124 718
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.
'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.
És molt coneguda perque és a on es troba el Circuit d'Enzo i Dino Ferrari, a on se celebra el Gran premi de San Marino de Fórmula 1 i GP2. També és conegut com a "Circuit d'Imola".
És molt coneguda perque és a on es troba el Circuit d'Enzo i Dino Ferrari, a on se celebra el Gran premi de San Marino de [[Fòrmula 1]] i GP2. També és conegut com a "Circuit d'Imola".
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 69.936 habitants.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 69.936 habitants.
== Història ==
== Història ==
Forum Cornelii fon el nom [[Antiga Roma|romà]] d'Imola. Era una ciutat de la Gàlia, a uns 40 km de [[Bononia]] i 15 de [[Faventia]], a l'oest del riu Vatrenus (hui el Santerno). El seu nom es creu que prové de Corneli Sula pero algunes proves impliquen una fundació anterior. En la guerra civil que va seguir a la mort de [[Cèsar]], fon ocupada per [[Octavi]] que va establir en la ciutat els seus quarters d'hivern.
Forum Cornelii fon el nom [[Antiga Roma|romà]] d'Imola. Era una ciutat de la [[Gàlia]], a uns 40 km de [[Bononia]] i 15 de [[Faventia]], a l'oest del riu Vatrenus (hui el Santerno). El seu nom es creu que prové de Corneli Sula pero algunes proves impliquen una fundació anterior. En la guerra civil que va seguir a la mort de [[Cèsar]], fon ocupada per [[Octavi]] que va establir en la ciutat els seus quarters d'[[hivern]].
En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un castell (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.
En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.
A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a Milà en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.
A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.
En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En 1535 es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.
En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.
De l'any [[1630]] a l'any [[1632]] Imola va patir una [[epidèmia]] de [[pesta]].
De l'any [[1630]] a l'any [[1632]] Imola va patir una [[epidèmia]] de [[pesta]].
En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any 1802 Imola fon una prefectura del departament de Reno.
En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.
Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fou bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].
Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fou bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].