349
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 785:
Llínea 785: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El Govern respon solidàriament en la seua gestió política davant el Congrés dels Diputats.
El Govern respon solidàriament en la seua gestió política davant el Congrés dels Diputats.
'''Artícul 109.'''
Les Cambres i les seues Comissions podran recaptar, a través dels Presidents d'aquelles, l'informació i ajuda que precisen del Govern i dels seus Departaments i de qualssevol autoritats de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
'''Artícul 110.'''
'''1.''' Les Cambres i les seues Comissions poden reclamar la presència dels membres del Govern.
'''2.''' Els membres del Govern tenen accés a les sessions de les Cambres i a les seues Comissions i la facultat de fer-se sentir en elles, i podran solicitar que informen davant les mateixes funcionaris dels seus Departaments.
'''Artícul 111.'''
'''1.''' El Govern i cada u dels seus membres estan somesos a les interpelacions i preguntes que se li formulen en les Cambres. Per a esta classe de debat els Reglaments establiran un temps mínim semanal.
'''2.''' Tota interpelació podrà donar lloc a una moció en la que la Cambra manifeste la seua posició.
'''Artícul 112.'''
El President del Govern, prèvia delliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança s'entendrà otorgada quan vote a favor de la mateixa la majoria simple dels Diputats.
'''Artícul 113.'''
'''1.''' El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern per mig de l'adopció per majoria absoluta de la moció de censura.
'''2.''' La moció de censura deurà ser proposta a lo manco per la dècima part dels Diputats, i haurà d'incloure un candidat a la Presidència del Govern.
'''3.''' La moció de censura no podrà ser votada fins que transcórreguen cinc dies des de la seua presentació. En els dos primers dies de dit determini podran presentar-se mocions alternatives.
'''4.''' Si la moció de censura no anara aprovada pel Congrés, els seus signataris no podran presentar una atra durant el mateix periodo de sessions.
'''Artícul 114.'''
'''1.''' Si el Congrés nega la seua confiança al Govern, este presentarà la seua dimissió al Rei, procedint-se a continuació a la designació de President del Govern, @según lo dispuesto en l'artícul 99.
'''2.''' Si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la seua dimissió al Rei i el candidat inclós en aquella s'entendrà investit de la confiança de la Cambra als efectes prevists en l'artícul 99. El Rei li nomenarà President del Govern,
'''Artícul 115.'''
'''1.''' El President del Govern, prèvia delliberació del Consell de Ministres, i baix la seua exclusiva responsabilitat, podrà propondre la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions.
'''2.''' La proposta de dissolució no podrà presentar-se quan estiga en tràmit una moció de censura.
'''3.''' No procedirà nova dissolució ans que transcórrega un any des de l'anterior, llevat lo dispost en l'artícul 99, apartat 5.
'''Artícul 116.'''
'''1.''' Una llei orgànica regularà els estats d'alarma, d'excepció i de lloc, i les competències i llimitacions corresponents.
'''2.''' L'estat d'alarma serà declarat pel Govern per mig de decret acordat en Consell de Ministres per un determini màxim de quinze dies, donant conte al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a l'efecte i sense l'autorisació del qual no podrà ser prorrogat dit determini. El decret determinarà l'àmbit territorial a que s'estenen els efectes de la declaració.
'''3.''' L'estat d'excepció serà declarat pel Govern per mig de decret acordat en Consell de Ministres, prèvia autorisació del Congrés dels Diputats. L'autorisació i proclamació de l'estat d'excepció deurà determinar expressament els efectes del mateix, l'àmbit territorial a que s'estén i la seua duració, que no podrà excedir de trenta dies, prorrogables per un atre determini igual, en els mateixos requisits.
'''4.''' L'estat de lloc serà declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta exclusiva del Govern. El Congrés determinarà el seu àmbit territorial, duració i condicions.
'''5.''' No podrà procedir-se a la dissolució del Congrés mentres estiguen declarats alguns dels estats compresos en el present artícul, quedant automàticament convocades les Cambres si no estiguessin en periodo de sessions. El seu funcionament, aixina com el dels demés poders constitucionals de l'Estat, no podran interrompre's durant la vigència d'estos estats. Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, si es produïx alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol de dits estats, les competències del Congrés seran assumides per la seua Diputació Permanent.
