26 046
edicions
Canvis
→Biografia
En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]].
En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]].
Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Reanixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor.
La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor.