Llínea 191: |
Llínea 191: |
| El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]]. | | El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]]. |
| | | |
− | El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de [[1965]], va disoldre el [[Congrés]], suspengué els partits polítics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari. | + | El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de [[1965]], va disoldre el [[Congrés]], suspengué els partits polítics i anulà la llei electoral. Despuix d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari. |
| | | |
| Rius Montt intensificà la seua política repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catòlics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religió [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars. | | Rius Montt intensificà la seua política repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catòlics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religió [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars. |
Llínea 205: |
Llínea 205: |
| '''Govern democràtic 1986-1990''' | | '''Govern democràtic 1986-1990''' |
| | | |
− | Després de prendre possessió, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Cort Suprema també mamprengué una série de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal.
| + | Despuix de prendre possessió, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Cort Suprema també mamprengué una série de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal. |
| | | |
| En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en [[maig]] de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans. | | En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en [[maig]] de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans. |
Llínea 215: |
Llínea 215: |
| ===== Govern democràtic 1990-1993 ===== | | ===== Govern democràtic 1990-1993 ===== |
| | | |
− | El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Després d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una dèbil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN). | + | El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despuix d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una dèbil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN). |
| | | |
| El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe". | | El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe". |