Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  11:13 19 gin 2020
m
Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
Llínea 90: Llínea 90:  
=== Relativitat general ===
 
=== Relativitat general ===
 
{{AP|Teoria general de la relativitat}}
 
{{AP|Teoria general de la relativitat}}
En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>
+
En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>
 
La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>
 
La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>
 
A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta.
 
A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta.
Llínea 99: Llínea 99:     
=== La Teoria de Camp Unificat ===
 
=== La Teoria de Camp Unificat ===
Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.
+
Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.
 
Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>
 
Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>
  
123 959

edicions

Menú de navegació