26 239
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''José Viciano Martí''' (Castelló de la Plana, 1855 - † 1898) fon un escultor valencià. == Biografia == José Viciano fon el...»
'''José Viciano Martí''' ([[Castelló de la Plana]], [[1855]] - † [[1898]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura. Junt en Francisco (1872-1896) i Tomás (1852-1904) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, [[Vilarreal]], [[Almassora]], etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el [[sigle XIX]].
José Viciano inicià els seus estudis en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia]], encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor (1825-1889). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.
En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.
== Obra ==
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any [[1887]] (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.
Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any 1886 i una escultura del pintor Ribalta de [[1887]].
També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en [[Madrit]] en [[1892]] i [[1895]], respectivament.
== Referències ==
* [http://dbe.rah.es/biografias/5371/jose-viciano-marti José Viciano Martí - Real Acadèmia de l'Història]
== Enllaços externs ==
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Jos%E9%20Viciano%20Mart%ED.pdf José Viciano Martí. Autor de la estatuta del Rey Don Jaime - Salvador Bellés]
== Biografia ==
José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura. Junt en Francisco (1872-1896) i Tomás (1852-1904) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, [[Vilarreal]], [[Almassora]], etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el [[sigle XIX]].
José Viciano inicià els seus estudis en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia]], encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor (1825-1889). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.
En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.
== Obra ==
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any [[1887]] (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.
Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any 1886 i una escultura del pintor Ribalta de [[1887]].
També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en [[Madrit]] en [[1892]] i [[1895]], respectivament.
== Referències ==
* [http://dbe.rah.es/biografias/5371/jose-viciano-marti José Viciano Martí - Real Acadèmia de l'Història]
== Enllaços externs ==
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Jos%E9%20Viciano%20Mart%ED.pdf José Viciano Martí. Autor de la estatuta del Rey Don Jaime - Salvador Bellés]