Canvis

== Finals del [[sigle XIX]]: el temps dels ingeniers ==

== Finals del [[sigle XIX]]: el temps dels ingeniers ==

Els anys centrals del sigle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i en [[1881]] s'organisà en [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Encara que el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia segut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de fe, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Encara que la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que en la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre's a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i en la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per a les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent alterna]].<ref name=autogenerated1 />

Els anys centrals del sigle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i en l'any [[1881]] s'organisà en [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Encara que el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia segut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de fe, i inclús de reticència cap als científics ''purs''. Encara que la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que en la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre's a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i en la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per a les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com la [[corrent alterna]].<ref name=autogenerated1 />

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del sigle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des de l'any  [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del sigle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des de l'any  [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

[[Archiu:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

[[Archiu:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

{{principal|Llàntia incandescent}}

{{principal|Llàntia incandescent}}

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha sEgut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha segut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia segut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]].

La seua visió comercial de l'investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia segut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]].

En l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat en [[1883]], que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Encara que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. En l'any [[1880]] s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref>

En l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat en [[1883]], que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Encara que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. En l'any [[1880]] s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref>

=== John Hopkinson: el sistema trifàsic ([[1882]]) ===

=== John Hopkinson: el sistema trifàsic ([[1882]]) ===

{{principal|Corrent trifàsic}}  

{{principal|Corrent trifàsic}}  

L'ingenier i físic anglés [[John Hopkinson]] ([[1849]]-[[1898]]) contribuí al desenroll de l'electricitat en el descobriment del [[sistema trifàsic]] per la generació i distribució de la corrent elèctrica, sistema que patentà en [[1882]].  

L'ingenier i físic anglés [[John Hopkinson]] ([[1849]]-[[1898]]) contribuí al desenroll de l'electricitat en el descobriment del [[sistema trifàsic]] per la generació i distribució de la corrent elèctrica, sistema que patentà en l'any  [[1882]].  

Un sistema de corrents trifàsiques és el conjunt de tres corrents alternes monofàsiques d'igual [[freqüència]] i [[amplitut]] (i per tant, [[valor eficaç]]) que presenten un [[desfasament]] entre ells de 120° (un terç de cicle). Cascun de les corrents monofàsiques que formen el sistema es designa en el nom de [[Fase (electricitat)|fase]].  

Un sistema de corrents trifàsiques és el conjunt de tres corrents alternes monofàsiques d'igual [[freqüència]] i [[amplitut]] (i per tant, [[valor eficaç]]) que presenten un [[desfasament]] entre ells de 120° (un terç de cicle). Cadascuna de les corrents monofàsiques que formen el sistema es designen en el nom de [[Fase (electricitat)|fase]].  

També treballà en moltes àrees de l'[[electromagnetisme]] i l'[[electrostàtica]]. De les seues investigacions establí que "el [[fluix d'inducció magnètica]] és directament proporcional a la [[força magnetomotriu]] i inversament proporcional a la [[reluctància]]", expressió molt semblant a l'estableta a la [[Llei d'Ohm]] per l'electricitat, i que es coneix en el nom de [[Llei de Hopkinson]]<ref>[http://members.fortunecity.es/dptoeldadolalla/Magnetismo%20y%20electromagnetismo/capitulo4-2.html Llei de Hopkinson]members.fotunecity.es. Magnetismo [19-05-2008]</ref> També es dedicà a l'estudi dels sistemes d'iluminació, millorant-ne l'eficiència, aixina com a l'estudi dels [[condensador]]s. Profundisà en els problemes de la teoria electromagnètica, proposts per James Clerk Maxwell. En l'any [[1883]] donà a conéixer el principi dels [[motor síncron|motors síncrons]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hopkinson.html Biografia de John Hopkinson] (en anglés) [19-05-2008]</ref>

