Llínea 131: |
Llínea 131: |
| * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. | | * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. |
| * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marcs arquitectònics. | | * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marcs arquitectònics. |
− | * La pintura religiosa continua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el paisage i els temes mitològics són els principals. | + | * La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el paisage i els temes mitològics són els principals. |
| Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. | | Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. |
| * Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent. | | * Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent. |
Llínea 155: |
Llínea 155: |
| ==== Mestres del sigle XVI ==== | | ==== Mestres del sigle XVI ==== |
| [[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]] | | [[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]] |
− | [[Florència]] continua en el [[sigle XVI]] sent la capital de l'[[art]], pero les seues figures màximes es traslladen a [[Roma]], a on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats en [[Florència]] concedixen al dibuix una importància més gran que atres escoles en un sigle en qué la llínea pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]]. | + | [[Florència]] contínua en el [[sigle XVI]] sent la capital de l'[[art]], pero les seues figures màximes es traslladen a [[Roma]], a on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats en [[Florència]] concedixen al dibuix una importància més gran que atres escoles en un sigle en qué la llínea pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]]. |
| | | |
| [[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Santa Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de l'història de la pintura. Ya en [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums. | | [[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Santa Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de l'història de la pintura. Ya en [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums. |