126 580
edicions
Canvis
mLlínea 29:
Llínea 29: − +
→Real Monasteri de la Trinitat
La reina Maria de Castella, dòna d'Alfons V el Magnànim, tenia gran predilecció per les monges clarises i des de la seua joventut solia retirar-se entre les clares de [[Tordesillas]], atreta per la senzillea i dolçor de l'espiritualitat franciscana, desijava poder fer-ho també en Valéncia.
La reina Maria de Castella, dòna d'Alfons V el Magnànim, tenia gran predilecció per les monges clarises i des de la seua joventut solia retirar-se entre les clares de [[Tordesillas]], atreta per la senzillea i dolçor de l'espiritualitat franciscana, desijava poder fer-ho també en Valéncia.
Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].
Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en els anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].
Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.
Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.