26 239
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ferran Martínez i Garcia''' (Torrent, 18 de març de 1947 - Valéncia, 2019), fon un advocat valencià. == Biografia == Na...»
'''Ferran Martínez i Garcia''' ([[Torrent]], 18 de març de [[1947]] - [[Valéncia]], [[2019]]), fon un advocat [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Naixqué el 18 de març de 1947 en la població valenciana de Torrent, en la comarca de l'[[L'Horta|Horta]], residint en ella fins al setembre de [[1958]] en que la seua família es trasllada a viure al [[Cap i Casal]].
Ya en Valéncia continuà estudis de bachillerat elemental en l'Institut Lluís Vives i en acabar es posà a treballar: primer en un taller mecànic a on es construïen bombes d'aigua, despuix en una tenda de roba de la [[Plaça Redona]] i més avant en un despaig de Gestoria i en una oficina de recaptació d'arbitris i imposts municipals que el va obligar a desplaçar-se contínuament per diversos municipis de la província de Valéncia, com a ajudant de recaptació, a pesar de la seua curta edat.
Treballant, començà estudis de Magisteri per lliure, acodint per la nit, quan eixia del treball, a una acadèmia fins a incorporar-se, com a voluntari, a l'eixèrcit. En acabar el servici militar, reprén els estudis i cursa el bachillerat superior i l'antic [[COU]] que li permet ingressar en l'universitat.
Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], fon advocat en eixercici durant vora quaranta anys. Era casat i tenia tres fills.
== Trayectòria cultural ==
Interessat per Valéncia i lo valencià, estudià Llengua i Cultura Valencianes en [[Lo Rat Penat]].
Autor vinculat a les falles com a poeta festiu en llibrets de falla des de [[1981]] per a vàries comissions: Fèlix Pizcueta - Ciril Amorós - Russafa (1981 a 2009); Àngel de l'Alcàsser de Torrent (1991 a 2009); Cuba – Buenos Aires (1996 a 1999 i 2002 a 2009); Lluís Lamarca- Velázquez (1984); Sant Josep de la Montanya-Terol (1999 i 2000); Segon Tram Avinguda, de Torrent (1986) i Falla de Vallada (2003), obtenint diferents premis en el Concurs de Llibrets de Lo Rat Penat aixina com el Primer premi de l'Ajuntament de Torrent en l'any [[2000]].
Autor d'alguns apropòsits per a presentacions falleres, guions per a la construcció de falles i multitut de 'versets' explicatius d'escenes en monuments fallers.
Participa en l'obra colectiva ''Llibre del poeta faller'', en el poema 'Tribulacions d'un estranger' de l'Editorial Bonet Sichar (1983).
Poeta de la Reina de les Festes de [[Vallada]] en els anys 2001 a 2003 i 2005 a 2009, publicant-se els poemes en els llibres oficials de les festes.
Mensage en vers de l'embaixador cristià, per a les festes de moros i cristians de Vallada de l'any 2005 (llibre de festes).
Embaixades mora i cristiana de l'any 2000 de la Falla Fèlix Pizcueta-Ciril Amorós-Russafa (publicades en el llibret de l'any següent).
Recitals Poètics Primavera d'Estiu celebrats per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) de l'any 2007 en el poema '¿Tot el mal ve d'Almansa?'; aixina com en el del 2009 en el titulat 'Cent anys... i estem en la de sempre'.
Autor de les auques dels jocs infantils en l'àrea recreativa de Vallada.
Ha posat lletra a diverses composicions musicals de J. Centelles.
Ha segut mantenedor de Falleres Majors de vàries comissions falleres, aixina com de la Reina de les Festes de [[Chulilla]], anys 1982 i 1992 y de Vallada, any 1992.
Fon membre de la Junta de Govern de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i tesorer de l'associació en diverses époques.
== Obra ==
En prosa té publicats diversos relats curts, com ara en el Llibre Oficial de Festes de Vallada: 'Yo també vaig sentir la veu' (1994), 'La racionalitat no està sempre ben informada' (1995), 'Un tenor nomenat Mone' (1996), 'La casa de la por' (1997), 'Les travessures d'Assanya' (1999), 'El Dragó del Patriarca' (2001), 'Insòlita barata' (2004), 'Una aposta en la mili' (2005), i 'El milacre del dia' (2006); en El Granerer de Torrent, 'Torrent en lo meu cor' (1995) i 'El ball de Torrent en les falles' (2006). Algunes obres de temàtica fallera per publicar, com ara 'La Falla de la Sabata' i 'Falla al fem'.
Treball d'investigació en relació a les falles, publicat en [[1999]] baix el títul de 'Més de cent anys' de la falla Fèlix Pizcueta i Ciril Amorós, història de la Comissió i el seu desenroll a lo llarc de més de cent anys, incardinada en el marc de les falles valencianes.
En prosa castellana té escrites diverses cròniques de viages, com ara 'Un primero de mayo' (1997), 'La seducción de Ifach' (1997), '... y flamea en las puntas de las lanzas' (2003), 'Asturias paraiso natural' (2005), 'Mojácar' (2007), 'Girando per l'Italia' (2008). 'El reino de los Mallos' (2009), etc.
Colaborà en el diari Valéncia hui, com ara en l'artícul crític sobre El Mercat Central de 11.06.07, o en 'El passador del mosquetó' del bolletí núm. 48 de l'[[Ateneu Cultural de Paterna]].
Ha participat en distints Tallers de Prosa de la AELLVA en relats com ara 'La força del diàlec', 'Fidelitat' i 'La Flor del Taronger', publicades en les obres colectives 'Goles en Clam' (2005) i 'Clams en llibertat' (2009).
