Canvis

=== Economia ===

=== Economia ===

[[Archiu:Sikkeler 1.jpg|thumb|Monedes otomanes d'argent, en el Museu Arqueològic de [[Samsun]].]]

[[Archiu:Sikkeler 1.jpg|thumb|Monedes otomanes d'argent, en el Museu Arqueològic de [[Samsun]].]]

A causa de la seua ubicació geogràfica, els otomans es varen convertir en intermediaris imprescindibles de tots els intercanvis entre Europa i l'est, sur i surest d'Àsia. Una de les principals ciutats europees en la qual els turcs comerciaven era [[República de Venècia|Venècia]], qui es va convertir en el gran centre d'importació a Europa de l'art oriental. Ademés, Venècia era l'únic port històric on els bucs mercants turcs podien arribar en époques de pau. Fins a 1566, l'Imperi otomà no era tan sol poderós, sino també pròsper, com ho prova el superàvit anual que es produïa en les seues arques. L'Imperi era més o menys econòmicament autosuficient, produïa aliments aparentment illimitats i matèria primera en abundància que els artesans autòctons usaven en l'elaboració de productes per al consum propi i l'exportació; ademés va establir contactes comercials en [[República de Gènova|Gènova]], [[República de Florència|Florència]] i [[República de Ragusa|Ragusa]]. Gràcies al control que mantenia l'Imperi en tres continents i vàries mars, s'obtenien aixina mateix ingressos considerables del transport, sobretot en la [[ruta de les espècies]] i la [[ruta de la seda|seda]], des del noroest travessant [[Orient Mig]] fins al sur d'Àsia.

A causa de la seua ubicació geogràfica, els otomans es varen convertir en intermediaris imprescindibles de tots els intercanvis entre Europa i l'est, sur i surest d'Àsia. Una de les principals ciutats europees en la qual els turcs comerciaven era [[República de Venècia|Venècia]], qui es va convertir en el gran centre d'importació a Europa de l'art oriental. Ademés, Venècia era l'únic port històric a on els bucs mercants turcs podien arribar en époques de pau. Fins a 1566, l'Imperi otomà no era tan sol poderós, sino també pròsper, com ho prova el superàvit anual que es produïa en les seues arques. L'Imperi era més o menys econòmicament autosuficient, produïa aliments aparentment illimitats i matèria primera en abundància que els artesans autòctons usaven en l'elaboració de productes per al consum propi i l'exportació; ademés va establir contactes comercials en [[República de Gènova|Gènova]], [[República de Florència|Florència]] i [[República de Ragusa|Ragusa]]. Gràcies al control que mantenia l'Imperi en tres continents i vàries mars, s'obtenien aixina mateix ingressos considerables del transport, sobretot en la [[ruta de les espècies]] i la [[ruta de la seda|seda]], des del noroest travessant [[Orient Mig]] fins al sur d'Àsia.

No obstant, en la segona mitat del sigle XVI, l'imperi otomà va començar  a entrar en crisis. Una de les causes va ser el desenroll econòmic exterior. Tota la seua riquea va crear noves necessitats en la classe dirigent: la preocupació constant dels sultans va ser fer de la seua capital una ciutat sense igual pel seu esplendor, #lo que va comportar un considerable aument de població i va implicar un increment en la demanda de productes. Estos nous productes, o ben Oriente no els produïa o la calitat dels occidentals era millor. Per lo tant, els otomans varen ser obligats en certa mesura a obrir el seu mercat als productes estrangers, lo que va ser aprofitat per algunes nacions occidentals per a incloure's en estos processos d'intercanvis i vendre els seus productes. Este comerç exterior va afectar a llarc determini, perque aixina molts occidentals varen escomençar a intervindre en els assunts interns de l'Imperi Otomà.

No obstant, en la segona mitat del sigle XVI, l'imperi otomà va començar  a entrar en crisis. Una de les causes va ser el desenroll econòmic exterior. Tota la seua riquea va crear noves necessitats en la classe dirigent: la preocupació constant dels sultans va ser fer de la seua capital una ciutat sense igual pel seu esplendor, #lo que va comportar un considerable aument de població i va implicar un increment en la demanda de productes. Estos nous productes, o ben Oriente no els produïa o la calitat dels occidentals era millor. Per lo tant, els otomans varen ser obligats en certa mesura a obrir el seu mercat als productes estrangers, lo que va ser aprofitat per algunes nacions occidentals per a incloure's en estos processos d'intercanvis i vendre els seus productes. Este comerç exterior va afectar a llarc determini, perque aixina molts occidentals varen escomençar a intervindre en els assunts interns de l'Imperi Otomà.