També treballà en moltes àrees de l'[[electromagnetisme]] i l'[[electrostàtica]]. De les seues investigacions establí que "el [[fluix d'inducció magnètica]] és directament proporcional a la [[força magnetomotriu]] i inversament proporcional a la [[reluctància]]", expressió molt semblant a l'estableta a la [[Llei d'Ohm]] per l'electricitat, i que es coneix en el nom de [[Llei de Hopkinson]]<ref>[http://members.fortunecity.es/dptoeldadolalla/Magnetismo%20y%20electromagnetismo/capitulo4-2.html Llei de Hopkinson]members.fotunecity.es. Magnetismo [19-05-2008]</ref> També es dedicà a l'estudi dels sistemes d'iluminació, millorant-ne l'eficiència, aixina com a l'estudi dels [[condensador]]s. Profundisà en els problemes de la teoria electromagnètica, proposts per James Clerk Maxwell. En l'any [[1883]] donà a conéixer el principi dels [[motor síncron|motors síncrons]].<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Hopkinson.html Biografia de John Hopkinson] (en anglés) [19-05-2008]</ref>

[[Archiu:Heinrich Rudolf Hertz.jpg|100px|thumb|[[Heinrich Rudolf Hertz]] ]]

[[Archiu:Heinrich Rudolf Hertz.jpg|100px|thumb|[[Heinrich Rudolf Hertz]] ]]

{{principal|Efecte fotoelèctric}}

{{principal|Efecte fotoelèctric}}

El físic alemany [[Heinrich Rudolf Hertz]] ([[1857]]-[[1894]]) demostrà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les [[equacions de Maxwell]]. Fon el primer investigador que creà dispositius que emetien ones radioelèctriques i també dispositius que permetien detectar-les. Feu numerosos experiments sobre el seu modo i velocitat de propagació (hui coneguda com a [[velocitat de la llum]]), en els que es fonamenten la [[ràdio]] [[mig de comunicació]] i la telegrafia sense fils, que ell mateix descobrí. En l'any 1887 descobrí l'[[efecte fotoelèctric]]. La unitat de mesura de la [[freqüència]] fon nomenada ''Hertz'' (símbol Hz) en honor seu.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=53 Biografia de Heinrich Rudolf Hertz] Histel.com [19-05-2008]</ref>

El físic alemany [[Heinrich Rudolf Hertz]] ([[1857]]-[[1894]]) demostrà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les [[equacions de Maxwell]]. Fon el primer investigador que creà dispositius que emetien ones radioelèctriques i també dispositius que permetien detectar-les. Feu numerosos experiments sobre el seu modo i velocitat de propagació (hui coneguda com a [[velocitat de la llum]]), en els que es fonamenten la [[ràdio]] [[mig de comunicació]] i la telegrafia sense fils, que ell mateix descobrí. En l'any 1887 descobrí l'[[efecte fotoelèctric]]. L'unitat de mesura de la [[freqüència]] fon nomenada ''Hertz'' (símbol Hz) en honor seu.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=53 Biografia de Heinrich Rudolf Hertz] Histel.com [19-05-2008]</ref>

=== George Westinghouse: el subministrament de corrent alternaa ([[1886]]) ===

=== George Westinghouse: el subministrament de corrent alternaa ([[1886]]) ===

{{principal|Corrent altern}}

{{principal|Corrent altern}}

[[Archiu:George Westinghouse.jpg|thumb|esquerra|[[George Westinghouse]] ]]

[[Archiu:George Westinghouse.jpg|thumb|esquerra|[[George Westinghouse]] ]]

L'inventor i industrial nort-americà [[George Westinghouse]] ([[1846]]-[[1914]]) s'interessà inicialment pels [[ferrocarril]]s (fre automàtic d'aire, sistema de senyals ferroviaris, agulla de creuament). Posteriorment dedicà les seues investigacions a l'electricitat, sent el principal responsable de l'adopció de la [[corrent alternaa]] pel suministrament d'energia elèctrica als Estats Units. En aquell afany tecnològic i comercial hagué de véncer l'oposició del popular inventor [[Thomas Alva Edison]], que basava les seues investigacions i expansió comercial en la [[corrent continua]] i arribaria a sugerir la invenció de la [[cadira elèctrica]] de corrent alternaa com estratègia en aquella competència.

L'inventor i industrial nort-americà [[George Westinghouse]] ([[1846]]-[[1914]]) s'interessà inicialment pels [[ferrocarril]]s (fre automàtic d'aire, sistema de senyals ferroviaris, agulla de creuament). Posteriorment dedicà les seues investigacions a l'electricitat, sent el principal responsable de l'adopció de la [[corrent alternaa]] pel suministrament d'energia elèctrica als Estats Units. En aquell afany tecnològic i comercial hagué de véncer l'oposició del popular inventor [[Thomas Alva Edison]], que basava les seues investigacions i expansió comercial en la [[corrent continua]] i arribaria a sugerir l'invenció de la [[cadira elèctrica]] de corrent alternaa com estratègia en aquella competència.

