Canvis

== Història ==

== Història ==

Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre els anys [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del [[sigle XIX]] per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

Situada en ple centre de la capital, junt a la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de bous]] i a apenes 200 m. de l'[[Ajuntament de Valéncia|ajuntament]], fon construïda entre els anys [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del [[sigle XIX]] per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

La seua frontera, en motius vegetals, [[taronges]] i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del [[Modernisme valencià|modernisme valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de [[fusta|fustes]], [[cristal]] i [[marbre]] fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

 

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de [[Josep Mongrell|José Mongrell]]. En el seu vestíbul, una combinació de [[fusta|fustes]], [[cristal]] i [[marbre]] fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.