349
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les Facendes locals deuran dispondre dels mijos suficients per a l'eixercite de les funcions que la llei atribuïx a les Corporacions respectives i es nutriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
Les Facendes locals deuran dispondre dels mijos suficients per a l'eixercite de les funcions que la llei atribuïx a les Corporacions respectives i es nutriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
'''''CAPÍTUL TERCER De les Comunitats Autònomes'''''
'''Artícul 143.'''
'''1.''' En l'eixercici del dret a l'autonomia reconegut en l'artícul 2 de la Constitució, les províncies limítrofes en característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies en entitat regional històrica podran accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes @con arreglo a lo previst en este Títul i en els respectius Estatuts.
'''2.''' L'iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les Diputacions interessades o a l'orgue interinsular corresponent i a les dos terceres parts dels municipis la població dels quals represente, a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuran ser complits en el determini de sis mesos des del primer acort adoptat al respecte per alguna de les Corporacions locals interessades.
'''3.''' L'iniciativa, en cas de no prosperar, solament podrà reiterar-se passats cinc anys.
'''Artícul 144.'''
Les Corts Generals, per mig de llei orgànica, podran, per motius d'interés nacional:
* Autorisar la constitució d'una comunitat autònoma quan el seu àmbit territorial no supere el d'una província i no reunixca les condicions de l'apartat 1 de l'artícul 143.
* Autorisar o acordar, en el seu cas, un Estatut d'autonomia per a territoris que no estiguen integrats en l'organisació provincial.
* Substituir l'iniciativa de les Corporacions locals a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 143.
'''Artícul 145.'''
'''1.''' En cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes.
'''2.''' Els Estatuts podran prevore els supòsits, requisits i *térmi-nos en que les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre sí per a la gestió i prestació de servicis propis de les mateixes, aixina com el caràcter i efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els demés supòsits, els acorts de cooperació entre les Comunitats Autònomes necessitaran l'autorisació de les Corts Generals.
'''Artícul 146.'''
El proyecte d'Estatut serà elaborat per una assamblea composta pels membres de la Diputació o orgue interinsular de les províncies afectades i pels Diputats i Senadors elegits en elles i serà elevat a les Corts Generals per a la seua tramitació com a llei.
'''Artícul 147.'''
'''1.''' Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com part integrant del seu ordenament jurídic.
'''2.''' Els Estatuts d'autonomia deuran contindre:
* La denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica.
* La delimitació del seu territori.
* La denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes pròpies.
* Les competències assumides dins del marc establit en la Constitució i les bases per al traspàs dels servicis corresponents a les mateixes.
'''3.''' La reforma dels Estatuts s'ajustarà al procediment establit en els mateixos i requerirà, en tot cas, l'aprovació per les Corts Generals, per mig de llei orgànica.
'''Artícul 148.'''
'''1.''' Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les següents matèries:
* Organisació de les seues institucions d'autogovern.
* Les alteracions dels térmens municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguen a l'Administració de l'Estat sobre les Corporacions locals i la transferència de les quals autorise la llegislació sobre Règim Local.
* Ordenació del territori, urbanisme i vivenda.
* Les obres públiques d'interés de la Comunitat Autònoma en el seu propi territori.
* Els ferrocarrils i carreteres l'itinerari de les quals es desenrolle íntegrament en el territori de la Comunitat Autònoma i, en els mateixos térmens, el transport desenrollat per estos mijos o per cable.
* Els ports de refugi, els ports i aeroports deportius i, en general, els que no desenrollen activitats
comercials.
* L'agricultura i ganaderia, d'acort en l'ordenació general de l'economia.
* Els monts i els aprofitaments forestals.
* La gestió en matèria de protecció del mig ambient.
* Els proyectes, construcció i explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regadius d'interés de la Comunitat Autònoma; les aigües minerals i termals.
* La peixca en aigües interiors, el marisqueig i la aqüicultura, la caça i la peixca fluvial.
