Canvis

El propòsit de la ciència optimista sorgida de l'Ilustració era la comprensió total de la realitat. En l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com en les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted ([[1820]]), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday ([[1821]]), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, i fins i tot llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien en la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El propòsit de la ciència optimista sorgida de l'Ilustració era la comprensió total de la realitat. En l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com en les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted ([[1820]]), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday ([[1821]]), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, i fins i tot llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien en la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El [[romanticisme]], en el seu gust pel tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' ([[1818]]), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

El [[romanticisme]], en el seu gust per lo tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' ([[1818]]), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

=== Humphry Davy: l'electròlisis ([[1807]]) i l'arc elèctric ([[1808]]) ===

=== Humphry Davy: l'electròlisis ([[1807]]) i l'arc elèctric ([[1808]]) ===

{{principal|Electroquímica}}

{{principal|Electroquímica}}

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

Sir [[Humphry Davy]] ([[1778]]-[[1829]]). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre e l'any [[1806]] i l'any 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, a on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. En l'any [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color [[groc]] [[vert|verdós]]. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de l'electròlisis de l'òxit de liti ([[1818]]). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per a les mines que duu el seu nom ([[1815]]) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. En l'any [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

Sir [[Humphry Davy]] ([[1778]]-[[1829]]). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre l'any [[1806]] i l'any 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, a on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. En l'any [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color [[groc]] [[vert|verdós]]. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de l'electròlisis de l'òxit de liti ([[1818]]). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per a les mines que duu el seu nom ([[1815]]) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. En l'any [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme ([[1819]]) ===

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme ([[1819]]) ===

{{principal|Efecte Peltier-Seebeck}}

{{principal|Efecte Peltier-Seebeck}}

[[Archiu:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]

[[Archiu:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]

El mege i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] ([[1770]]-[[1831]]) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. En l'any [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur d'[[argent]]. En l'any [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis de l'any [[1820]], Seebeck realisà variats experiments en la investigació d'una relació entre l'electricitat i la calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que una corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

El mege i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] ([[1770]]-[[1831]]) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. En l'any [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur d'[[argent]]. En l'any [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis de l'any [[1820]], Seebeck realisà variats experiments en la investigació d'una relació entre l'electricitat i la calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que una corrent elèctrica fos generada quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>

=== André-Marie Ampère: el solenoide ([[1822]]) ===

=== André-Marie Ampère: el solenoide ([[1822]]) ===

{{principal|Corrent elèctric}}

{{principal|Corrent elèctric}}

[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

[[Archiu:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

El físic i matemàtic [[França|francés]] [[André-Marie Ampère]] ([[1775]]-[[1836]]) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi de la [[corrent elèctrica]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament en els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren en l'any [[1822]], en la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i en [[1826]], en la seua ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per una corrent elèctrica, cosa que feu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula una corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits dela corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

El físic i matemàtic [[França|francés]] [[André-Marie Ampère]] ([[1775]]-[[1836]]) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seues importants aportacions a l'estudi de la [[corrent elèctrica]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament en els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenroll de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren en l'any [[1822]], en la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i en [[1826]], en la seua ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per una corrent elèctrica, cosa que feu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctricas, en demostrar que dos conductors paralels pels quals circula una corrent en el mateix sentit, s'atreen, mentres que si els sentits de la corrent són oposts, es repelen. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

=== William Sturgeon: l'electroimant ([[1825]]), el commutador ([[1832]]) i el galvanòmetre ([[1836]]) ===

=== William Sturgeon: l'electroimant ([[1825]]), el commutador ([[1832]]) i el galvanòmetre ([[1836]]) ===

{{principal|Electroimant}}

{{principal|Electroimant}}

El físic britànic [[William Sturgeon]] ([[1783]]-[[1850]]) inventà el [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de [[ferro]] en forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrollada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g embolicat en cables pels quals feu circular la corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per a les comunicacions electròniques a gran escala. Este dispositiu conduí a la invenció del [[telégraf]], el motor elèctric i molts atres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. En l'any 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per a motors elèctrics i en [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

El físic britànic [[William Sturgeon]] ([[1783]]-[[1850]]) inventà en l'any [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de [[ferro]] en forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrollada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g. embolicat en cables pels quals feu circular la corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per a les comunicacions electròniques a gran escala. Este dispositiu conduí a la invenció del [[telégraf]], el motor elèctric i molts atres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. En l'any 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per a motors elèctrics i en [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm ([[1827]]) ===