'''6.''' La declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc no modificaran el principi de responsabilitat del Govern i dels seus agents reconeguts en la Constitució i en les lleis.
'''TÍTUL VI Del poder judicial'''
'''Artícul 117.'''
'''1.''' La justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei per Juges i Magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i somesos únicament a l'imperi de la llei.
'''2.''' Els Juges i Magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sino per alguna de les causes i en les garanties previstes en la llei.
'''3.''' L'eixercici de la potestat jurisdiccional en tot tipo de processos, jujant i fent eixecutar lo jujat, correspon exclusivament als Jujats i Tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competència i procediment que les mateixes establixquen.
'''4.''' Els Jujats i Tribunals no eixerciran més funcions que les senyalades en l'apartat anterior i les que expressament els siguen atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret.
'''5.''' El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organisació i funcionament dels Tribunals. La llei regularà l'eixercici de la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense i en els supòsits d'estat de lloc, d'acort en els principis de la Constitució.
'''6.''' Es prohibixen els Tribunals d'excepció.
'''Artícul 118.'''
És obligat complir les sentències i demés resolucions fermes dels Juges i Tribunals, aixina com prestar la colaboració requerida per estos en el curs del procés i en l'eixecució de lo resolt.
'''Artícul 119.'''
La justícia serà gratuïta quan aixina ho disponga la llei, i, en tot cas, respecte d'els qui acrediten insuficiència de recursos per a pleitejar.
'''Artícul 120.'''
'''1.''' Les actuacions judicials seran públiques, en les excepcions que prevegen les lleis de procediment.
'''2.''' El procediment serà predominantment oral, sobretot en matèria criminal.
'''3.''' Les sentències seran sempre motivades i es pronunciaran en audiència pública.
'''Artícul 121.'''
Els danys causats per error judicial, aixina com els que siguen conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, donaran dret a una indemnisació a càrrec de l'Estat, conforme a la Llei.
'''Artícul 122.'''
'''1.''' La llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, funcionament i govern dels Jujats i Tribunals, aixina com l'estatut jurídic dels Juges i Magistrats de carrera, que formaran un Cos únic, i del personal al servici de l'Administració de Justícia.
'''2.''' El Consell General del poder judicial és l'orgue de govern del mateix. La llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d´incompatibilitats dels seus membres i les seues funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.
'''3.''' El Consell General del Poder Judicial estarà integrat pel President del Tribunal Suprem, que ho presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un periodo de cinc anys. D'estos, dotze entre Juges i Magistrats de totes les categories judicials, en els térmens que establixca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, elegits en abdós casos per majoria de tres quints dels seus membres, entre advocats i atres juristes, tots ells de reconeguda competència i en més de quinze anys d'eixercici en la seua professió.
'''Artícul 123.'''
'''1.''' El Tribunal Suprem, en jurisdicció en tota Espanya, és l'orgue jurisdiccional superior en tots els órdens, llevat lo dispost en matèria de garanties constitucionals.
'''2.''' El President del Tribunal Suprem serà nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que determine la llei.
'''Artícul 124.'''
'''1.''' El Ministeri Fiscal, sense perjuí de les funcions encomanades a atres òrguens, té per missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la llegalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interés públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, aixina com velar per l'independència dels Tribunals i procurar davant estos la satisfacció de l'interés social.
'''2.''' El Ministeri Fiscal eixercix les seues funcions per mig d'òrguens propis conforme als principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica i en subjecció, en tot cas, als de llegalitat i imparcialitat.
'''3.''' La llei regularà l'estatut orgànic del Ministeri Fiscal.
'''4.''' El Fiscal General de l'Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del Govern, sentit el Consell General del poder judicial.
'''Artícul 125.'''
Els ciutadans podran eixercir l'acció popular i participar en l'Administració de Justícia per mig de l'institució del Jurat, en la forma i sobre aquells processos penals que la llei determine, aixina com en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.
'''Artícul 126.'''
La policia judicial depén dels Juges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seues funcions de desburgació del delicte i descobriment i assegurament del delincuent, en els térmens que la llei establixca.
'''Artícul 127.'''
