Canvis

* [[Bursa]] ([[1326]]-[[1365]])<br>

* [[Bursa]] ([[1326]]-[[1365]])<br>

* [[Edirne]] ([[1365]]-[[1453]])<br>

* [[Edirne]] ([[1365]]-[[1453]])<br>

* [[Constantinopla]] ([[1453]]-[[1922]])

* [[Costantinoble]] ([[1453]]-[[1922]])

|llengua = Turc otomà

|llengua = Turc otomà

|govern = [[Califat]] (1517-1923)<br />[[Monarquia absoluta]] (1299-1876), (1878-1908)<br />[[Monarquia constitucional]] (1876-1878), (1908-1923)

|govern = [[Califat]] (1517-1923)<br />[[Monarquia absoluta]] (1299-1876), (1878-1908)<br />[[Monarquia constitucional]] (1876-1878), (1908-1923)

En el seu màxim esplendor, entre els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] s'expandia per tres continents, ya que controlava una vasta part del [[Balcans|Surest Europeu]], el [[Orient Mig]] i el [[nort d'Àfrica]]: llimitava a l'oest en [[Marroc]], a l'est en la [[mar Caspia]] i al sur en [[Sudan]], [[Eritrea]], [[Somàlia]] i [[Aràbia]]. L'Imperi otomà posseïa 29 províncies, i [[Moldàvia]], [[Transilvania]], [[Valàquia (regió)|Valaquia]] i [[Kanat de Crimea|Crimea]] eren Estats vassalls.

En el seu màxim esplendor, entre els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] s'expandia per tres continents, ya que controlava una vasta part del [[Balcans|Surest Europeu]], el [[Orient Mig]] i el [[nort d'Àfrica]]: llimitava a l'oest en [[Marroc]], a l'est en la [[mar Caspia]] i al sur en [[Sudan]], [[Eritrea]], [[Somàlia]] i [[Aràbia]]. L'Imperi otomà posseïa 29 províncies, i [[Moldàvia]], [[Transilvania]], [[Valàquia (regió)|Valaquia]] i [[Kanat de Crimea|Crimea]] eren Estats vassalls.

L'imperi va estar en el centre de les interaccions entre l'Est i l'Oest durant sis sigles. En [[Constantinopla]] com a capital i el territori que es va conquistar baix [[Solimá el Magnífic]] —corresponent a les terres governades per [[Justinià I|Justinià el Gran]] mil anys abans—, l'Imperi otomà era, en molts aspectes, el successor [[islam|islàmic]] dels antics imperis clàssics. Numeroses traces i tradicions culturals d'estos (en camps com l'arquitectura, la cuina, l'oci i el govern) varen ser adoptats pels otomans, els qui els varen elaborar en noves formes. Estes traces culturals més tart es varen mesclar en les característiques dels grups ètnics i religiosos que vivien dins dels territoris otomans i varen crear una nova i particular identitat cultural otomana.

L'imperi va estar en el centre de les interaccions entre l'Est i l'Oest durant sis sigles. En [[Costantinoble]] com a capital i el territori que es va conquistar baix [[Solimá el Magnífic]] —corresponent a les terres governades per [[Justinià I|Justinià el Gran]] mil anys abans—, l'Imperi otomà era, en molts aspectes, el successor [[islam|islàmic]] dels antics imperis clàssics. Numeroses traces i tradicions culturals d'estos (en camps com l'arquitectura, la cuina, l'oci i el govern) varen ser adoptats pels otomans, els qui els varen elaborar en noves formes. Estes traces culturals més tart es varen mesclar en les característiques dels grups ètnics i religiosos que vivien dins dels territoris otomans i varen crear una nova i particular identitat cultural otomana.

Durant el [[sigle XIX]], diversos territoris de l'Imperi otomà es varen independisar, principalment en Europa. Les successives derrotes en guerres i l'auge dels nacionalismes dins del territori varen portar a la decaiguda del poder de l'imperi. La seua participació en la [[Primera Guerra Mundial]] seguit en la [[Ocupació de Constantinopla]] i el sorgiment de moviments revolucionaris dins de Turquia li varen donar el colp mortal i va resultar en la [[partició de l'Imperi otomà]]. L'imperi baix la direcció d'un [[sultà]] va ser abolit el [[1 de novembre]] de [[1922]] i un any despuix, el [[califat]]. Els moviments revolucionaris que ho havien derrocat es varen agrupar i varen fundar el [[23 d'octubre]] de [[1923]] la [[Turquia|República de Turquia]].

Durant el [[sigle XIX]], diversos territoris de l'Imperi otomà es varen independisar, principalment en Europa. Les successives derrotes en guerres i l'auge dels nacionalismes dins del territori varen portar a la decaiguda del poder de l'imperi. La seua participació en la [[Primera Guerra Mundial]] seguit en la [[Ocupació de Costantinoble]] i el sorgiment de moviments revolucionaris dins de Turquia li varen donar el colp mortal i va resultar en la [[partició de l'Imperi otomà]]. L'imperi baix la direcció d'un [[sultà]] va ser abolit el [[1 de novembre]] de [[1922]] i un any despuix, el [[califat]]. Els moviments revolucionaris que ho havien derrocat es varen agrupar i varen fundar el [[23 d'octubre]] de [[1923]] la [[Turquia|República de Turquia]].

== Interacció en Europa ==

== Interacció en Europa ==

* De Bunes Ibarra, Miguel Ángel, "El imperio otomano y la república de Turquía: Dos historias para una nación", ''Debate y perspectivas''. ''Cuadernos de Historia y Ciencias Sociales.'' No. 2, 2002, 22 pp.

* De Bunes Ibarra, Miguel Ángel, "El imperio otomano y la república de Turquía: Dos historias para una nación", ''Debate y perspectivas''. ''Cuadernos de Historia y Ciencias Sociales.'' No. 2, 2002, 22 pp.

* Bresc, Henri; Pierre Guichard; Robert Mantran, ''Europa y el Islam en la Edad Media'', Barcelona, Crítica, 2001, 342 pp.

* Bresc, Henri; Pierre Guichard; Robert Mantran, ''Europa y el Islam en la Edad Media'', Barcelona, Crítica, 2001, 342 pp.

* Shaw, Stanford, "El imperio otomano y la Turquía Moderna", en Gustav von Grunebaum (compilador), ''El Islam. Desde la caída de Constantinopla hasta nuestros días,'' 2 tomos, Madrid, Siglo XXI editores, 1975, 463 pp.

* Shaw, Stanford, "El imperio otomano y la Turquía Moderna", en Gustav von Grunebaum (compilador), ''El Islam. Desde la caída de Costantinoble hasta nuestros días,'' 2 tomos, Madrid, Siglo XXI editores, 1975, 463 pp.

* Cardini Franco, ''Nosotros y el Islam. Historia de un malentendido,'' Barcelona, Crítica, 2002, 232 pp.

* Cardini Franco, ''Nosotros y el Islam. Historia de un malentendido,'' Barcelona, Crítica, 2002, 232 pp.

* Goody, Jack, ''El Islam en Europa,'' (traducción de Mirta Rosenberg), Barcelona, Editorial Gedisa, 2005, 184 pp.

* Goody, Jack, ''El Islam en Europa,'' (traducción de Mirta Rosenberg), Barcelona, Editorial Gedisa, 2005, 184 pp.