Llínea 50: |
Llínea 50: |
| En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref> | | En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref> |
| === Madurea === | | === Madurea === |
− | En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingue la plaça de ''Professor'' de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref> | + | En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref> |
− | El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despuix d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despuix, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despuix de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, és desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interacció en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en [[1932]] en una institució per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys més que son pare, morint en el centre psiquiátrico en [[1965]].<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Fins i tot se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condició de judeu. En el resto del món, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref> | + | El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despuix d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despuix, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despuix de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, és desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interacció en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en l'any [[1932]] en una institució per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys més que son pare, morint en el centre psiquiátrico en [[1965]].<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Inclús se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condició de judeu. En el resto del món, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref> |
| Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidí abandonar Alemanya en decembre de [[1932]] i anar cap a [[Estats Units]], país a on impartí docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense crítica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne ceremonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despuix d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 46.</ref>}} | | Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidí abandonar Alemanya en decembre de [[1932]] i anar cap a [[Estats Units]], país a on impartí docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense crítica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne ceremonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despuix d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 46.</ref>}} |
| En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref> | | En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref> |
− | Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref> | + | Einstein, en l'any 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref> |
| + | |
| === Mort === | | === Mort === |
| El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref name=Einstein">pg 226</ref> | | El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref name=Einstein">pg 226</ref> |