Llínea 131: |
Llínea 131: |
| * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. | | * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. |
| * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marcs arquitectònics. | | * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marcs arquitectònics. |
− | * La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el paisage i els temes mitològics són els principals. | + | * La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el païsage i els temes mitològics són els principals. |
| Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. | | Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. |
| * Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent. | | * Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent. |
Llínea 164: |
Llínea 164: |
| | | |
| ==== L'escola veneciana ==== | | ==== L'escola veneciana ==== |
− | [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] | + | [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] |
| La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluixen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. | | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluixen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. |
| | | |
Llínea 173: |
Llínea 173: |
| [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seues figures s'emboliquen en vestits costosos i s'adormen en joyes (com la seua versió de ''Venus i Adonis''). | | [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seues figures s'emboliquen en vestits costosos i s'adormen en joyes (com la seua versió de ''Venus i Adonis''). |
| | | |
− | [[Il Tintoretto]] ya traslluïx la crisis de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrasts de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda per mig de l'alternança de zones de diferent intensitat llumínica ya prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> | + | [[Il Tintoretto]] ya traslluïx la crisis de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrasts de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del païsage romàntic, de la profunditat obtinguda per mig de l'alternança de zones de diferent intensitat llumínica ya prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> |
| | | |
| === Música === | | === Música === |