Canvis

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />

La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br />

'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una sola obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que la darrera notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.

'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'últimaa notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.