121 173
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 13:
Llínea 13: − +
Text reemplaça - ' però ' a ' pero '
En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.
En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.
A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.
A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, pero va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.
En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.
En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.