Westinghouse comprà al científic croat [[Nikola Tesla]] la seua patent per la producció i transport de corrent alternaa, que impulsà i desenrollà. Posteriorment perfeccionà el [[transformador]], desenrollà un [[alternador]] i adaptà per a la seua utilisació pràctica el motor de corrent alternaa inventat per Tesla. En [[1886]] fundà la companyia elèctrica ''[[Westinghouse Electric & Manufacturing Company]]'', que contà en els primers anys en la decisiva colaboració de Tesla, en qui conseguí desenrollar la tecnologia necessària per desenrollar un [[Sistema de suministrament elèctric|sistema de suministrament de corrent alternaa]]. Westinghouse també desenrollà un sistema per [[gaseoducte|transportar gas natural]], i a lo llarc de la seua vida obtingué més de 400 patents, moltes d'elles de maquinària de corrent alternaa.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de-westinghouse-george-2557 Biografia de George Westinghouse] biográfica info [04-06-2008]</ref>

Westinghouse comprà al científic croat [[Nikola Tesla]] la seua patent per la producció i transport de corrent alternaa, que impulsà i desenrollà. Posteriorment perfeccionà el [[transformador]], desenrollà un [[alternador]] i adaptà per a la seua utilisació pràctica el motor de corrent alternaa inventat per Tesla. En l'any [[1886]] fundà la companyia elèctrica ''[[Westinghouse Electric & Manufacturing Company]]'', que contà en els primers anys en la decisiva colaboració de Tesla, en qui conseguí desenrollar la tecnologia necessària per desenrollar un [[Sistema de suministrament elèctric|sistema de suministrament de corrent alternaa]]. Westinghouse també desenrollà un sistema per [[gaseoducte|transportar gas natural]], i a lo llarc de la seua vida obtingué més de 400 patents, moltes d'elles de maquinària de corrent alternaa.<ref>[http://www.biografica.info/biografia-de-westinghouse-george-2557 Biografia de George Westinghouse] biográfica info [04-06-2008]</ref>

=== Nikola Tesla: desenroll de màquines elèctriques, la bobina de Tesla ([[1884]]-[[1891]]) i el radiotransmissor ([[1893]]) ===

=== Nikola Tesla: desenroll de màquines elèctriques, la bobina de Tesla ([[1884]]-[[1891]]) i el radiotransmissor ([[1893]]) ===

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] ([[1856]]-[[1943]]) emigrà en 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] ([[1856]]-[[1943]]) emigrà en 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent alterna. En l'any [[1887]] conseguix construir el motor d'inducció de corrent alternaa i treballa en els laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], a on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. En [[1893]] conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any en [[Chicago]] feu una exhibició pública de la corrent alternaa, demostrant la seua superioritat sobre la corrent contínua d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada en la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] de [[1893]]. Dos anys més tart els generadors de corrent alternaa de Tesla s'instalaren en la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent alterna. En l'any [[1887]] conseguix construir el motor d'inducció de corrent alternaa i treballa en els laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], a on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. En l'any [[1893]] conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any en [[Chicago]] feu una exhibició pública de la corrent alternaa, demostrant la seua superioritat sobre la corrent contínua d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada en la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] de [[1893]]. Dos anys més tart els generadors de corrent alternaa de Tesla s'instalaren en la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

L'ingenier i inventor d'orige alemà [[Charles Proteus Steinmetz]] ([[1865]]-[[1923]]) és conegut principalment per les seues investigacions sobre la corrent alternaa i pel desenroll del sistema trifàsic de corrents alternes. També inventà la [[llampada d'arc]] en [[electrodo]] metàlic. En l'any [[1892]] descobrí la [[histèresis magnètica]], un fenomen en virtut del qual els [[electroimants]] en un núcleu de material [[ferromagnètic]] (com el [[ferro]]) no es magnetisen al mateix ritme que la corrent variable que passa per les seues [[Espira (electromagnetisme)|espires]], sino que existix un retart.

