Llínea 90: |
Llínea 90: |
| === Relativitat general === | | === Relativitat general === |
| {{AP|Teoria general de la relativitat}} | | {{AP|Teoria general de la relativitat}} |
− | En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref> | + | En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref> |
| La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref> | | La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref> |
| A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta. | | A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta. |
Llínea 99: |
Llínea 99: |
| | | |
| === La Teoria de Camp Unificat === | | === La Teoria de Camp Unificat === |
− | Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. | + | Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. |
| Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref> | | Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref> |
| | | |