* Fires interiors.
* El foment del desenroll econòmic de la Comunitat Autònoma dins dels objectius marcats per la política econòmica nacional.
* L'artesania.
* Museus, biblioteques i conservatoris de música d'interés per a la Comunitat Autònoma.
* Patrimoni monumental d'interés de la Comunitat Autònoma.
* El foment de la cultura, de l'investigació i, en el seu cas, de l'ensenyança de la llengua de la Comunitat Autònoma.
* Promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial.
* Promoció del deport i de l'adequada utilisació de l'oci.
* Assistència social.
* Sanitat i higiene.
* La vigilància i protecció dels seus edificis i instalacions. La coordinació i demés facultats en relació en les policies locals en els térmens que establixca una llei orgànica.
'''2.''' Transcorreguts cinc anys, i per mig de la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seues competències dins del marc establit en l'artícul 149.
'''Artícul 149.'''
'''1.''' L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:
* La regulació de les condicions bàsiques que garantisen l'igualtat de tots els espanyols en l'eixercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
* Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil.
* Relacions internacionals.
* Defensa i Forces Armades.
* Administració de Justícia.
* Llegislació mercantil, penal i penitenciària; llegislació processal, sense perjuí de les necessàries especialitats que en este orde es deriven de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
* Llegislació laboral; sense perjuí de la seua eixecució pels òrguens de les Comunitats Autònomes.
* Llegislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenroll per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existixquen. En tot cas, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques, relacions jurídic-civils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret, en respecte, en este últim cas, a les normes de dret foral o especial.
* Llegislació sobre propietat intelectual i industrial.
* Règim aduaner i aranzelari; comerç exterior.
* Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l'ordenació del crèdit, banca i segurs.
* Llegislació sobre peses i mesures, determinació de l'hora oficial.
* Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica.
* Facenda general i Deute de l'Estat.
* Foment i coordinació general de l'investigació científica i tècnica.
* Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Llegislació sobre productes farmacèutics.
* Llegislació bàsica i règim econòmic de la Seguritat Social, sense perjuí de l'eixecució dels seus servicis per les Comunitats Autònomes.
* Les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris que, en tot cas, garantisaran als administrats un tractament comú davant elles; el procediment administratiu comú, sense perjuí de les especialitats derivades de l'organisació pròpia de les Comunitats Autònomes; llegislació sobre expropiació forçosa; llegislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les Administracions públiques.
* Peixca marítima, sense perjuí de les competències que en l'ordenació del sector s'atribuïxquen a les Comunitats Autònomes.
* Marina mercant i *abanderamiento de bucs; allumenament de costes i senyals marítimes; ports d'interés general; aeroports d'interés general; control de l'espai aéreu, trànsit i transport aéreu, servici meteorològic i matriculació d'aeronaus.
* Ferrocarrils i transports terrestres que transcórreguen pel territori de més d'una Comunitat Autònoma; règim general de comunicacions; tràfic i circulació de vehículs a motor; correus i telecomunicacions; cables aéreus, submarins i radiocomunicació.
* La llegislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discórreguen per més d'una Comunitat Autònoma, i l'autorisació de les instalacions elèctriques quan el seu aprofitament afecte a una atra Comunitat o el transport d'energia ixca del seu àmbit territorial.
* Llegislació bàsica sobre protecció del mig ambient, sense perjuí de les facultats de les Comunitats Autònomes d'establir normes adicionals de protecció. La llegislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies pecuàries.
* Obres públiques d'interés general o la realisació del qual afecte a més d'una Comunitat Autònoma.
* Bases del règim miner i energètic.
* Règim de producció, comerç, tinença i us d'armes i explosius.
* Normes bàsiques del règim de prensa, ràdio i televisió i, en general, de tots els mijos de comunicació social, sense perjuí de les facultats que en el seu desenroll i eixecució corresponguen a les Comunitats Autònomes.
* Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i la espoliació; museus, biblioteques i archius de titularitat estatal, sense perjuí de la seua gestió per part de les Comunitats Autònomes.
* Seguritat pública, sense perjuí de la possibilitat de creació de policies per les Comunitats Autònomes en la forma que s'establixca en els respectius Estatuts en el marc de lo que disponga una llei orgànica.
* Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títuls acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenroll de l'artícul 27 de la Constitució, a fi de garantisar el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.
* Estadística per a fins estatals.
* Autorisació per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
'''2.''' Sense perjuí de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l'Estat considerarà el servici de la cultura com deure i atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes, d'acort en elles.
'''3.''' Les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per esta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes, en virtut dels seus respectius Estatuts. La competència sobre les matèries que no s'hagen assumit pels Estatuts d'Autonomia correspondrà a l'Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot lo que no estiga atribuït a l'exclusiva competència d'estes. El dret estatal serà, en tot cas, *supletorio del dret de les Comunitats Autònomes.
'''Artícul 150.'''
'''1.''' Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a alguna de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a sí mateixes, normes llegislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sense perjuí de la competència dels Tribunals, en cada llei marque s'establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre estes normes llegislatives de les Comunitats Autònomes.
'''2.''' L'Estat podrà transferir o delegar en les Comunitats Autònomes, per mig de llei orgànica, facultats corresponents a mat-*ria de titularitat estatal que per la seua pròpia naturalea siguen susceptibles de transferència o delegació. La llei prevorà en cada cas la corresponent transferència de mijos financers, aixina com les formes de control que es reserve l'Estat.
'''3.''' L'Estat podrà dictar lleis que establixquen els principis necessaris per a harmonisar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, encara en el cas de matèries atribuïdes a la competència d'estes, quan aixina ho exigixca l'interés general. Correspon a les Corts Generals, per majoria absoluta de cada Cambra, l'apreciació d'esta necessitat.
'''Artícul 151.'''
'''1.''' No caldrà deixar transcórrer el determini de cinc anys a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 148 quan l'iniciativa del procés autonòmic siga acordada dins del determini de l'artícul 143, 2, ademés de per les Diputacions o els òrguens interinsulars corresponents, per les tres quartes parts dels Municipis de cada una de les províncies afectades que representen, a lo manco, la majoria del cens electoral de cada una d'elles i dita iniciativa siga ratificada per mig de referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província en els térmens que establixca una llei orgànica.
'''2.''' En el supòsit previst en l'apartat anterior, el procediment per a l'elaboració de l'Estatut serà el següent:
* El Govern convocarà a tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses en l'àmbit territorial que pretenga accedir a l'autogovern, per a que es constituïxquen en Assamblea, als sols efectes d´elaborar el corresponent proyecte d'Estatut d'autonomia, per mig de l'acort de la majoria absoluta dels seus membres.
* Aprovat el proyecte d'Estatut per l'Assamblea de Parlamentaris, es remetrà a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins del determini de dos mesos, ho examinarà en el concurs i assistència d'una delegació de l'Assamblea *proponente per a determinar de comú acort la seua formulació definitiva.
* Si s'alcancés dit acort, el text resultant serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut.
* Si el proyecte d'Estatut és aprovat en cada província per la majoria dels vots vàlidament emesos, serà elevat a les Corts Generals. Els plens d'abdós Cambres decidiran sobre el text per mig d'un vot de ratificació. Aprovat l'Estatut, el Rei ho sancionarà i ho promulgarà com a llei.
* De no alcançar-se l'acort a que es referix l'apartat 2.º d'este número, el proyecte d'Estatut serà tramitat com a proyecte de llei davant les Corts Generals. El text aprovat per estes serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut. En cas de ser aprovat per la majoria dels vots vàlidament emesos en cada província, procedirà la seua promulgació en els térmens del paràgraf anterior.
