Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

Es denomina '''efecte hivernàcul''' al fenomen pel qual determinats [[gas]]os, que són components de l'[[atmòsfera]] planetaria, retenen part de l'energia que la [[Superfície terrestre|superfície planetaria]] emet per haver segut calfada per la [[radiació solar|radiació estelar]]. Afecta a tots els [[Planeta terrestre|cossos planetaris rocosos]] dotats d'atmòsfera. Este fenomen evita que l'energia rebuda constantment torne immediatament a l'espai, produint a escala planetaria un efecte similar a l'observat en un [[hivernàcul]].

Se denomina '''efecte hivernàcul''' al fenomen pel qual determinats [[gas]]os, que són components de l'[[atmòsfera]] planetària retenen part de l'energia que la [[Superfície terrestre|superfície planetària]] emet per haver segut calfada per la [[radiació solar|radiació estelar]]. Afecta a tots els [[Planeta terrestre|cossos planetaris rocosos]] dotats d'atmòsfera. Este fenomen evita que l'energia rebuda constantment torne immediatament a l'espai, produint a escala planetaria un efecte similar a l'observat en un [[hivernàcul]].

En el [[sistema solar]], els planetes que presenten efecte hivernàcul són [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]].

En el [[sistema solar]], els planetes que presenten efecte hivernàcul són [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]].

En l'atmòsfera, el manteniment de l'equilibri entre la recepció de la radiació solar i l'emissió de radiació infrarroja torna a l'espai la mateixa energia que rep del Sol. Esta acció d'equilibri es diu balanç energètic de la Terra i permet mantindre la temperatura en un estret marge que possibilita la vida (<REF>Erickson, Jon (1992). ''L'Efecte Hivernacul. El desastre de demà, hui'', P.43-44. Madrit: McGrag-Hill/Interamericana de España S.A. ISBN 84-7615-789-4.</REF>)

En l'atmòsfera, el manteniment de l'equilibri entre la recepció de la radiació solar i l'emissió de radiació infrarroja torna a l'espai la mateixa energia que rep del Sol. Esta acció d'equilibri es diu balanç energètic de la Terra i permet mantindre la temperatura en un estret marge que possibilita la vida (<REF>Erickson, Jon (1992). ''L'Efecte Hivernacul. El desastre de demà, hui'', P.43-44. Madrit: McGrag-Hill/Interamericana de España S.A. ISBN 84-7615-789-4.</REF>)

En un periodo suficientment llarc el sistema climàtic deu estar en equilibri, la radiació solar entrant en l'atmòsfera està compensada per la radiació ixent. Perque si la radiació entrant fora major que la radiació ixent es produiria un calfament i lo contrari produiria un refredament.<ref name=Tren1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.4</ref> Per tant, en equilibri, la cantitat de radiació solar entrant en l'atmòsfera deu ser igual a la radiació solar reflectida ixent més la radiació infrarroja tèrmica ixent. Tota alteració d'este balanç de radiació, ya siga per causes naturals o originat per l'home (antropògen), és un [[forçant radiatiu|forçament radiatiu]] i supon un canvi de clima i del temps associat.<ref name=o7cc1>Cambio climático 2007. Informe de síntesis. Glosario, op. cit., p.77</ref>

En un periodo suficientment llarc el sistema climàtic deu estar en equilibri, la radiació solar entrant en l'atmòsfera està compensada per la radiació ixent. Perque si la radiació entrant fora major que la radiació ixent se produiria un calfament i lo contrari produiria un refredament.<ref name=Tren1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.4</ref> Per tant, en equilibri, la cantitat de radiació solar entrant en l'atmòsfera deu ser igual a la radiació solar reflectida ixent més la radiació infrarroja tèrmica ixent. Tota alteració d'este balanç de radiació, ya siga per causes naturals o originat per l'home (antropògen), és un [[forçant radiatiu|forçament radiatiu]] i supon un canvi de clima i del temps associat.<ref name=o7cc1>Cambio climático 2007. Informe de síntesis. Glosario, op. cit., p.77</ref>

