Canvis

==Biografia==

==Biografia==

La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que varen rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />

'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que va publicar la primera edició que va vore la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de l'any [[1761]], pero que hui Roman perduda.

'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una sola obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que la darrera notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.

Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la varen rodejar.

Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren.

==Sobre l'obra==

==Sobre l'obra==

La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que se nomena com el [[Sigle d'Or Valencià]].  

La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps.  

L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.

 

L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dona.

==Cites==

==Cites==