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm ([[1827]]) ===

{{principal|Llei d'Ohm}}

{{principal|Llei d'Ohm}}

[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) fon un físic i matemàtic [[Alemanya|alemà]] que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. En l'any 1827 formulà la llei que deu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), en l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarisació de les piles i les interferències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica en el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

[[Georg Simon Ohm]] ([[1789]]-[[1854]]) fon un físic i matemàtic [[Alemanya|alemà]] que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. En l'any 1827 formulà la llei que deu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), en l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarisació de les piles i les interferències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a l'unitat de resistència elèctrica en el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica ([[1830]])===

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica ([[1830]])===

[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]

[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]

{{principal|Electroimant}}

{{principal|Electroimant}}

L'[[USA|estadounidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí la [[inducció electromagnètica]], simultàniament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.  

L'[[USA|estadounidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.  

En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produix una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>

En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produix una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>

<center><math>\oint_S \vec{E} \cdot d\vec{A} = \frac{q}{\epsilon_o}</math>.</center>

<center><math>\oint_S \vec{E} \cdot d\vec{A} = \frac{q}{\epsilon_o}</math>.</center>

En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a la unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10^-4 T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref>

En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a l'unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10^-4 T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref>

=== Michael Faraday: inducció ([[1831]]), generador (1831-[[1832]]), lleis i gàbia de Faraday ===

=== Michael Faraday: inducció ([[1831]]), generador (1831-[[1832]]), lleis i gàbia de Faraday ===

[[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]]

[[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]]

{{principal|Llei de Faraday}}

{{principal|Llei de Faraday}}

El físic i químic anglés [[Michael Faraday]] ([[1791]]-[[1867]]), discípul de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permés la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per lo que és considerat com el verdader fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]].

El físic i químic anglés [[Michael Faraday]] ([[1791]]-[[1867]]), discípul de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de l'[[inducció electromagnètica]], que ha permés la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per lo que és considerat com el verdader fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]].

En l'any 1831 traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula una corrent elèctrica, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'una corrent elèctrica per un atra, i introduí el concepte de [[llínies de força]] per representar els camps magnètics. Durant este mateix periodo, investigà sobre l'electròlisis i descobrí les dos lleis fonamentals que porten el seu nom:

En l'any [[1831]] traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula una corrent elèctrica, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'una corrent elèctrica per un atra, i introduí el concepte de [[llínies de força]] per representar els camps magnètics. Durant este mateix periodo, investigà sobre l'electròlisis i descobrí les dos lleis fonamentals que porten el seu nom:

1ª) La massa de substància lliberada en una electròlisis és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electrolit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)];  

1ª) La massa de substància lliberada en una electròlisis és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electrolit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)];  

En desembarcar d'aquell viage en [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar l'idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El [[6 de giner]] de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves en [[febrer]] de l'any [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]].  

En desembarcar d'aquell viage en [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar l'idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El [[6 de giner]] de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves en [[febrer]] de l'any [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]].  

També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per a poder utilisar el seu telégraf. En l'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars perqué construïra la primera llínea de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El [[24 de maig]] de l'any [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Deu?». Fon objecte de molts honors i en els seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>

També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per a poder utilisar el seu telégraf. En l'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars per a qué construïra la primera llínea de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El [[24 de maig]] de l'any [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Deu?». Fon objecte de molts honors i en els seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>

=== Ernst Werner M. von Siemens: Locomotora elèctrica ([[1879]]) ===

=== Ernst Werner M. von Siemens: Locomotora elèctrica ([[1879]]) ===

L'ingenier [[Alemanya|alemà]] [[Ernst Werner von Siemens]] ([[1816]]-[[1892]]) construí en l'any [[1847]] un nou tipo de telégraf, posant aixina la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. En l'any [[1841]] desenrollà un procés de galvanisació, en [[1846]] un telégraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics per mig de [[gutaperxa]], lo que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fon un dels pioners de les grans llínies telegràfiques transoceàniques, responsable de la llínea Irlanda-EUA (començada enl'nay [[1874]] a bort del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia ([[1870]]).

L'ingenier [[Alemanya|alemà]] [[Ernst Werner von Siemens]] ([[1816]]-[[1892]]) construí en l'any [[1847]] un nou tipo de telégraf, posant aixina la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. En l'any [[1841]] desenrollà un procés de galvanisació, en [[1846]] un telégraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics per mig de [[gutaperxa]], lo que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fon un dels pioners de les grans llínies telegràfiques transoceàniques, responsable de la llínea Irlanda-EUA (començada enl'nay [[1874]] a bort del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia ([[1870]]).