'''3.''' En els casos dels paràgrafs 4.º i 5.º de l'apartat anterior, la no aprovació del proyecte d'Estatut per una o vàries províncies no impedirà la constitució entre les restants de la Comunitat Autònoma proyectada, en la forma que establixca la llei orgànica prevista en l'apartat 1 d'este artícul.
'''Artícul 152.'''
'''1.''' En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referix l'artícul anterior, l'organisació institucional autonòmica es basarà en una Assamblea Llegislativa, elegida per sufragi universal, en apany a un sistema de representació proporcional que assegure, ademés, la representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern en funcions eixecutives i administratives i un President, elegit per l'Assamblea, d'entre els seus membres, i nomenat pel Rei, al que correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema representació de la respectiva Comunitat i l'ordinària de l'Estat en aquella. El President i els membres del Consell de Govern seran políticament responsables davant l'Assamblea.Un Tribunal Superior de Justícia, sense perjuí de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culminarà l'organisació judicial en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els Estatuts de les Comunitats Autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d'aquelles en l'organisació de les demarcacións judicials del territori. Tot això de conformitat en lo previst en la llei orgànica del poder judicial i dins de l'unitat i independència d'este.Sense perjuí de lo dispost en l'artícul 123, les successives instàncies processals, en el seu cas, s'agotaran davant òrguens judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en que estiga l'orgue competent en primera instància.
'''2.''' Una volta sancionats i promulgats els respectius Estatuts, solament podran ser modificats per mig dels procediments en ells establits i en referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
'''3.''' Per mig de l'agrupació de municipis limítrofs, els Estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gojaran de plena personalitat jurídica.
'''Artícul 153.'''
El control de l'activitat dels òrguens de les Comunitats Autònomes s'eixercirà:
* Pel Tribunal Constitucional, el relatiu a la constitucionalitat de les seues disposicions normatives en força de llei.
* Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat, el de l'eixercici de funcions delegades a que es referix l'apartat 2 de l'artícul 150.
* Per la jurisdicció contenciós-administrativa, el de l'administració autònoma i les seues normes reglamentàries.
* Pel Tribunal de Contes, l'econòmic i presupostari.
'''Artícul 154.'''
Un delegat nomenat pel Govern dirigirà l'Administració de l'Estat en el territori de la Comunitat Autònoma i la coordinarà, @cuando proceda, en l'administració pròpia de la Comunitat.
'''Artícul 155.'''
'''1.''' Si una Comunitat Autònoma no complira les obligacions que la Constitució o atres lleis li imponguen, o actuare de manera que atente greument a l'interés general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atés, en l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció del mencionat interés general.
'''2.''' Per a l'eixecució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.
'''Artícul 156.'''
'''1.''' Les Comunitats Autònomes gojaran d'autonomia financera per al desenroll i eixecució de les seues competències @con arreglo a els principis de coordinació en la Facenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
'''2.''' Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o colaboradors de l'Estat per a la recaptació, la gestió i la liquidació dels recursos tributaris d'aquell, d'acort en les lleis i els Estatuts.
'''Artícul 157.'''
'''1.''' Els recursos de les Comunitats Autònomes estaran constituïts per:
* Imposts cedits total o parcialment per l'Estat; recàrrecs sobre imposts estatals i atres participacions en els ingressos de l'Estat.
* Els seus propis imposts, taxes i contribucions especials.
* Transferències d'un fondo de compensació interterritorial i atres assignacions en càrrec als Presuposts Generals de l'Estat.
* Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
* El producte de les operacions de crèdit.
* Les Comunitats Autònomes no podran en cap cas adoptar mesures tributàries sobre bens situats fòra del seu territori o que suponguen obstàcul per a la lliure circulació de mercaderies o servicis.
* Per mig de llei orgànica podrà regular-se l'eixercici de les competències financeres enumerades en el precedent apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que pogueren sorgir i les possibles formes de colaboració financera entre les Comunitats Autònomes i l'Estat.
