 135: Llínea 135:

*[[Afluent]]

*[[Cabal]]

−

*[[Conca ~~(accident geogràfic)|Conca~~]]

+

*[[Conca hidrogràfica]]

*[[Cos de l'aigua]]

*[[Dinàmica fluvial]]

Llínea 148: Llínea 148:

−

* {{Traduït de|es|Río}}

+

[[Categoria: Geografia]]

Silla Blava

2519

edicions