Encara que probablement no fon l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació de la corrent alternaa a les primeres grans fàbriques. Fon pioner en atres invencions, com el telégraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el còdic Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seua empresa en [[1879]].  

Encara que probablement no fon l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació de la corrent alternaa a les primeres grans fàbriques. Fon pioner en atres invencions, com el telégraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el còdic Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seua empresa en l'any [[1879]].  

Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'us de la gutapercha, substància [[plàstic|plàstica]] treta del [[làtex]], utilisada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenage a les seues contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) a l'unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament nomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>

Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'us de la gutapercha, substància [[plàstic|plàstica]] treta del [[làtex]], utilisada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenage a les seues contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) a l'unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament nomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>

{{principal|Pont de Wheatstone}}

{{principal|Pont de Wheatstone}}

[[Archiu:Wheatstone Charles.jpg|100px|thumb|[[Charles Wheatstone]] ]]

[[Archiu:Wheatstone Charles.jpg|100px|thumb|[[Charles Wheatstone]] ]]

El físic i inventor anglés [[Charles Wheatstone]] ([[1802]]-[[1875]]) és especialment conegut per ser el primer en aplicar el [[circuit elèctric]] que duu el seu nom ([[pont de Wheatstone]]) per mesurar [[resistència (electricitat)|resistències elèctriques]]. En realitat havia segut dissenyat prèviament per [[Samuel Hunter Christie]] en l'any [[1832]], de manera que el paper de Wheatstone fon la seua millora i popularisació a partir de l'any [[1843]]. S'utilisa per mesurar resistències desconegudes per mig de l'equilibri dels braços d'un pont en H format per quatre resistències, una de les quals és la resistència per mesurar.  

El físic i inventor anglés [[Charles Wheatstone]] ([[1802]]-[[1875]]) és especialment conegut per ser el primer en aplicar el [[circuit elèctric]] que du el seu nom ([[pont de Wheatstone]]) per mesurar [[resistència (electricitat)|resistències elèctriques]]. En realitat havia segut dissenyat prèviament per [[Samuel Hunter Christie]] en l'any [[1832]], de manera que el paper de Wheatstone fon la seua millora i popularisació a partir de l'any [[1843]]. S'utilisa per mesurar resistències desconegudes per mig de l'equilibri dels braços d'un pont en H format per quatre resistències, una de les quals és la resistència per mesurar.  

Wheatstone fon un autodidacta que arribà a convertir-se en professor de ''filosofia experimental'' de la [[Universitat de Londres]] en l'any [[1834]]. En colaboració en l'ingenier [[William Fothergill Cooke]], patentà en [[1837]] el primer [[telégraf]] elèctric britànic, simultàneament a l'inventat per [[Samuel Morse|Morse]]. Charles Wheatstone inventà també un instrument òptic per a la fotografia en tres dimensions ([[estereoscopi]]), un telégraf automàtic i un pèndul electromagnètic.<ref>[http://www.buscabiografias.com/cgi-bin/verbio.cgi?id=1843 Biografia de Charles Wheatstone] Buscabiografías.com [16-05-2008]</ref>

Wheatstone fon un autodidacta que arribà a convertir-se en professor de ''filosofia experimental'' de la [[Universitat de Londres]] en l'any [[1834]]. En colaboració en l'ingenier [[William Fothergill Cooke]], patentà en [[1837]] el primer [[telégraf]] elèctric britànic, simultàneament a l'inventat per [[Samuel Morse|Morse]]. Charles Wheatstone inventà també un instrument òptic per a la fotografia en tres dimensions ([[estereoscopi]]), un telégraf automàtic i un pèndul electromagnètic.<ref>[http://www.buscabiografias.com/cgi-bin/verbio.cgi?id=1843 Biografia de Charles Wheatstone] Buscabiografías.com [16-05-2008]</ref>

[[James Prescott Joule]] ([[1818]]-[[1889]]), físic anglés, és conegut pels seus estudis sobre l'energia i les seues aplicacions tècniques. La seua principal contribució a l'electricitat és la quantificació de la generació de calor produïda per una corrent elèctrica que travessa una resistència, llei que duu el seu nom ([[Llei de Joule]]): ''Tot cos conductor recorregut per una corrent elèctrica desprén una quantitat de calor equivalent al treball realisat pel camp elèctric per transportar les càrregues d'un extrem a un atre del conductor durant aquell temps'', formulada com: <math>\displaystyle Q=0,24\cdot R \cdot I^2 \cdot t</math>.  