'''Artícul 158.'''
'''1.''' En els Presuposts Generals de l'Estat podrà establir-se una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels servicis i activitats estatals que hagen assumit i de la garantia d'un nivell mínim en la prestació dels servicis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
'''2.''' En la finalitat de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un Fondo de Compensació en destí a despeses d'inversió, els recursos de la qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les Comunitats Autònomes i províncies, en el seu cas.
'''TÍTUL IX Del Tribunal Constitucional'''
'''Artícul 159.'''
'''1.''' El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; d'ells, quatre a proposta del Congrés per majoria de tres quints dels seus membres; quatre a proposta del Senat, en idèntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.
'''2.''' Els membres del Tribunal Constitucional deuran ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de reconeguda competència en més de quinze anys d'eixercici professional.
'''3.''' Els membres del Tribunal Constitucional seran designats per un periodo de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres.
'''4.''' La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: en tot mandat representatiu; en els càrrecs polítics o administratius; en l'eixercite de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i en l'ocupació al servici dels mateixos; en l'eixercici de les carreres judicial i fiscal, i en qualsevol activitat professional o mercantil. En lo demés, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial.
'''5.''' Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'eixercici del seu mandat.
'''Artícul 160.'''
El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els seus membres pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per un periodo de tres anys.
'''Artícul 161.'''
'''1.''' El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conéixer:
* Del recurs d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives en força de llei. La declaració d'inconstitucionalitat d'una norma jurídica en ranc de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà a esta, si be la sentència o sentències recaigudes no perdran el valor de cosa jujada.
* Del recurs d'ampar per violació dels drets i llibertats referits en l'artícul 53, 2, d'esta Constitució, en els casos i formes que la llei establixca.
* Dels conflictes de competència entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o dels d'estes entre sí.
* De les demés matèries que li atribuïxquen la Constitució o les lleis orgàniques.
'''2.''' El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrguens de les Comunitats Autònomes. L'impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, pero el Tribunal, en el seu cas, deurà ratificar-la o alçar-la en un determini no superior a cinc mesos.
'''Artícul 162.'''
'''1.''' Estan llegitimats:
* Per a interpondre el recurs d'inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, els òrguens colegiats eixecutius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les Assamblees de les mateixes.
* Per a interpondre el recurs d'ampar, tota persona natural o jurídica que invoque un interés llegítim, aixina com el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.
'''2.''' En els demés casos, la llei orgànica determinarà les persones i òrguens llegitimats.
'''Artícul 163.'''
Quan un orgue judicial considere, en algun procés, que una norma en ranc de llei, aplicable al cas, de la validea del qual depenga el fallo, puga ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i en els efectes que establixca la llei, que en cap cas seran *suspensivos.
'''Artícul 164.'''
'''1.''' Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran en el bolletí oficial de l'Estat en els vots particulars, si els haguera. Tenen el valor de cosa jujada a partir del dia següent de la seua publicació i no cap recurs algun contra elles. Les que declaren l'inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma en força de llei i totes les que no es llimiten a l'estimació subjectiva d'un dret, tenen plens efectes front a tots.
'''2.''' Llevat que en el fallo es disponga una atra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per l'inconstitucionalitat.
'''Artícul 165.'''
Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l'estatut dels seus membres, el procediment davant el mateix i les condicions per a l'eixercici de les accions.
'''TÍTUL X De la reforma constitucional'''
'''Artícul 166.'''
L'iniciativa de reforma constitucional s'eixercirà en els térmens prevists en els apartats 1 i 2 de l'artícul 87.
'''Artícul 167.'''
'''1.''' Els proyectes de reforma constitucional deuran ser aprovats per una majoria de tres quints de cada una de les Cambres. Si no hi haguera acort entre abdós, s'intentarà obtindre-ho per mig de la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors, que presentarà un text que serà votat pel Congrés i el Senat.
