Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  15:45 16 gin 2020
m
quadre > quadro
Llínea 140: Llínea 140:  
En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínea, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].
 
En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínea, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].
   −
Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un sigle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'iglésia del Carmine i el fresc de la Trinitat.
+
Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un sigle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadro segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'iglésia del Carmine i el fresc de la Trinitat.
    
En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interés per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica per a lo que fa a les lleis de la perspectiva llineal, i esta preocupació queda patent en les seues obres: ''La Flagellació de Crist'' ([[1459]]). Pero potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'iglésia de Sant Francesc d'[[Arezzo]].
 
En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interés per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica per a lo que fa a les lleis de la perspectiva llineal, i esta preocupació queda patent en les seues obres: ''La Flagellació de Crist'' ([[1459]]). Pero potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'iglésia de Sant Francesc d'[[Arezzo]].