[[James Prescott Joule]] ([[1818]]-[[1889]]), físic anglés, és conegut pels seus estudis sobre l'energia i les seues aplicacions tècniques. La seua principal contribució a l'electricitat és la quantificació de la generació de calor produïda per una corrent elèctrica que travessa una resistència, llei que duu el seu nom ([[Llei de Joule]]): ''Tot cos conductor recorregut per una corrent elèctrica desprén una quantitat de calor equivalent al treball realisat pel camp elèctric per transportar les càrregues d'un extrem a un atre del conductor durant aquell temps'', formulada com: <math>\displaystyle Q=0,24\cdot R \cdot I^2 \cdot t</math>.  

També descobrí l'equivalència entre el [[treball mecànic]] i la [[quantitat de calor]] (l'unitat històrica de la qual és la [[caloria]]). Juntament en el seu compatriota, el físic [[William Thomson]] (conegut posteriorment com Lord [[Kelvin]]), Joule descobrí que la temperatura d'un gas descendix quan s'expandix sense realisar treball. Este fenomen, que es coneix com [[efecte Joule-Thomson]], és el principi constructiu dels [[refrigerador]]s. Al voltant de l'any [[1841]], juntament en el científic alemany [[Hermann von Helmholtz]], demostrà que l'electricitat és una forma d'energia i que els circuits elèctrics complixen la [[llei de la conservació de l'energia]]. El joule (símbol J) és la unitat del [[unitat derivada del SI|Sistema Internacional]] per l'[[energia (física)|energia]] i el [[treball (física)|treball mecànic]]. Es definix com el treball realisat per una [[força]] d'1 [[Newton (unitat)|Newton]] quan es desplaça paralelament a si mateixa un 1 [[metro]].<ref>[http://web.archive.org/20011122092717/www.geocities.com/bioelectrochemistry/joule.htm Biografia de James Prescott Joule] (en anglés) Geocities.com[16-05-2008]</ref>

També descobrí l'equivalència entre el [[treball mecànic]] i la [[quantitat de calor]] (l'unitat històrica de la qual és la [[caloria]]). Juntament en el seu compatriota, el físic [[William Thomson]] (conegut posteriorment com Lord [[Kelvin]]), Joule descobrí que la temperatura d'un gas descendix quan s'expandix sense realisar treball. Este fenomen, que es coneix com [[efecte Joule-Thomson]], és el principi constructiu dels [[refrigerador]]s. Al voltant de l'any [[1841]], juntament en el científic alemany [[Hermann von Helmholtz]], demostrà que l'electricitat és una forma d'energia i que els circuits elèctrics complixen la [[llei de la conservació de l'energia]]. El joule (símbol J) és l'unitat del [[unitat derivada del SI|Sistema Internacional]] per l'[[energia (física)|energia]] i el [[treball (física)|treball mecànic]]. Es definix com el treball realisat per una [[força]] d'1 [[Newton (unitat)|Newton]] quan es desplaça paralelament a si mateixa un 1 [[metro]].<ref>[http://web.archive.org/20011122092717/www.geocities.com/bioelectrochemistry/joule.htm Biografia de James Prescott Joule] (en anglés) Geocities.com[16-05-2008]</ref>

=== Gustav Robert Kirchhoff: lleis de Kirchhoff ([[1845]]) ===

=== Gustav Robert Kirchhoff: lleis de Kirchhoff ([[1845]]) ===

[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]

[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]

{{principal|Lleis de Kirchhoff}}

{{principal|Lleis de Kirchhoff}}

Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] ([[1824]]-[[1887]]), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre en l'any [[1862]]. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Tot i que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comú en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les xàrcies elèctriques en derivacions i establix lo següent:

Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] ([[1824]]-[[1887]]), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre en l'any [[1862]]. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Encara que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comú en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les xàrcies elèctriques en derivacions i establix lo següent:

1ª) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero.

1ª) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero.

2ª) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan la intensitat de corrent és constant.  

2ª) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan l'intensitat de corrent és constant.  

Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers en desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]].  

Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers en desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]].  