'''2.''' De no conseguir-se l'aprovació per mig del procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text haguera obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés per majoria de dos terços podrà aprovar la reforma.
'''3.''' Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà somesa a referèndum per a la seua ratificació quan aixina ho soliciten, dins dels quinze dies següents a la seua aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres.
'''Artícul 168.'''
'''1.''' Quan es proponguera la revisió total de la Constitució o una parcial que afecte al Títul Preliminar, al Capítul Segon, Secció 1.ª del Títul I, o al Títul II, es procedirà a l'aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.
'''2.''' Les Cambres elegides deuran ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que deurà ser aprovat per majoria de dos terços d'abdós Cambres.
'''3.''' Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà somesa a referèndum per a la seua ratificació.
'''Artícul 169.'''
No podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'algun dels estats prevists en l'artícul 116.
'''DISPOSICIONS ADICIONALS'''
''Primera.''
La Constitució ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualisació general de dit règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.
''Segona.''
La declaració de majoria d'edat continguda en l'artícul 12 d'esta Constitució no perjudica les situacions amparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat.
''Tercera.''
La modificació del règim econòmic i fiscal de l'archipèlec canari requerirà informe previ de la Comunitat Autònoma o, en el seu cas, de l'orgue provisional autonòmic.
''Quarta.''
En les Comunitats Autònomes on tinguen la seua sèu més d'una Audiència Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran mantindre les existents, distribuint les competències entre elles, sempre de conformitat en lo previst en la llei orgànica del poder judicial i dins de l'unitat i independència d'este.
'''DISPOSICIONS TRANSITÒRIES'''
''Primera.''
En els territoris dotats d'un règim provisional d'autonomia, els seus òrguens colegiats superiors, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir l'iniciativa que l'apartat 2 de l'artícul 143 atribuïx a les Diputacions Provincials o als òrguens interinsulars corresponents.
''Segona.''
Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonómics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo establit en l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonómico.
''Tercera.''
L'iniciativa del procés autonòmic per part de les Corporacions locals o dels seus membres, prevista en l'apartat 2 de l'artícul 143, s'entén diferida, en tots els seus efectes, fins a la celebració de les primeres eleccions locals una volta vigent la Constitució.
''Quarta.''
'''1.''' En el cas de Navarra, i a efectes de la seua incorporació al Consell General Vasc o al règim autonòmic vasc que li substituïxca, en lloc de lo que establix l'artícul 143 de la Constitució, l'iniciativa correspon a l'Orgue Foral competent, el qual adoptarà la seua decisió per majoria dels membres que ho componen. Per a la validea de dita iniciativa caldrà, ademés, que la decisió de l'Orgue Foral competent siga ratificada per referèndum expressament convocat a l'efecte, i aprovat per majoria dels vots valguts emesos.
'''2.''' Si l'iniciativa no prosperara, solament es podrà reproduir la mateixa en distint periodo del mandat de l'Orgue Foral competent, i en tot cas, quan haja transcorregut el determini mínim que establix l'artícul 143.
''Quinta.''
Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes si aixina ho decidixen els seus respectius Ajuntaments, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aixina ho autorisen les Corts Generals, per mig d'una llei orgànica, en els térmens prevists en l'artícul 144.
''Sexta.''
Quan es remeteren a la Comissió de Constitució del Congrés varis proyectes d'estatut, es dictaminaran per l'orde d'entrada en aquella, i el determini de dos mesos a que es referix l'artícul 151 començarà a contar des de que la Comissió termine l'estudi del proyecte o proyectes de que successivament haja conegut.
''Sèptima.''
Els organismes provisionals autonòmics es consideraran dissolts en els següents casos:
* Una volta constituïts els òrguens que establixquen els Estatuts d'autonomia aprovats conforme a esta Constitució.
* Suponent que l'iniciativa del procés autonòmic no aplegara a prosperar per no complir els requisits prevists en l'artícul 143.
