Canvis

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valeri Màxim]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:  

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:  

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}