En [[1860]] Kirchhoff i Bunsen descobriren el [[cesi]] i el [[rubidi]] per mig de l'espectroscòpia. Kirchhoff també estudià l'espectre solar i realisà importants investigacions sobre la transferència de calor.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/k/kirchhoff.php Biografia de Gustav Robert Kirchhoff] física [17-05-2008]</ref>

En l'any [[1860]] Kirchhoff i Bunsen descobriren el [[cesi]] i el [[rubidi]] per mig de l'espectroscòpia. Kirchhoff també estudià l'espectre solar i realisà importants investigacions sobre la transferència de calor.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/k/kirchhoff.php Biografia de Gustav Robert Kirchhoff] física [17-05-2008]</ref>

=== William Thomson (Lord Kelvin): relació entre els efectes Seebeck i Peltier ([[1851]]), cable flexible ([[1858]]) ===

=== William Thomson (Lord Kelvin): relació entre els efectes Seebeck i Peltier ([[1851]]), cable flexible ([[1858]]) ===

El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) ([[1824]]-[[1907]]), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòric sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. En l'any 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. En l'any 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtic]]. És un dels científics que més feu per dur la física a la seua forma moderna.  

El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) ([[1824]]-[[1907]]), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòric sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. En l'any 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. En l'any 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtic]]. És un dels científics que més feu per dur la física a la seua forma moderna.  

És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí en [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Aixina, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, una corrent elèctrica és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels guanys de la seua carrera. El [[Kelvin]] és la unitat de mesura de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>

És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí en [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Aixina, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, una corrent elèctrica és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels guanys de la seua carrera. El [[Kelvin]] és l'unitat de mesura de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>

=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage ([[1851]]) ===

=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage ([[1851]]) ===

El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff ([[1803]]-[[1877]]) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà en l'any 1851 la bobina de inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del [[sigle XIX]].  

El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff ([[1803]]-[[1877]]) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà en l'any 1851 la bobina d'inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del [[sigle XIX]].  

D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent alternaa]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'una corrent primaria contínua i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent alternaa]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per a realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de [[gasolina]] per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent alternaa]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'una corrent primaria contínua i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent alternaa]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per a realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de [[gasolina]] per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

{{principal|Corrent de Foucault}}

{{principal|Corrent de Foucault}}

[[Archiu:Foucault.jpg|thumb|100px|[[Jean Bernard Léon Foucault]] ]]

[[Archiu:Foucault.jpg|thumb|100px|[[Jean Bernard Léon Foucault]] ]]

El físic [[França|francés]] [[Léon Foucault]] ([[1819]]-[[1868]]) inventà el [[giroscopi]], demostrà la rotació de la [[Terra]] per mig d'un [[pèndul de Foucault|pèndul]] que creà en este fi i mesurà la [[velocitat de la llum]] per mig de espills giratoris. En el camp de l'electricitat, es dedicà a l'estudi de l'electromagnetisme i descobrí les [[corrent de Foucault|corrents que porten el seu nom]]. En [[setembre]] del [[1855]] descobrí que la [[força]] requerida per a la rotació d'un disc de [[coure]] aumenta quan se'l fa rotar entre els pols d'un [[Imant (física)|imant]]. Alhora el disc comença a calfar-se per les corrents (nomenats "de Foucault") induïdes al metall.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de Biografia de li Foucault] Biografica.info [17-05-2008]</ref>

El físic [[França|francés]] [[Léon Foucault]] ([[1819]]-[[1868]]) inventà el [[giroscopi]], demostrà la rotació de la [[Terra]] per mig d'un [[pèndul de Foucault|pèndul]] que creà en este fi i mesurà la [[velocitat de la llum]] per mig de espills giratoris. En el camp de l'electricitat, es dedicà a l'estudi de l'electromagnetisme i descobrí les [[corrent de Foucault|corrents que porten el seu nom]]. En [[setembre]] de l'any [[1855]] descobrí que la [[força]] requerida per a la rotació d'un disc de [[coure]] aumenta quan se'l fa rotar entre els pols d'un [[Imant (física)|imant]] i el disc comença a calfar-se per les corrents (nomenats "de Foucault") induïdes al metall.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de Biografia de li Foucault] Biografica.info [17-05-2008]</ref>

=== Antonio Pacinotti: la primera dinamo ([[1870]]) ===

=== Antonio Pacinotti: la primera dinamo ([[1870]]) ===

{{principal|Dinamo}}

{{principal|Dinamo}}

[[Archiu:Pacinotti dynamo.jpg|thumb|100px|left|Dinamo de [[Antonio Pacinotti]]. ]]

[[Archiu:Pacinotti dynamo.jpg|thumb|100px|left|Dinamo de [[Antonio Pacinotti]]. ]]

El físic [[italia|italià]] [[Antonio Pacinotti]] ([[1841]]-[[1912]]) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de la [[inducció electromagnètica]].  