* Si l'organisme no haguera eixercit el dret que li reconeix la disposició transitòria primera en el determini de tres anys.
''Octava.''
'''1.''' Les Cambres que han aprovat la present Constitució assumiran, despuix de l'entrada en vigor de la mateixa, les funcions i competències que en ella se senyalen, respectivament, per al Congrés i el Senat, sense que en cap cas el seu mandat s'estenga més allà del 15 de juny de 1981.
'''2.''' Als efectes de lo establit en l'artícul 99, la promulgació de la Constitució es considerarà com a supòsit constitucional en el que procedix la seua aplicació. A tal efecte, a partir de la citada promulgació s'obrirà un periodo de trenta dies per a l'aplicació de lo dispost en dit artícul.Durant este periodo, l'actual President del Govern, que assumirà les funcions i competències que para dit càrrec establix la Constitució, podrà optar per utilisar la facultat que li reconeix l'artícul 115 o donar pas, per mig de la dimissió, a l'aplicació de lo establit en l'artícul 99, quedant en este últim cas en la situació prevista en l'apartat 2 de l'artícul 101.
'''3.''' En cas de dissolució, d'acort en lo previst en l'artícul 115, i si no s'haguera desenrollat llegalment lo previst en els artículs 68 i 69, seran d'aplicació en les eleccions les normes vigents en anterioritat, en les soles excepcions de que referent a inelegibilitats i incompatibilitats s'aplicarà directament lo previst en l'incís segon de la lletra b) de l'apartat 1 de l'artícul 70 de la Constitució, aixina com lo dispost en la mateixa respecte a l'edat per al vot i lo establit en l'artícul 69,3.
'''Novena.'''
Als tres anys de l'elecció per volta primera dels membres del Tribunal Constitucional, es procedirà per sorteig per a la designació d'un grup de quatre membres de la mateixa procedència electiva que haja de cessar i renovar-se. A estos sols efectes s'entendran agrupats com a membres de la mateixa procedència als dos designats a proposta del Govern i als dos que procedixen de la formulada pel Consell General del poder judicial. De la mateixa manera es procedirà transcorreguts atres tres anys entre els dos grups no afectats pel sorteig anterior. A partir de llavors s'estarà a lo establit en el número 3 de l'artícul 159.
'''DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA'''
'''1.''' Queda derogada la Llei 1/1977, de 4 de giner, per a la Reforma Política, aixina com, @en tanto en cuanto no estigueren ya derogades per l'anteriorment mencionada Llei, la de Principis del Moviment Nacional, de 17 de maig de 1958; el Fur dels Espanyols, de 17 de juliol de 1945; el del Treball, de 9 de març de 1938; la Llei Constitutiva de les Corts, de 17 de juliol de 1942; la Llei de Successió en la Jefatura de l'Estat, de 26 de juliol de 1947, totes elles modificades per la Llei Orgànica de l'Estat, de 10 de giner de 1967, i en els mateixos térmens esta última i la de Referèndum Nacional de 22 d'octubre de 1945.
'''2.''' En tant en cuant poguera conservar alguna vigència, es considera definitivament derogada la Llei de 25 d'octubre de 1839 en lo que poguera afectar a les províncies de Àlava, Guipúscoa i Viscaya. En els mateixos térmens es considera definitivament derogada la Llei de 21 de juliol de 1876.3. Aixina mateix queden derogades quantes disposicions s'oponguen a lo establit en esta Constitució.
'''DISPOSICIÓ FINAL'''
Esta Constitució entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el bolletí oficial de l'Estat. Es publicarà també en les demés llengües d'Espanya.
'''PER TANT, MANDO A TOTS ELS ESPANYOLS, PARTICULARS I AUTORITATS, QUE GUARDEN I FACEN GUARDAR ESTA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L'ESTAT.
PALAU DE LES CORTS, A VINTISSET DE DECEMBRE DE MIL NOUCENTS @SETENTA Y OCHO.
JUAN CARLOS'''