'''1.''' Els Juges i Magistrats, aixina com els Fiscals, mentres es troben en actiu, no podran eixercitar atres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei establirà el sistema i modalitats d'associació professional dels Juges, Magistrats i Fiscals.
'''2.''' La llei establirà el règim d'incompatibilitats dels membres del poder judicial, que deurà assegurar la total independència dels mateixos.
'''TÍTUL VII Economia i Facenda'''
'''Artícul 128.'''
'''1.''' Tota la riquea del país en les seues distintes formes i siga com anara la seua titularitat està subordinada a l'interés general.
'''2.''' Es reconeix l'iniciativa pública en l'activitat econòmica. Per mig de llei es podrà reservar al sector públic recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli, i aixina mateix acordar l'intervenció d'empreses quan aixina ho exigira l'interés general.
'''Artícul 129.'''
'''1.''' La llei establirà les formes de participació dels interessats en la Seguritat Social i en l'activitat dels organismes públics la funció dels quals afecte directament a la calitat de la vida o al benestar general.
'''2.''' Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentaran, per mig d'una llegislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mijos que faciliten l'accés dels treballadors a la propietat dels mijos de producció.
'''Artícul 130.'''
'''1.''' Els poders públics atendran a la modernisació i desenroll de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ganaderia, de la peixca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.
'''2.''' En el mateix fi, es dispensarà un tractament especial a les zones de montanya.
'''Artícul 131.'''
'''1.''' L'Estat, per mig de llei, podrà planificar l'activitat econòmica general per a atendre a les necessitats colectives, equilibrar i harmonisar el desenroll regional i sectorial i estimular el creiximent de la renda i de la riquea i la seua més justa distribució.
'''2.''' El Govern elaborarà els proyectes de planificació, d'acort en les previsions que li siguen suministrades per les Comunitats Autònomes i l'assessorament i colaboració dels sindicats i atres organisacions professionals, empresarials i econòmiques. A tal fi es constituirà un Consell, la composició del qual i funcions es desenrollaran per llei.
'''Artícul 132.'''
'''1.''' La llei regularà el règim jurídic dels bens de domini públic i dels comunals, inspirant-se en els principis de inalienabilitat, imprescriptibilidad i inembargabilitad, aixina com el seu desafectació.
'''2.''' Són bens de domini públic estatal els que determine la llei i, en tot cas, la zona marítim-terrestre, les plages, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental.
'''3.''' Per llei es regularan el Patrimoni de l'Estat i el Patrimoni Nacional, la seua administració, defensa i conservació.
'''Artícul 133.'''
'''1.''' La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, per mig de llei.
'''2.''' Les Comunitats Autònomes i les Corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acort en la Constitució i les lleis.
'''3.''' Tot benefici fiscal que afecte als tributs de l'Estat deurà establir-se en virtut de llei.
'''4.''' Les administracions públiques només podran contraure obligacions financeres i realisar despeses d'acort en les lleis.
'''Artícul 134.'''
'''1.''' Correspon al Govern l'elaboració dels Presuposts Generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació.
'''2.''' Els Presuposts Generals de l'Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal i en ells es consignarà l'import dels beneficis fiscals que afecten als tributs de l'Estat.
'''3.''' El Govern deurà presentar davant el Congrés dels Diputats els Presuposts Generals de l'Estat a lo manco tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior.
'''4.''' Si la Llei de Presuposts no s'aprovara abans del primer dia de l'eixercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els Presuposts de l'eixercici anterior fins a l'aprovació dels nous.
'''5.''' Aprovats els Presuposts Generals de l'Estat, el Govern podrà presentar proyectes de llei que impliquen aument de la despesa pública o disminució dels ingressos corresponents al mateix eixercici presupostari.
'''6.''' Tota proposició o esmena que suponga aument dels crèdits o disminució dels ingressos presupostaris requerirà la conformitat del Govern per a la seua tramitació.
'''7.''' La Llei de Presuposts no pot crear tributs. Podrà modificar-los quan una llei tributària substantiva aixina ho preveja.
'''Artícul 135.'''
'''1.''' Totes les Administracions Públiques adequaran les seues actuacions al principi d'estabilitat presupostària.