El físic [[italia|italià]] [[Antonio Pacinotti]] ([[1841]]-[[1912]]) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de l'[[inducció electromagnètica]].  

La corrent generada és produïda quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi [[corrent alternaa]] és transformada en [[corrent continua]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'aquí és conduïda a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en [[París]] a voltants de l'any 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>

La corrent generada és produïda quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi [[corrent alternaa]] és transformada en [[corrent continua]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'aquí és conduïda a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en [[París]] a voltants de l'any 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>

El físic i matemàtic [[Escocia|escocés]] [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]]) és conegut principalment per haver desenrollat un conjunt d'equacions que expressen les lleis fonamentals de l'electricitat i el magnetisme aixina com per l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]] en la [[teoria cinètica]] de gasos.  

El físic i matemàtic [[Escocia|escocés]] [[James Clerk Maxwell]] ([[1831]]-[[1879]]) és conegut principalment per haver desenrollat un conjunt d'equacions que expressen les lleis fonamentals de l'electricitat i el magnetisme aixina com per l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]] en la [[teoria cinètica]] de gasos.  

També es dedicà a la investigació de la visió en color i els principis de la termodinàmica i formulà, teòricament, que els anells de [[Saturn (planeta)|Saturn]] estaven formats per matèria disgregada. Maxwell amplià les investigacions que [[Michael Faraday]] havia realisat sobre els camps electromagnètics, formulant la relació matemàtica entre els [[camp elèctric|camps elèctrics]] i [[camp magnètic|magnètics]] per mig de quatre [[equacions diferencials]] (nomenades hui "les [[equacions de Maxwell]]") que relacionen el camp elèctric i el magnètic per una distribució espacial de càrregues i corrents. També demostrà que la naturalea dels fenòmens lluminosos i electromagnètics era la mateixa i que abdós es propaguen a la velocitat de la llum.  

També es dedicà a l'investigació de la visió en color i els principis de la termodinàmica i formulà, teòricament, que els anells de [[Saturn (planeta)|Saturn]] estaven formats per matèria disgregada. Maxwell amplià les investigacions que [[Michael Faraday]] havia realisat sobre els camps electromagnètics, formulant la relació matemàtica entre els [[camp elèctric|camps elèctrics]] i [[camp magnètic|magnètics]] per mig de quatre [[equacions diferencials]] (nomenades hui "les [[equacions de Maxwell]]") que relacionen el camp elèctric i el magnètic per una distribució espacial de càrregues i corrents. També demostrà que la naturalea dels fenòmens lluminosos i electromagnètics era la mateixa i que abdós es propaguen a la velocitat de la llum.  

La seua obra més important és el ''Treatise on Electricity and Magnetism'' (Tractat d'electricitat i magnetisme, [[1873]]), a on publicà les seus célebres equacions. També escrigué: ''Matter and motion'' (''Matèria i moviment'', [[1876]]) i ''Theory of Heat'' (''Teoria de la calor'', [[1877]]). La teoria de Maxwell obtingué la seua comprovació definitiva quan [[Heinrich Rudolf Hertz]] obtingué en l'any [[1888]] les ones electromagnètiques de ràdio. Les seues investigacions possibilitaren la invenció del [[telégraf elèctric|telégraf]] sense fils i la [[ràdio]].  

La seua obra més important és el ''Treatise on Electricity and Magnetism'' (Tractat d'electricitat i magnetisme, [[1873]]), a on publicà les seus célebres equacions. També escrigué: ''Matter and motion'' (''Matèria i moviment'', [[1876]]) i ''Theory of Heat'' (''Teoria de la calor'', [[1877]]). La teoria de Maxwell obtingué la seua comprovació definitiva quan [[Heinrich Rudolf Hertz]] obtingué en l'any [[1888]] les ones electromagnètiques de ràdio. Les seues investigacions possibilitaren l'invenció del [[telégraf elèctric|telégraf]] sense fils i la [[ràdio]].  

La unitat de fluix magnètic en el sistema cegesimal, el [[maxwell (unitat)|maxwell]], rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-j_maxwell.htm Biografia de James Clerk Maxwell] Astrocosmo.cl [17-05-2008]</ref>

L'unitat de fluix magnètic en el sistema cegesimal, el [[maxwell (unitat)|maxwell]], rep este nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-j_maxwell.htm Biografia de James Clerk Maxwell] Astrocosmo.cl [17-05-2008]</ref>

{{principal|James Clerk Maxwell}}

{{principal|James Clerk Maxwell}}