Els decorriments d'energia entrant i ixent interaccionen en el sistema climàtic ocasionant molts fenomens tant en l'atmòsfera, com en l'oceà o la terra. Aixina la radiació entrant solar es pot escampar en l'atmòsfera o ser reflectida pels nuvols. La superfície terrestre pot reflectir o absorbir l'energia solar que li aplega. L'[[energia solar]] d'ona curta es transforma en la Terra en calor. Eixa energia no s'esbargix, es troba com a [[calor sensible]] o [[calor latent]], es pot almagasenar durant algun temps, transportar-se en varies formes, donant lloc a una gran varietat d'orages i a fenòmens turbulents en l'atmòsfera o en l'oceà. Finalment torna a ser emés a l'atmòsfera com a [[energia radiant]] d'ona llarga.<ref name=Tren1 /> Un procés important del balanç de calor és l'efecte [[albedo]], pel que alguns objectes reflectixen més energia solar que atres. Els objectes de colors clars, com els nuvols o les superfícies nevades, reflectixen més energia, mentres que els objectes foscs absorbixen més energia solar que la que reflectixen. Atre eixemple d'estos processos es l'energia solar que actua en els oceans, la major part es consumix en l'evaporació de l'aigua de mar, despuix esta energia és lliberada en l'atmòsfera quan el vapor d'aigua es condensa en pluja.<ref name=autogenerated3>Erickson, op. cit., p.48-49</ref>  

Els decorriments d'energia entrant i ixent interaccionen en el sistema climàtic ocasionant molts fenòmens tant en l'atmòsfera, com en l'oceà o la terra. Aixina la radiació entrant solar se pot escampar en l'atmòsfera o ser reflectida pels núvols. La superfície terrestre pot reflectir o absorbir l'energia solar que li aplega. L'[[energia solar]] d'ona curta es transforma en la Terra en calor. Eixa energia no s'esbargix, se troba com a [[calor sensible]] o [[calor latent]], se pot almagasenar durant algun temps, transportar-se en algunes formes, donant lloc a una gran varietat d'orages i a fenòmens turbulents en l'atmòsfera o en l'oceà. Finalment torna a ser emés a l'atmòsfera com a [[energia radiant]] d'ona llarga.<ref name=Tren1 /> Un procés important del balanç de calor és l'efecte [[albedo]], pel que alguns objectes reflectixen més energia solar que atres. Els objectes de colors clars, com els nuvols o les superfícies nevades, reflectixen més energia, mentres que els objectes foscs absorbixen més energia solar que la que reflectixen. Atre eixemple d'estos processos es l'energia solar que actua en els oceans, la major part es consumix en l'evaporació de l'aigua de mar, despuix esta energia és lliberada en l'atmòsfera quan el vapor d'aigua es condensa en pluja.<ref name=autogenerated3>Erickson, op. cit., p.48-49</ref>  

La Terra, com tot cos calent o superior al [[zero absolut]] que és lo mateix, emet radiació tèrmica, pero al ser la seua temperatura molt menor que la solar, emet [[radiació infrarroja]] per ser un [[cos negre]]. La radiació emesa depén de la temperatura del cos. En l'estudi del [[Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica|NCAR]] han conclós una oscilació anual mija entre 15,9°C en juliol i 12,2°C en giner compensant els dos hemisferis, que es troben en estacions distintes i la part terrestre on és de dia en la que és de nit. Esta oscilació de temperatura supon una radiació mija anual emesa per la Terra de 396 W/m².<ref name=Tren3>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.13-14</ref>

La Terra, com tot cos calent o superior al [[zero absolut]] que és lo mateix, emet radiació tèrmica, pero al ser la seua temperatura molt menor que la solar, emet [[radiació infrarroja]] per ser un [[cos negre]]. La radiació emesa depén de la temperatura del cos. En l'estudi del [[Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica|NCAR]] han conclós una oscilació anual mija entre 15,9°C en juliol i 12,2°C en giner compensant els dos hemisferis, que es troben en estacions distintes i la part terrestre on és de dia en la que és de nit. Esta oscilació de temperatura supon una radiació mija anual emesa per la Terra de 396 W/m².<ref name=Tren3>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.13-14</ref>