L'ingenier i inventor d'orige alemà [[Charles Proteus Steinmetz]] ([[1865]]-[[1923]]) és conegut principalment per les seues investigacions sobre la corrent alternaa i pel desenroll del sistema trifàsic de corrents alternes. També inventà la [[llampada d'arc]] en [[electrodo]] metàlic. En l'any [[1892]] descobrí la [[histèresis magnètica]], un fenomen en virtut del qual els [[electroimants]] en un núcleu de material [[ferromagnètic]] (com el [[ferro]]) no es magnetisen al mateix ritme que la corrent variable que passa per les seues [[Espira (electromagnetisme)|espires]], sino que existix un retart.

En [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alternaa (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a lla seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref>

En l'any [[1893]] desenrollà una teoria matemàtica aplicable al càlcul de circuits en corrent alternaa (per lo que introduí l'us de [[números complexos]]) cosa que facilità el canvi de les noves llínies d'energia elèctrica, que inicialment eren de corrent continua. Els seus treballs contribuïren en gran mesura a l'impuls i utilisació de l'electricitat com font d'energia en la indústria. En [[1902]] fon designat professor de la [[Universitat de Schenectady]], [[Nova York]], a on permaneixqué fins a lla seua mort. Treballà per l'empresa [[General Electric]].<ref>[http://www.100ciaquimica.net/biograf/cientif/S/steinmetz.htm Biografia de Charles Proteus Steinmetz] 100ciaquimica.net [19-05-2008]</ref>

=== Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X ([[1895]]) ===

=== Wilhelm Conrad Röntgen: els rajos X ([[1895]]) ===

Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del [[sigle XIX]], sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al [[sigle XX]] i fins als nostres dies (''vore la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]'').

Posteriorment atres investigadors utilisaren la [[radiologia]] pel diagnòstic de la [[litiasis|malaltia litiàsica]]. És un dels punts culminants de la medicina de finals del [[sigle XIX]], sobre el qual es basaren numerosos diagnòstics d'entitats [[nosologia|nosològiques]], fins a aquell moment difícils de diagnosticar, i continuà havent-hi desenrolls posteriors al [[sigle XX]] i fins als nostres dies (''vore la secció [[#Electromedicina|Electromedicina]]'').

En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposición a la radiació]], estableta en [[1928]]: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref>

En honor seu rep el seu nom la unitat de mesura de l'[[contaminació radioactiva|exposició a la radiació]], estableta en [[1928]]: [[Roentgen (unitat)]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Roentgen.html Biografia de Wilhelm Conrad Röntgen] historiadelamedicina.org [20-05-2008]</ref>

=== Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin ([[1894]]) i les imàgens de rajos X ([[1896]]) ===

=== Michael Idvorski Pupin: la bobina de Pupin ([[1894]]) i les imàgens de rajos X ([[1896]]) ===

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] ([[1856]]-[[1940]]) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]].  

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] ([[1856]]-[[1940]]) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]].  

Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i en l'any [[1912]], descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Aixina descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22).  

Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa de l'electró. També examinà els rajos positius i en l'any [[1912]], descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Aixina descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22).  

Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent contínua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtengut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent contínua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), lo que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtengut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

En l'any 1899 conseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i en [[1903]] a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]].

En l'any 1899 conseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i en [[1903]] a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]].

En [[1903]] establí en els [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seua inauguració, es creuaren mensages de salutació entre el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduart VIII d'Anglaterra]].  

En l'any [[1903]] establí en els [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seua inauguració, es creuaren mensages de salutació entre el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduart VIII d'Anglaterra]].  

En l'any [[1904]] arribà a un acort en el servici de Correus britànic per a la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica adoptaren el seu sistema i cap a l'any [[1907]] havia conseguit tal perfeccionament que s'establí un servici transatlàntic de telegrafia sense fils per us públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[còdic Morse]] sense necessitat de cables conductors.

En l'any [[1904]] arribà a un acort en el servici de Correus britànic per a la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica adoptaren el seu sistema i cap a l'any [[1907]] havia conseguit tal perfeccionament que s'establí un servici transatlàntic de telegrafia sense fils per us públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[còdic Morse]] sense necessitat de cables conductors.