124 521
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|Bust de Calígula '''Gai Juli Cèsar August Germànic''' (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el…»
[[File:Caligula 02.JPG|thumb|230px|Bust de Calígula]]
'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'Imperi Romà entre el any [[37]] i el any [[41]].
Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma|Roma]] i pertanyguí a la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].
Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per [[Tiberi]] i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia [[encefalitis]] o [[epilèpsia]].
Durant este temps, va ordenar assessinar diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu [[cavall]] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de [[Antiga Roma|Roma]], considerant-se ell mateix com un Deu.
Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de [[Reggio de Calàbria]] i de [[Sicília]] lo que va permetre aumentar les exportacions de [[blat]] des d'Egipte.
També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que [[Plini el Vell]] considera maravelles de l'inginyeria.
També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'[[Egipte]] (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de Roma.
En Siracusa, va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint-ne en el manteniment. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels Alps. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.
Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.
Aixina, el 22 de giner del 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentre parlava en uns jòvens actors durant un espectacul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Caligula}}
{{Successió
|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|40px]]<br>Emperador romà
|predecessor=[[Tiberi]]
|successor=[[Claudi]]
|periodo=[[37]] - [[41]]
}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]
'''Gai Juli Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a '''Calígula''', fon emperador de l'Imperi Romà entre el any [[37]] i el any [[41]].
Fon el tercer emperador de [[Antiga Roma|Roma]] i pertanyguí a la [[família Júlia-Clàudia]]. Era fill de [[Tiberi Claudi Neron (pretor)|Tiberi Claudi Neron]] i [[Livia Drusila]], membre per tant de la [[gens Claudia]].
Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per [[Tiberi]] i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia [[encefalitis]] o [[epilèpsia]].
Durant este temps, va ordenar assessinar diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu [[cavall]] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de [[Antiga Roma|Roma]], considerant-se ell mateix com un Deu.
Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de [[Reggio de Calàbria]] i de [[Sicília]] lo que va permetre aumentar les exportacions de [[blat]] des d'Egipte.
També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que [[Plini el Vell]] considera maravelles de l'inginyeria.
També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'[[Egipte]] (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de Roma.
En Siracusa, va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint-ne en el manteniment. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels Alps. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.
Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.
Aixina, el 22 de giner del 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentre parlava en uns jòvens actors durant un espectacul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Caligula}}
{{Successió
|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|40px]]<br>Emperador romà
|predecessor=[[Tiberi]]
|successor=[[Claudi]]
|periodo=[[37]] - [[41]]
}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]