'''2.''' L'Estat i les Comunitats Autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que supere els màrgens establits, en el seu cas, per l'Unió Europea per als seus Estats Membres.Una llei orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permés a l'Estat i a les Comunitats Autònomes, en relació en el seu producte interior brut. Les Entitats Locals deuran presentar equilibri presupostari.
'''3.''' L'Estat i les Comunitats Autònomes hauran d'estar autorisats per llei per a emetre deute públic o contraure crèdit.Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s'entendran sempre inclosos en l'estat de despeses dels seus presuposts i el seu pago gojarà de prioritat absoluta. Estos crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació, mentres s'ajusten a les condicions de la llei d'emissió. El volum de deute públic del conjunt de les Administracions Públiques en relació en el producte interior brut de l'Estat no podrà superar el valor de referència establit en el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.
'''4.''' Els llímits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapen al control de l'Estat i perjudiquen considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.
'''5.''' Una llei orgànica desenrollarà els principis a que es referix este artícul, aixina com la participació, en els procediments respectius, dels òrguens de coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, regularà:
* La distribució dels llímits de dèficit i de deute entre les distintes Administracions Públiques, els supòsits excepcionals de superació dels mateixos i la forma i determini de correcció de les desviacions que sobre un i un atre pogueren produir-se.
* La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.
* La responsabilitat de cada Administració Pública en cas d'incompliment dels objectius d'estabilitat presupostària.
'''6.''' Les Comunitats Autònomes, d'acort en els seus respectius Estatuts i dins dels llímits a que es referix este artícul, adoptaran les disposicions que procedixquen per a l'aplicació efectiva del principi d'estabilitat en les seues normes i decisions presupostàries.
'''Artícul 136.'''
'''1.''' El Tribunal de Contes és el suprem orgue fiscalisador dels contes i de la gestió econòmica de l'Estat, aixina com del sector públic. Dependrà directament de les Corts Generals i eixercirà les seues funcions per delegació d'elles en l'examen i comprovació del Conte General de l'Estat.
'''2.''' Els contes de l'Estat i del sector públic estatal es rendiran al Tribunal de Contes i seran censurades per este.
El Tribunal de Contes, sense perjuí de la seua pròpia jurisdicció, remetrà a les Corts Generals un informe anual en el que, quan procedixca, comunicarà les infraccions o responsabilitats en que, al seu juí, haguera incorregut.
'''3.''' Els membres del Tribunal de Contes gojaran de la mateixa independència i inamovilitad i estaran somesos a les mateixes incompatibilitats que els Juges.
'''4.''' Una llei orgànica regularà la composició, organisació i funcions del Tribunal de Contes.
'''TÍTUL VIII De l'Organisació Territorial de l'Estat'''
'''''CAPÍTUL PRIMER Principis generals'''''
Artícul 137.
L'Estat s'organisa territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constituïxquen. Totes estes entitats gogen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos.
'''Artícul 138.'''
'''1.''' L'Estat garantisa la realisació efectiva del principi de solidaritat consagrat en l'artícul 2 de la Constitució, velant per l'establiment d'un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular a les circumstàncies del fet insular.
'''2.''' Les diferències entre els Estatuts de les distintes Comunitats Autònomes no podran implicar, en cap cas, privilegis econòmics o socials.
'''Artícul 139.'''
'''1.''' Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat.
'''2.''' Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculisen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de bens en tot el territori espanyol.
'''''CAPÍTUL SEGON De l'Administració Local'''''
'''Artícul 140.'''
La Constitució garantisa l'autonomia dels municipis. Estos gojaran de personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran elegits pels veïns del municipi per mig de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establida per la llei. Els Alcaldes seran elegits pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les que procedixca el règim del conell obert.
'''Artícul 141.'''
'''1.''' La província és una entitat local en personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat. Qualsevol alteració dels llímits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mig de llei orgànica.
'''2.''' El Govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o atres Corporacions de caràcter representatiu.
'''3.''' Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província.
'''4.''' En els archipèlecs, les illes tindran ademés la seua administració pròpia en forma de Cabildos o Consells.
'''Artícul 142.'''
Les Facendes locals deuran dispondre dels mijos suficients per a l'eixercite de les funcions que la llei atribuïx a les Corporacions respectives i es nutriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.