== Referències ==
* [http://www.aellva.org/content/mart%C3%ADnez-i-garcia-ferran Biografia de Ferran Martínez i Garcia - Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)]
== Biografia ==
Naixqué el 18 de març de 1947 en la població valenciana de Torrent, en la comarca de l'[[L'Horta|Horta]], residint en ella fins al setembre de [[1958]] en que la seua família es trasllada a viure al [[Cap i Casal]].
Ya en Valéncia continuà estudis de bachillerat elemental en l'Institut Lluís Vives i en acabar es posà a treballar: primer en un taller mecànic a on es construïen bombes d'aigua, despuix en una tenda de roba de la [[Plaça Redona]] i més avant en un despaig de Gestoria i en una oficina de recaptació d'arbitris i imposts municipals que el va obligar a desplaçar-se contínuament per diversos municipis de la província de Valéncia, com a ajudant de recaptació, a pesar de la seua curta edat.
Treballant, començà estudis de Magisteri per lliure, acodint per la nit, quan eixia del treball, a una acadèmia fins a incorporar-se, com a voluntari, a l'eixèrcit. En acabar el servici militar, reprén els estudis i cursa el bachillerat superior i l'antic [[COU]] que li permet ingressar en l'universitat.
Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], fon advocat en eixercici durant vora quaranta anys. Era casat i tenia tres fills.
== Trayectòria cultural ==
Interessat per Valéncia i lo valencià, estudià Llengua i Cultura Valencianes en [[Lo Rat Penat]].
Autor vinculat a les falles com a poeta festiu en llibrets de falla des de [[1981]] per a vàries comissions: Fèlix Pizcueta - Ciril Amorós - Russafa (1981 a 2009); Àngel de l'Alcàsser de Torrent (1991 a 2009); Cuba – Buenos Aires (1996 a 1999 i 2002 a 2009); Lluís Lamarca- Velázquez (1984); Sant Josep de la Montanya-Terol (1999 i 2000); Segon Tram Avinguda, de Torrent (1986) i Falla de Vallada (2003), obtenint diferents premis en el Concurs de Llibrets de Lo Rat Penat aixina com el Primer premi de l'Ajuntament de Torrent en l'any [[2000]].
Autor d'alguns apropòsits per a presentacions falleres, guions per a la construcció de falles i multitut de 'versets' explicatius d'escenes en monuments fallers.
Participa en l'obra colectiva ''Llibre del poeta faller'', en el poema 'Tribulacions d'un estranger' de l'Editorial Bonet Sichar (1983).
Poeta de la Reina de les Festes de [[Vallada]] en els anys 2001 a 2003 i 2005 a 2009, publicant-se els poemes en els llibres oficials de les festes.
Mensage en vers de l'embaixador cristià, per a les festes de moros i cristians de Vallada de l'any 2005 (llibre de festes).
Embaixades mora i cristiana de l'any 2000 de la Falla Fèlix Pizcueta-Ciril Amorós-Russafa (publicades en el llibret de l'any següent).
Recitals Poètics Primavera d'Estiu celebrats per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) de l'any 2007 en el poema '¿Tot el mal ve d'Almansa?'; aixina com en el del 2009 en el titulat 'Cent anys... i estem en la de sempre'.
Autor de les auques dels jocs infantils en l'àrea recreativa de Vallada.
Ha posat lletra a diverses composicions musicals de J. Centelles.
Ha segut mantenedor de Falleres Majors de vàries comissions falleres, aixina com de la Reina de les Festes de [[Chulilla]], anys 1982 i 1992 y de Vallada, any 1992.
Fon membre de la Junta de Govern de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i tesorer de l'associació en diverses époques.
== Obra ==
En prosa té publicats diversos relats curts, com ara en el Llibre Oficial de Festes de Vallada: 'Yo també vaig sentir la veu' (1994), 'La racionalitat no està sempre ben informada' (1995), 'Un tenor nomenat Mone' (1996), 'La casa de la por' (1997), 'Les travessures d'Assanya' (1999), 'El Dragó del Patriarca' (2001), 'Insòlita barata' (2004), 'Una aposta en la mili' (2005), i 'El milacre del dia' (2006); en El Granerer de Torrent, 'Torrent en lo meu cor' (1995) i 'El ball de Torrent en les falles' (2006). Algunes obres de temàtica fallera per publicar, com ara 'La Falla de la Sabata' i 'Falla al fem'.
Treball d'investigació en relació a les falles, publicat en [[1999]] baix el títul de 'Més de cent anys' de la falla Fèlix Pizcueta i Ciril Amorós, història de la Comissió i el seu desenroll a lo llarc de més de cent anys, incardinada en el marc de les falles valencianes.
En prosa castellana té escrites diverses cròniques de viages, com ara 'Un primero de mayo' (1997), 'La seducción de Ifach' (1997), '... y flamea en las puntas de las lanzas' (2003), 'Asturias paraiso natural' (2005), 'Mojácar' (2007), 'Girando per l'Italia' (2008). 'El reino de los Mallos' (2009), etc.
Colaborà en el diari Valéncia hui, com ara en l'artícul crític sobre El Mercat Central de 11.06.07, o en 'El passador del mosquetó' del bolletí núm. 48 de l'[[Ateneu Cultural de Paterna]].
Ha participat en distints Tallers de Prosa de la AELLVA en relats com ara 'La força del diàlec', 'Fidelitat' i 'La Flor del Taronger', publicades en les obres colectives 'Goles en Clam' (2005) i 'Clams en llibertat' (2009).
== Referències ==
* [http://www.aellva.org/content/mart%C3%ADnez-i-garcia-ferran Biografia de Ferran Martínez i Garcia - Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)]