119 717
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 11:
Llínea 11: − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]
[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]
'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.
'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el [[16 d'abril]] de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.
==Biografia==
==Biografia==
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.
Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.
==Obres==
==Obres==