Canvis

1 byte afegit ,  20:03 7 oct 2019
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.
 
Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.
   −
En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].
+
En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferrando I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].
    
En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.
 
En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.
25 978

edicions