Canvis

En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.​

En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.​

Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir.​ Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell migeval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir.​ Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”.​ Des de l'any [[1992]] fins a l'any [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.​

Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”.​ Des de l'any [[1992]] fins a l'any [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.​